• Imprimeix

El SEM reuneix 300 professionals en una jornada per millorar "la comunicació" entre els equips d'urgències i emergències, i amb els pacients

Torna
Divendres, 05 d'octubre de 2018
Els continguts de les comunicacions, l’estructuració del missatge i les eines emprades són claus tant per l’èxit de l’emergència com per a la seguretat del pacient i la coordinació dels equips que hi intervenen
Un moment de l'acte a Vic

Un moment de l'acte a Vic

Amb l’objectiu de millorar la comunicació entre els professionals dels equips d'emergències i urgències (SEM, Mossos d’Esquadra, Bombers, CAP, urgències dels hospitals) i, alhora, amb les persones i familiars atesos, s’ha celebrat aquest matí al teatre de Gurb la sessió de formació del SEM “Comunica’t”.
 
Organitzada per la base del SEM a Vic, i amb el suport de l’Hospital Universitari de Vic, ha aplegat a més de 300 professionals tant del SEM com de l'àmbit de les urgències sanitàries, i tant presencialment com en línia (streaming).
 
La jornada s’ha dividit en tres taules rodones. En la primera, s’han treballat les eines comunicatives que disminueixen el risc d’incidents, com per exemple un llistat d’accions a desenvolupar (check-list), la reflexió prèvia i l’avaluació posterior a l’emergència (brieffing i debrieffing) així com les simulacions, que redueixen l’error al mínim. “Aquest és un dels punts de millora que ens poden donar un salt qualitatiu i estratègic en l’atenció de l’emergència i la urgència”, ha comentat el cap territorial del SEM a la Catalunya Central, Dr. Josep Maria Soto.
 
En el segon bloc s’ha treballat la comunicació entre els intervinents en una mateixa emergència; Mossos d’Esquadra, Bombers, serveis d’Urgències dels hospitals i CAP, en quant a què cal dir i com cal dir-ho. Al llarg de la sessió s’han pogut veure vídeos de situacions en què s’ha fet palesa la importància que tothom sàpiga què cal dir i fer abans, durant i després de fer una actuació conjunta, doncs només s’aconsegueix una bona coordinació entre els equips si hi ha una perfecta comunicació entre els mateixos.
 
Finalment, en la tercera taula, quatre pacients i un familiar han explicat la seva experiència en primera persona. Com es van sentir, què els va agradar que se’ls digués i en què es pot millorar, han estat els eixos de la seva exposició i debat. En aquesta taula s’ha posat de manifest la importància de l’empatia, de comunicar bé les males notícies i, en definitiva, de millorar l’empoderament del pacient.
 
S’adjunta programa de la Jornada