• Imprimeix

Obesitat

Sobrepès / Excés de pes

Obesitat infantil

El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

La diferència entre un i altre terme és el grau d’excés de pes, que és menor en el sobrepès. Dit d’una altra manera, les persones amb sobrepès poden no tenir obesitat, mentre que les persones obeses sempre tenen sobrepès. 

El pes normal o pes saludable és aquell que permet mantenir un bon estat de salut i gaudir d’una bona qualitat de vida. Es calcula en funció de les característiques (edat, sexe o complexió) de cada persona.

L’excés de pes augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2016 el sobrepès i l’obesitat afectaven més de 1.900 milions de persones adultes (de 18 anys o més) i més de 340 milions d’infants i adolescents (de 5 a 19 anys).

Quant al nostre territori, l’Enquesta de salut de Catalunya 2016 revela que la meitat de la població de 18 a 74 anys i el 36,3% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes.

L’augment de l’obesitat és tan alarmant en les darreres dècades que l’OMS ha arribat a considerar aquest trastorn com l’epidèmia del segle xxi.

Causes

L’excés de pes es produeix quan hi ha un desequilibri entre les calories (unitats de mesura del valor energètic dels aliments) que s’ingereixen i les que es cremen mitjançant la pràctica d’activitat física. El cos emmagatzema aquest excés de calories en forma de greix. Per tant, les dues causes principals del sobrepès i l’obesitat són:

  • Una alimentació poc saludable, rica en greixos i sucre, i pobre en fruites i verdures.
  • La manca d’activitat física, en un context cultural que afavoreix el sedentarisme. 

L’excés de pes també pot ser fruit de la combinació d’altres factors:

  • L’herència genètica. Pot contribuir a la predisposició de la persona a augmentar de pes. A més, hi ha alguns trastorns genètics poc freqüents que poden produir obesitat, com la síndrome de Prader-Willi.
  • L’edat. A mesura que s’envelleix, els canvis hormonals i l’adopció d’estils de vida menys actius, així com la reducció de la quantitat de calories necessàries per a l’organisme, poden augmentar el risc de patir obesitat.
  • El sexe. Els homes tenen més capacitat per cremar calories que les dones.
  • Algunes malalties, com ara l’hipotiroïdisme (insuficiència funcional de la glàndula tiroide), la síndrome de Chushing (que comporta una producció excessiva d’hormones) i la síndrome de l’ovari poliquístic. Altres problemes de salut, com l’artritis, poden fer disminuir la pràctica d’activitat física i afavorir, per tant, l’augment de pes.
  • Certs medicaments, com els corticosteroides, els antidepressius o els que s’utilitzen per al tractament de l’epilèpsia, l’esquizofrènia o la diabetis
  • Deixar de fumar. Sovint s’associa a l’augment de pes, però a llarg termini és molt més beneficiós que continuar amb l’hàbit. 
  • L’embaràs. Després de tenir un fill, a algunes dones els costa molt perdre el pes que van guanyar durant la gestació. 
  • L’estrès i els factors emocionals, que poden contribuir a menjar més de l’habitual. 
  • Manca d’hàbits d’higiene del son. Dormir poc o massa pot causar canvis hormonals que augmenten la gana.

Signes d'alarma

Aquest apartat únicament fa referència a l’obesitat a causa de factors conductuals, psicològics o socioculturals.

Els signes d’alarma són:

  • Àpats desordenats en quantitat i freqüència. 
  • Dietes amb un excés d’aliments rics en hidrats de carboni. 
  • Abús de la pastisseria i les llaminadures. 
  • Disminució del consum de fruites i verdures i augment del consum de menjar ràpid i aperitius.  

I en el cas dels infants cal afegir: 

  • El fet de pertànyer a famílies que valoren positivament el sobrepès dels nadons. 
  • L’obtenció de llaminadures com a premi per part de pares i familiars.

Diagnòstic

Per calcular si una persona té un pes saludable, sobrepès o obesitat, s’utilitza la fórmula de l’índex de la massa corporal:

Índex de massa corporal (IMC) = pes (en quilos) / alçada2 (en metres)

Quan l’índex de massa corporal es troba entre:

  • 18,5 - 25: la persona té un pes adequat
  • 25 - 30: la persona té sobrepès
  • 30 - 35: la persona és obesa en grau I
  • 35 - 40: la persona és obesa en grau II
  • > a 40: la persona és obesa en grau III o mòrbida 

Exemple: l’Antoni té 47 anys, mesura 1,72 metres i pesa actualment 87 kg.

