• Imprimeix

Epilèpsia

Epilèpsia

L’epilèpsia és un trastorn del cervell en el qual grups de cèl·lules presenten excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de manera sobrepassada.

Aquest trastorn s’associa a determinats símptomes que poden variar en funció del territori cerebral afectat: moviments amb espasmes, fenòmens sensorials, emocions o pèrdues de coneixement, períodes de confusió, fixació de la mirada, etc. Aquests símptomes els pot detectar tant la persona que els pateix com qualsevol altra que l’observi en el moment en què els pateix.

L’epilèpsia pot aparèixer a qualsevol edat. Afecta tant infants com adults, però l’epilèpsia primària acostuma a iniciar-se a edats primerenques de la vida. En un nombre molt reduït de casos, aquells en què no es controla la freqüència de les crisis, i a causa dels seus efectes sobre el sistema nerviós central, pot tenir com a conseqüència una lesió cerebral permanent generadora d’invalidesa i de discapacitat greu.

La mortalitat està relacionada amb complicacions greus com l’estat epilèptic o amb l’aparició de crisis en situacions laborals o ambientals de risc, com el treball en bastides, la conducció de vehicles, etc.

Causes

Les causes de l’epilèpsia varien amb l’edat. Algunes causes poden produir-se en una etapa determinada i després desaparèixer, i altres romandre durant tota la vida.

  • L’herència: alguns tipus d’epilèpsia són hereditaris, però no tots.
  • Les malformacions congènites hereditàries (arteriovenoses) o no hereditàries i presents en el naixement (per exposició a tòxics durant la gestació).
  • L’anòxia cerebral o manca d’oxigen al cervell en el moment del part a causa d’un accident o malaltia cerebrovascular.
  • Els traumatismes cranioencefàlics.
  • Els tumors cerebrals.
  • Les malalties infeccioses com la meningitis, l’encefalitis o abscessos cerebrals.
  • Les malalties degeneratives del sistema nerviós central.
  • Els trastorns metabòlics adquirits: nivells de glucosa o calci insuficients a la sang, excés de sodi a la sang, insuficiència renal crònica, etc.
  • El consum excessiu d’alcohol.
  • L’exposició a tòxics com el plom, el mercuri, el monòxid de carboni.

Símptomes

La simptomatologia és diversa segons l’àrea cerebral afectada:

  • Espasmes o convulsions.
  • Experimentació de fenòmens sensorials.
  • Pèrdues de coneixement.
  • Períodes de confusió.
  • Fixació de la mirada.

 

Les crisis epilèptiques són molt freqüents; 3 de cada 100 persones en tenen. El diagnòstic implica repetició de crisi i aquesta s’esdevé en 1 de cada 100 persones.

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia es fa en l’àmbit hospitalari especialitzat mitjançant l’anamnesi o exploració, l’entrevista clínica i l’electroencefalograma. L’exploració neurològica, les determinacions analítiques, la tomografia computada (TC) i la ressonància magnètica nuclear (RMN) ajuden a diagnosticar l’epilèpsia secundària.

En les situacions d’epilèpsia resistent al tractament, i abans de proposar-ne un de quirúrgic, s’utilitzen altres tècniques destinades a la localització anatòmica del focus irritant, com són la SPECT o PET i la RMN funcional.

Tractament

El tractament de l’epilèpsia es fa, fonamentalment, amb fàrmacs i de manera ambulatòria. Existeix un ampli arsenal de medicaments antiepilèptics que cal utilitzar adequadament segons el tipus d’epilèpsia i el pacient. En alguns casos, és important conèixer el nivell de medicament a la sang per tal d’establir amb seguretat la dosi necessària.

El tractament pot ser retirat si no es produeixen crisis en un període de tres a cinc anys. Entre un 10 i un 20% dels pacients no responen al tractament i en aquests cal revalorar el diagnòstic i estudiar la possibilitat de tractament quirúrgic. Aproximadament, la meitat d’aquests pacients es podran beneficiar de la cirurgia. Finalment tindran indicació quirúrgica un 1,5% dels pacients catalogats definitivament com a resistents al tractament.

Les línies d’investigació terapèutica estan establint si el trasplantament de cèl·lules productores de GABA (àcid gamma-aminobutíric), un neurotransmissor inhibidor, pot servir per controlar les crisis.

Prevenció

La prevenció es pot basar en el control dels desencadenants o de les causes que, en bona part de les ocasions, tenen a veure amb l’aparició de la crisi:

  • Alteracions del ritme son-vigília: la privació del son té efectes sobre l’activitat elèctrica cerebral.
  • Consum d’alcohol: per dany cerebral secundari al consum o per efecte agut i directe del consum.
  • Menstruació: els canvis hormonals del cicle o la retenció d’aigua que l’acompanya.
  • Estrès físic (infeccions, cremades greus, cirurgia major, traumatisme greu).
  • Estrès psíquic o emocional.
  • Fàrmacs: alguns antidepressius, barbitúrics, benzodiazepines, antihistamínics, etc., per l’ús de dosis elevades o per la seva supressió brusca.
  • Malaltia cerebrovascular: les lesions per infart o vessament cerebral.
  • Tumors cerebrals.
  • Epilèpsies reflexes: estímuls lluminosos o acústics molt intensos poden desencadenar aquest tipus de crisis.
     

Viure amb

Cal posar atenció a la capacitat de conducció i a l’ús d’armes.

Data d'actualització:  20.07.2017