Contacte
Hi ha signes que permeten sospitar l'aparició de l'Alzheimer, però sempre serà el metge o la metgessa –mitjançant les proves pertinents– qui en determinarà l'existència. Encara que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia, existeixen diferències individuals, és a dir, no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió. En persones joves la malaltia avança més ràpid.
L'esperança de vida pot variar d'entre tres i cinc anys a vuit i deu anys, en funció de l'edat de la persona, del tipus de demència i de la gravetat de la malaltia en el moment del diagnòstic. Hi ha casos de persones que han conviscut amb la malaltia fins a vint anys.
Fases d'evolució de la malaltia
S'han diferenciat tres fases d'evolució de la malaltia:
- Fase inicial: les persones afectades tenen oblits freqüents dels records més recents, presenten signes d'irritabilitat i cert grau de depressió. A poc a poc, s'accentua la pèrdua de memòria, la manca de percepció dels dèficits i costa retenir la informació. Les persones més joves tenen dificultats per treballar.
- Fase moderada: s'afegeix la confusió de llocs i dates i la pèrdua de vocabulari. També són importants les constants repeticions de la mateixa pregunta o acció, així com problemes d'identificació d'objectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors. Sovint es tenen dificultats per manejar objectes d'ús habitual i també es pateixen alteracions en la manera de ser. Es poden donar casos d'agitació, inquietud, nerviosisme, depressió, irritabilitat, agressivitat, idees paranoiques o al·lucinacions.
- Fase avançada: es produeix un deteriorament important de la persona afectada, que es torna totalment dependent pel que fa a la seva cura personal (alimentació, higiene i vestir). Perd la capacitat per parlar, entendre, i caminar, i progressivament pot acabar adoptant una posició fetal. També és freqüent que pateixi d'incontinència urinària i fecal. A més, pot arribar a no reconèixer alguns dels seus familiars més propers i a patir crisis epilèptiques. La mort sol ser a causa d'infeccions respiratòries, embolismes pulmonars o sèpsies (resposta inflamatòria generalitzada de l'organisme davant d’una infecció bacteriana, vírica o fúngica) urinàries.