Contacte
La fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic a tot el cos, amb predomini als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, i amb presència d'una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts. Forma part d'un grup de malalties cròniques anomenat síndromes de sensibilització central, juntament amb la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.
És una malaltia freqüent especialment entre les dones i sovint s'acompanya de cansament, trastorns del son i de l'estat d'ànim, símptomes digestius i mal de cap, entre d'altres.
La fibromiàlgia pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones que la pateixen i tenir un important impacte personal, familiar, laboral i social. Malgrat que en els darrers anys s'està investigant a fons aquesta malaltia, encara resten moltes incògnites sobre les seves causes i els mecanismes que influeixen en el seu desenvolupament.
A Catalunya la fibromiàlgia és la síndrome de sensibilització més freqüent, amb una prevalença estimada, l'any 2021, de 308 casos per 10.000 habitants. Afecta fins a 4 vegades més dones que homes, amb una franja d’edat de 56 a 65 anys i nivells socioeconòmics més baixos.
Causes
No es coneix la causa de la fibromiàlgia. Aquesta síndrome comporta l'alteració dels mecanismes neurològics que controlen la sensació de dolor, de tal manera que la seva percepció augmenta i fins i tot apareix amb estímuls que en altres persones no provocarien dolor.
S'ha constatat que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.
AMUNTSímptomes
El símptoma principal és dolor generalitzat, especialment a la regió de l'esquena i a les extremitats, que pot sentir-se com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor.
A banda de dolor generalitzat i de cansament, que poden variar d'intensitat i presentar un ritme oscil·lant, altres símptomes freqüents són:
- Trastorns del son (dificultats per dormir o sensació de cansament en despertar; son no reparador).
- Trastorns de l'estat d'ànim (depressió, tristesa, ansietat).
- Mal de cap.
- Formigueig que afecta sobretot les mans i els peus.
- Trastorns digestius. Episodis de restrenyiment i de diarrea (còlon irritable).
- Dificultat per a la concentració amb descuits freqüents.
El pronòstic és molt variable perquè els símptomes solen canviar amb el temps i una part important de casos millora de manera espontània al llarg dels anys. Alguns factors com els esforços físics, els canvis climàtics, l'ansietat, l'estrès i els estats premenstruals o menopàusics en poden aguditzar els símptomes.
Diagnòstic
Si es pateix dolor generalitzat o cansament intens sense un motiu aparent i els símptomes són persistents, cal adreçar-se al metge o la metgessa d'atenció primària perquè faci una valoració.
El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia el fa en base als símptomes i a l'exploració física de la persona afectada. Per fer-lo, l'especialista ha d'explorar una sèrie de punts (anomenats punts dolorosos) pressionant-los amb el dit, amb una força concreta, per veure si es desencadena dolor o no.
Les exploracions complementàries, ja siguin proves de laboratori o exploracions d'imatge bàsiques, serveixen per descartar altres processos que puguin donar símptomes semblants. Altres proves d'imatge més complexes s'utilitzen en el context de la recerca i no pas en el maneig habitual d'aquesta malaltia i no són necessàries per establir un diagnòstic.
Tractament
No hi ha encara un tractament capaç de curar la fibromiàlgia. Fins ara, el seu objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d'una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles per a les activitats de la vida diària.
Un bon diagnòstic i una bona informació són la base del tractament, que pot anar acompanyat de:
- Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per ajudar a dormir, alguns relaxants musculars).
- Exercici físic regular adaptat.
- Tècniques de relaxació.
- Suport psicològic (si s'escau).
Aquestes mesures poden ajudar la majoria de les persones, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.
Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per la síndrome de sensibilització central
Actualment, Catalunya disposa d'unitats especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.
En determinades circumstàncies el metge o la metgessa d'atenció primària farà la derivació del pacient a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.
Enllaços d'interès
-
ACAF (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
-
ACSFCEM (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectats per la Síndrome de Fatiga Crònica Encefalomielitis Miàlgica
-
AFIMOIC (Obre en una nova finestra)
Associació de Fibromiàlgia, Síndrome de fatiga crònica, Sensibilitat Química Múltiple i Síndrome electromagnètic de Mollet i Comarca
-
-
-