• Imprimeix

Trasmissió

El virus es pot transmetre sempre que arribi una quantitat suficient de sang, semen, fluix vaginal o llet materna de la persona infectada a la persona sana.

No tothom té la mateixa facilitat per infectar-se: un bon estat de salut, que inclogui una nutrició correcta i un adequat equilibri emocional, afavoreix la resistència general a les infeccions.

Els mecanismes de transmissió són:

Transmissió per la sang

El risc d'infecció és molt elevat quan es comparteixen agulles, xeringues i altres objectes contaminats per l'ús de drogues injectades. En aquest cas, la quantitat de sang que queda en aquests estris pot ser suficient per transmetre el virus, la qual cosa és encara més fàcil quan es comparteixen moltes vegades. Les punxades amb agulles contaminades i els talls accidentals comporten també un risc per al personal sanitari. 

Des del 1986, les transfusions de sang i dels seus productes derivats, els trasplantaments d'òrgans i la inseminació artificial són controlats sanitàriament i el risc de contagi per aquestes vies és pràcticament impossible. Altres situacions de risc baix, però amb possibilitat que es pugui transmetre el virus a la població general, són: 

  • Quan es produeix un contacte penetrant (punxada o tall) amb un objecte que hagi estat contaminat amb sang d'una persona infectada. Això pot passar quan no s'utilitzen estris d'un sol ús o bé quan aquests estris no han estat degudament esterilitzats com, per exemple, en col·locar-se un pírcing, en la perforació de lòbuls de les orelles, en fer-se tatuatges, en fer-se la depilació elèctrica o en punxar-se amb una xeringa o una agulla abandonades al carrer. 
  • Quan es comparteixen objectes domèstics que es puguin tacar amb sang, com raspalls de dents, fulles d'afaitar i altres estris d'ús personal, tot i que per raons d'higiene no s'han de compartir mai. En aquest cas, el risc és encara més baix. El fet de no compartir aquest tipus d'objecte també evita la transmissió per via sanguínia d'altres infeccions, com ara les hepatitis B i C i l'herpes.

Transmissió sexual

Les relacions sexuals amb penetració sense preservatiu amb persones infectades, tant del mateix sexe com de diferent, comporten un risc de contagi. No totes les formes de relació sexual tenen el mateix risc: les de penetració anal o vaginal sense preservatiu comporten un risc elevat, mentre que en les relacions que comporten contacte oral amb els òrgans genitals el contagi és difícil i en les relacions sense penetració no hi ha risc de contagi. L'existència d'altres infeccions de transmissió sexual facilita el contagi per VIH. 

Grau de risc

Pràctica sexual

Risc alt

Penetració anal receptiva sense preservatiu (persona penetrada en la relació sexual).

Penetració vaginal receptiva sense preservatiu (persona penetrada en la relació sexual).

Penetració anal insertiva sense preservatiu (persona que penetra en la relació sexual).

Penetració vaginal insertiva sense preservatiu (persona que penetra en la relació sexual).

Risc baix, però possible

Fel·lació (contacte oral-genital a un home) sense preservatiu i amb ejaculació a la boca.

Cunnilinció (contacte oral-genital a una dona) sense barrera.

Fel·lació sense preservatiu però sense ejaculació a la boca.

Petó negre (contacte oral-anal) sense barrera.

Compartir joguines sexuals sense barrera.

Sense risc

Petons humits (de boca a boca).

Masturbació mútua.

Carícies i massatges.

Petonejar o llepar el cos.

Tot i això, en les pràctiques sexuals de risc alt, cal tenir en compte que: 

  • El risc d'infecció pel VIH és superior en la penetració anal que en la vaginal. 
  • En totes les relacions sexuals de penetració, ja sigui anal, vaginal o oral (fel·lació), el risc és teòricament superior per a la persona penetrada o receptora que per a qui penetra. 
  • Quan hi ha lesions en les mucoses, el risc s'incrementa. Per aquest motiu, quan una persona presenta altres malalties de transmissió sexual (gonorrea, sífilis, herpes, entre d'altres), el risc d'infecció pel VIH augmenta. 
  • En l'estimulació oral dels genitals femenins, el risc d'infecció pel VIH augmenta molt si la dona infectada té la menstruació.

Transmissió perinatal (de la mare al nadó)

És un dels tres mecanismes principals d'infecció. Quan una dona embarassada està infectada pel VIH hi ha el risc que aquest es pugui transmetre al seu fill durant l'embaràs, el part o la lactància materna. La probabilitat que aquesta transmissió es produeixi és entre el 20 i el 25 %, en el cas de no prendre cap mesura terapèutica.

La transmissió del virus no es produeix per...

  • Compartir el lloc de treball.
  • Compartir una habitació.
  • Viatjar en el mateix vehicle.
  • Utilitzar els vàters públics.
  • Conviure en una mateixa casa.
  • Menjar a la mateixa taula.
  • Ballar.
  • Abraçar-se.
  • Fer-se petons.
  • Compartir la classe en una mateixa escola.
  • Banyar-se en una piscina pública.
  • Utilitzar la mateixa roba.
  • Compartir llapis, joguines, etc.
  • Patir una picada de mosquit o qualsevol altre insecte.
  • Donar sang.

Recordeu

  • El virus del VIH és molt poc resistent a les condicions ambientals.
  • No es propaga per via aèria.
  • No es transmet per via digestiva.
  • Es destrueix amb la calor, amb els detergents, amb el lleixiu, amb l'acohol, etc.
  • Si ho pensem bé, el risc d'infecció es troba limitat a pocs tipus de contactes que, generalment, es produeixen de manera voluntària.
Data d'actualització:  30.09.2016