L’índex de massa corporal = 87 / (1,72 x 1,72) = 87 / 2,95 = 29,4

Per tant, l’Antoni presenta un excés de pes molt elevat, pràcticament es troba en situació d’obesitat de grau I.

En alguns casos, el càlcul de l’IMC no és un mètode fiable, ja que no permet identificar si l’excés de pes es deriva d’una hipertròfia muscular (augment del volum muscular), pròpia dels esportistes, o d’un augment del greix corporal.

Per això, s’utilitzen altres eines complementàries, com ara l’índex cintura maluc (ICC). L’ICC permet, a més, valorar la distribució del greix, que influeix en el nivell de risc cardiovascular: 

Índex cintura maluc (ICC) =  Perímetre cintura (cm)

Perímetre maluc (cm)

Els valors que es consideren normals són:

  • Dones: 0,71-0,84 
  • Homes: 0,78-0,94 

 

ICC i risc cardiovascular

 

Risc baix

Risc moderat

Risc alt

Dones

< 0,75

0,75 - 0,85

> 0,85

Homes

< 0,90

0,90 - 1,00

> 1,00

 

Infants

En el cas dels infants, un criteri per considerar que estan obesos és que sobrepassin el 20% del seu pes ideal.

No obstant això, actualment hi ha un consens internacional ampli per utilitzar l’IMC com a mètode diagnòstic del sobrepès i l’obesitat en la infància i en l’adolescència, encara que cal tenir molt en compte els aspectes diferencials en relació amb els adults pel que fa a les fases del desenvolupament del teixit adipós en aquestes edats.

Per als valors de referència s’utilitzen els establerts en les taules antropomètriques.

Com que consultar les taules pot ser complex, ha de ser el o la pediatre qui indiqui si l’infant té un pes normal, sobrepès o obesitat.

Tractament

La millor estratègia per tractar l’excés de pes és reduir el nombre de calories que s’ingereixen i augmentar les que es cremen. Per tant, cal: 

  • Disminuir el consum de greixos i sucres, i seguir una alimentació saludable, rica en fruites, verdures i fibra.
    • Convé assessorar-se amb professionals sanitaris i seguir tractaments dietètics individualitzats que permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.
    • No es tracta de renunciar a menjar bé, sinó de modificar el nombre d’àpats i/o les quantitats, les tècniques culinàries, etcètera.
    • No es tracta de fer dieta per sempre, sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. 
  • Incrementar la pràctica d’activitat física regular, adequada a les possibilitats individuals. Per controlar el pes i mantenir-se sa, es recomanen, com a mínim:
    • 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana en el cas de les persones adultes.
    • 60 minuts d’activitat física moderada o intensa cada dia en el cas dels infants de més de 5 anys.

La motivació per perdre pes és un factor clau per a l’èxit del tractament.

En alguns casos, el metge o metgessa pot prescriure medicaments. Aquests fàrmacs poden modificar la manera com el cervell regula l’impuls de menjar i reduir, per tant, la gana, o bé impedir que els intestins absorbeixin el greix dels aliments que es consumeixen. Cal tenir en compte, però, que els fàrmacs per al tractament de l’obesitat només funcionen si es combinen amb una dieta saludable i activitat física regular.

En casos d’obesitat extrema, es pot optar per la cirurgia (cirurgia bariàtrica).

Una de les intervencions més freqüents és la cirurgia de derivació gàstrica. Consisteix a connectar una part petita de l’estómac (anomenada bossa) a l’intestí prim, de manera que els aliments que s’ingereixen van a parar directament a la bossa. Així, es redueix la quantitat d’aliment que es pot consumir i la quantitat de greix que el cos pot absorbir i acumular.

