• Imprimeix

Pírcings

Pírcings / Tatuatges / Micropigmentacions

La legislació catalana actual regula les condicions tècniques i sanitàries dels establiments que fan pírcings, tatuatges i micropigmentacions, així com la formació necessària dels professionals que s'hi dediquen. També estableix l'obligació del consentiment informat, un document que ha de signar tothom qui vulgui fer-se una d'aquestes tècniques, i que informa de la mena de pràctica a què s'ha de sotmetre, de les indicacions i contraindicacions que té, dels riscos sanitaris, de les possibles complicacions i de les cures necessàries per a la cicatrització. A més, les persones menors de setze anys han de presentar un certificat de maduresa signat pel pare, la mare o el tutor legal.

El pírcing consisteix a penjar joies i altres objectes de metall mitjançant la perforació de la pell, mucoses o qualsevol altre teixit corporal. El tatuatge és un dibuix o senyal indeleble que es fa introduint pigments a la pell a base de puncions.

La micropigmentació fa servir la mateixa tècnica a fi d'embellir llavis, celles, ulls i arèola mamària o de dissimular cicatrius i cremades.

Totes aquestes tècniques tenen en comú que trenquen la barrera de protecció natural més externa del cos humà, composta per la pell i les mucoses. Aquests canvis estètics tampoc no estan exempts de riscos, els més importants dels quals es relacionen amb les infeccions.

Les complicacions més importants que es poden presentar es relacionen amb les infeccions. La col·locació d'un pírcing o la pràctica d'un tatuatge en condicions no adequades, pot ser la causa d'infeccions potencials pels virus transmesos per la sang, com els de les hepatitis B i C o el de la immunodeficiència humana.

Aquestes pràctiques també es poden associar a infeccions bacterianes, tant en el punt on s'ha fet l'actuació corporal com a distància. La utilització de tintes defectuoses per fer tatuatges o tècniques de micropigmentació han estat les causes responsables de brots d'infeccions per bacteris o fongs.

Aquestes pràctiques també poden comportar problemes derivats d'al·lèrgies als materials utilitzats o cicatritzacions exagerades amb l'aparició de queloides, que són lesions de la pell produïdes per creixements exagerats del teixit que constitueix la cicatriu. Les complicacions secundàries a la col·locació d'un pírcing també tenen a veure amb el lloc anatòmic. El temps de cicatrització (habitualment llarg) varia segons el lloc triat i com més llarg és, més s'incrementa la probabilitat d'infecció. Els pírcings que perforen el cartílag no són recomanables, ja que tenen més risc de complicacions i, per tant, moltes vegades han de ser retirats.

A banda de les complicacions mèdiques, també se'n poden presentar de psicosocials. Especialment en el cas dels tatuatges, que poden estigmatitzar les persones i ser una font de problemes, com la de trobar una feina. Moltes persones que s'han fet un tatuatge en un lloc visible se l'acaben traient, la qual cosa tampoc no està exempta de dificultats.

Pírcings

Aquests són els consells que cal tenir en compte a l'hora de fer-se un tatuatge o posar-se un pírcing:

  • Abans de fer-ho, cal haver meditat bé la decisió, especialment en el primer cas, ja que els tatuatges són difícils d'eliminar. Si es pateix alguna malaltia o infecció, alguna malaltia de pell, com dermatitis, acne o psoriasis, o es pren algun anticoagulant o medicament, cal consultar al metge o metgessa la decisió, i en molts casos, prescindir d'aquesta intervenció. A més, els donants de sang han de recordar que després de tatuar-se o perforar-se no podran donar sang fins al cap d'un any.
  • L'establiment on s'ha de practicar alguna d'aquestes tècniques ha de ser un centre autoritzat. La legislació atribueix als municipis la competència d'autorització i controls sanitaris. En cas de dubte o queixa sobre la legalitat d'un establiment, cal acudir a l'àrea de sanitat del consistori corresponent. Està prohibit de practicar aquestes tècniques de manera ambulant, com ara a fires, congressos i esdeveniments similars, sense el permís previ municipal. En aquests casos s'hauran de complir les mateixes condicions sanitàries que en els establiments permanents. 
  • Cal assegurar-se que el personal professional que ens ha de practicar la tècnica té la formació que requereix la llei. El diploma que els acredita ha d'estar ben visible.

 

  • A l'hora de fer-se un pírcing: 
    • Tot el material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.
    • La peça que es posi hauria de ser d'or de 14-18 quirats o de titani, ja que així es reduirà el risc d'infecció i d'al·lèrgies.
    • Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i cal que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.
    • La persona que faci el pírcing, l'haurà de fer amb guants de tipus quirúrgic d'un sol ús i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-lo.
    • La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la. Cal saber quins mètodes de neteja i desinfecció s'han de seguir i quantes vegades al dia s'han d'aplicar fins que la ferida cicatritzi totalment. Si malgrat tot la ferida s'infecta, cal anar al metge o metgessa amb rapidesa per evitar complicacions.

 

  • A l'hora de fer-se un tatuatge:
    • El tatuador s'ha de rentar bé les mans i cada vegada que tatuï, posar-se guants de tipus quirúrgic, que sempre ha de dur posats.
    • El material que s'utilitzi (agulles i tintes) ha de ser d'un sol ús.
Data d'actualització:  29.03.2017