Salut obrirà un nou concurs per la gestió de les teràpies respiratòries domiciliàries a Catalunya

El Servei Català de la Salut (CatSalut) durà a terme en un termini de 3 mesos un nou concurs públic per la gestió dels serveis de teràpies respiratòries domiciliàries (TRD) en l’àmbit de tot Catalunya. La direcció del CatSalut ha pres aquesta decisió en desistir l’actual concurs convocat al novembre del 2015 per diferents defectes tècnics detectats en els plecs de les clàusules.

 

En una roda de premsa aquest migdia al Departament de Salut, el director del CatSalut, David Elvira, ha remarcat que es tracta “d’un procés de naturalesa administrativa” que no provocarà “cap mena d’afectació del servei, ni cap impacte per als pacients”. Elvira ha explicat que s’ha decidit optar per un nou concurs “més adequat” tant per interès públic” com “per oferir la màximes garanties de qualitat en l’atenció”.

 

Durant l’acte, Elvira també ha desgranat els principals defectes tècnics detectats en l’actual concurs que s’ha desistit, entre els quals ha destacat “la inadequació del volum d’activitat prevista al contracte” que ha qualificat d’ “insuficient per donar resposta a l’activitat esperada”. També ha assenyalat que existeix “una elevada variabilitat territorial en la contractació”. En aquest sentit, ha indicat que en els últims 7 anys (2008-2015) s’ha doblat el nombre de pacients que necessiten aquestes teràpies i que durant el 2016 l’increment d’activitat ha arribat al 16%. Projectant aquest creixement, Elvira ha explicat que es preveu “un desajust cada vegada més gran entre l’activitat contractada i la real”, un fet que “faria inviable la prestació del servei en les condicions actuals i requeriria la repetició de la licitació en un període de 2 anys, alhora que afectaria la qualitat de l’atenció i l’interès públic”.

 

També ha remarcat que “es vol evitar l’impacte negatiu que tindria un nou concurs sobre més de 120.000 pacients fràgils que reben diàriament aquest servei, i que haurien de partir un nou canvi a curt termini de tots els aparells que utilitzen habitualment a casa”.

 

D’altra banda, el director del CatSalut ha destacat “l’absència d’un estudi econòmic previ que racionalment justifiqui el preu de licitació al cost real del servei” i ha explicat també la considerable baixada de les noves tarifes, que arriben a disminuir entre un 13% i un 67% respecte a les tarifes aplicades en l’anterior concurs. Aquest defecte dificulta la valoració de les ofertes econòmiques presentades i la seva comparació.

 

En l’àmbit jurídic i d’acord amb la directiva europea es constata una tipificació errònia del concurs com a contracte de gestió de serveis. Les conseqüències jurídiques de l’errònia qualificació del contracte afecten especialment a dos aspectes cabdals de la licitació: per una banda el termini màxim de vigència del contracte que passaria de 10 a 6 anys amb pròrrogues incloses, i, per una altra, implica necessàriament la publicació del procediment de licitació al Diari Oficial de la Unió Europea veient-se afectats, per tant, els principis de publicitat, concurrència i igualtat de tracte.

 

Tal i com ha explicat el director, el CatSalut aposta per un nou concurs que “adeqüi millor la planificació de l’activitat contractada i la variabilitat territorial, garantint la màxima equitat d’accés en aquest servei”. Es calcula que el volum de pacients que necessitarà aquestes teràpies augmentarà en els pròxims anys per l’envelliment de la població, la cronificació de les malalties, el sedentarisme, l’augment de l’obesitat, els avenços mèdics i també els potencials beneficis de les teràpies respiratòries a domicili. A més, Elvira ha subratllat que “el nou concurs avançarà cap a un model de pagament més orientat als resultats en salut clínicament rellevants, com la millor adherència al tractament, i no únicament a l’activitat”.

El nou concurs també preveu incorporar un model de seguiment telemàtic dels pacients que s’integrarà als sistemes d’informació sanitaris tant dels centres prescriptors i com dels serveis que fan el seguiment i atenció longitudinal del pacient. A més, en consonància amb l’esperit de la directiva europea de contractació, es donarà més pes als aspectes qualitatius enfront als de contingut econòmic.

 

 

Actualment uns 129.000 pacients reben un tractament de teràpia respiratòria domiciliària. Es tracta de pacients que presenten malalties respiratòries molt diferents com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les fibrosis pulmonars, les malalties neurodegeneratives i lesions medul·lars que afecten la capacitat ventilatòria o, entre d’altres, les apnees del son.

 

Les teràpies respiratòries a domicili són recursos alternatius a l’hospitalització. A Catalunya es fa per prescripció del metge especialista (pneumòleg) i  tal i com ha destacat la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal, durant la roda de premsa, “l’objectiu és millorar l’estat respiratori i/o ventilatori del malalt, millorant la qualitat de vida i reduint les descompensacions respiratòries i, per tant, les estades a l’hospital”.

 

Tots els tractaments impliquen l’ús d’aparells més o menys complexes que requereixen subministrament periòdic de material fungible, manteniment dels aparells i capacitat de resposta a les averies o incidències. En els casos més greus, el pacient depèn d’un aparell les 24 hores del dia per sobreviure.

 

Els tractaments més freqüents són l’oxigenoteràpia, la ventilació mecànica i la pressió positiva continua de les vies aèries, i altres teràpies que inclouen el monitoratge infantil, les teràpies inhalatòries o, entre d’altres, l’ús d’aspiradors, mascaretes i altres accessoris.  

 

La major part d’aquests tractaments són de prescripció crònica o a llarg termini, i el pacient ha de seguir controls mèdics periòdics per valorar canvis o ajustos en les indicacions, així com el grau d’adherència al tractament.