També es poden implantar dispositius quirúrgicament, com ara:

  • Bandes gàstriques, que limiten la quantitat d’aliments que es poden ingerir i augmenten la durada de la digestió. 
  • Globus gàstrics, que omplen l’espai de l’estómac i, per tant, redueixen la gana.
  • Sistema d’estimulació elèctrica, que bloqueja l’activitat nerviosa entre el cervell i l’estómac.

Els tractaments que prometen pèrdues de pes espectaculars en poc temps poden ser perillosos. Si voleu perdre pes, consulteu sempre amb el vostre professional sanitari de referència.

 

Obesitat infantil

Si hi ha indicis d’excés de pes en un infant de quatre a set anys, cal que el pediatre o pediatra avaluï la situació i que la família posi en marxa les mesures necessàries.

Si un nen o nena de vuit a nou anys presenta excés de pes, cal actuar de seguida, ja que a partir d’aquesta edat és més difícil revertir el procés que portarà el nen o la nena cap a l’obesitat i els trastorns de salut associats. És molt important que el tractament dietètic no comprometi les demandes nutricionals del procés de creixement.

Complicacions

L’excés de pes (sobrepès i obesitat) augmenta el risc de patir altres problemes de salut, com ara:

  • Malaltia del fetge i de la vesícula
  • Problemes ginecològics, com ara menstruació anormal o infertilitat

D’altra banda, l’excés de pes durant la infància i l’adolescència està fent que malalties com ara la diabetis, la hipertensió arterial i l’artrosi es manifestin més sovint en la gent jove. 

A més, un infant amb sobrepès té moltes probabilitats de convertir-se en un adult obès.

Prevenció

Hi ha dues mesures bàsiques per evitar l’excés de pes: 

En el cas dels infants, hi ha alguns consells que poden ajudar els pares i mares a evitar que els seus infants tinguin excés de pes: 

  • Quant a l’alimentació
    • És convenient que els infants facin tres àpats principals: esmorzar, dinar i sopar; i dos o tres de complementaris: esmorzar de mig matí, berenar i ressopó. És molt important que respectin l’horari dels àpats i que no se’n saltin cap, d’aquesta manera no necessitaran picar entre hores.
    • Faciliteu que beguin aigua, tant a taula com al llarg del dia.
    • Incloeu alguna verdura (cuita o crua) o llegum en dos dels àpats principals, encara que sigui com a acompanyament.
    • Feu que prenguin dues o tres peces de fruita al dia, com a mínim, i procureu establir-la com a postres dels àpats o com a ingredient dels complementaris.
    • Són recomanables dues o tres racions de lactis al dia. Prioritzeu la llet, els iogurts i els formatges sobre altres derivats i postres lactis menys rics en greixos (una ració equival a una tassa de llet, dos iogurts o quaranta grams de formatge).
    • Feu que mengin tot tipus de carns, peixos i ous, i eviteu els talls més greixosos.
    • Limiteu la freqüència amb què prenen determinats aliments com begudes refrescants, dolços, llaminadures, brioixeria, gelats, pastissos, o menjar ràpid, ja que tenen un contingut calòric molt alt. Procureu que aquests aliments no adquireixin el valor ni de premi ni de recompensa.
    • El volum de les racions per als infants ha de ser menor que la dels adults i variarà en funció de l’edat.
    • Menjar és i ha de ser una activitat plaent i social, i això s’aprèn des de petit. Procureu que els infants facin algun àpat principal en família i eviteu les distraccions (televisió, videojocs) per tal que siguin coneixedors d’allò que mengen.
    • També és molt important procurar que s’impliquin en el procés de preparació i d’elaboració dels àpats.

 

  • Quant a l’activitat física
    • Feu-los caminar i pujar escales per als desplaçaments diaris, vosaltres també us en beneficiareu.
    • Trieu activitats extraescolars que siguin físicament actives, respectant les seves preferències si les tenen. No accepteu excuses per no anar-hi i, si finalment l’activitat no agrada, substituïu-la per una altra més satisfactòria.
    • Dediqueu un temps a propostes actives quan planifiqueu els caps de setmana, com per exemple: passejar, caminar, jugar a pilota, a fet i amagar, anar en bicicleta, buscar bolets o fer algun esport.
    • Procureu limitar el temps que passen davant la televisió, la consola o altres jocs sedentaris.

Recursos per als professionals

Data d'actualització:  19.09.2018