• Imprimeix

Síndrome de l'intestí irritable

Còlon irritable

Síndrome de l'intestí irritable

 

La síndrome de l'intesti irritable (SII), també coneguda com a còlon irritable, és un trastorn crònic del tracte gastrointestinal.

El tracte gastrointestinal aplega un conjunt d'òrgans units en un tub llarg des de la boca fins a l'anus. El menjar que ingerim passa per l'esòfag i es digereix a l'estómac. D'allà va a parar a l'intestí prim, on els nutrients es digereixen i es reabsorbeixen parcialment. A continuació, arriba a l'intestí gros o còlon, on es reabsorbeixen la resta de nutrients i es formen les femtes, que s'emmagatzemen al recte abans de ser expulsades. Les parets dels intestins tenen músculs que es contrauen i es relaxen per facilitar la defecació. Els símptomes principals del còlon irritable són conseqüència d'alteracions en els moviments i la sensibiltat de l'intestí gros.   

La SII no és una malaltia, sinó un grup de manifestacions clíniques que es presenten juntes. Es caracteritza per dolor i inflor abodminal i per l'alteració dels hàbits de defecació. De vegades es pot confondre amb afeccions que produeixen símptomes similars, com la malaltia celíaca o la malaltia inflamatòria intestinal.

La SII afecta el 12% de la població d'arreu del món. Pot aparèixer a qualsevol edat, però acostuma a presentar-se a l'inici de l'adolescència o de la maduresa i és dues vegades més comuna en dones que en homes. Es tracta d'un trastorn força comú que no lesiona l'intestí gros, però que pot tenir un fort impacte en la qualitat de vida de les persones que el pateixen. 

Causes

Actualment se'n desconeix la causa exacta.

Entre els factors que intervenen en la seva aparició hi ha:

  • Infecció intestinal (SII post-infecciosa).
  • Estrès emocional. Es creu que la SII és un trastorn de la interacció entre el cervell i el tracte gastrointestinal. En períodes d'estrès els nervis poden tornar-se més actius, fet que provoca que els intestins siguin més sensibles i es contraguin més.
  • Dieta inadequada. Alguns aliments es consideren molt perjudicials per a la SII, com els productes lactis, els edulcorants, els greixos i altres substàncies irritants de la mucosa intestinal (el cafè, l'alcohol, el tabac i el picant). 
  • Anomalies en la flora intestinal.
  • Anomalies en el sistema immunològic.
  • Les hormones.

Símptomes

Els símptomes poden presentar-se ocasionalment o amb més freqüència i poden ser lleus o greus. En alguns casos poden arribar a provocar incapacitació per portar una vida laboral, social i personal plena.

Els més freqüents són:

  • Dolor abdominal. S'origina per la presència de contraccions intestinals molt potents i per un augment de la sensiblitat dolorosa intestinal.
  • Alteracions en l'hàbit deposicional (diarrea, restrenyiment o una alternança d'amdós trastorns). Es produeixen quan les contraccions són molt seguides o molt espaiades.
  • Distensió i inflor abdominal. Es deu a un trànsit anormal d'aire al llarg del tub digestiu i no a una major quantitat d'aire a l'intestí. Tot i això, en algunes persones aquest símptoma es pot produir per una alteració dels processos de fermentació bacteriana intestinal que provocaria un augment de la producció de gas.

 

Altres manifestacions inclouen sensació d'evacuació incompleta, mucositat blanquinosa en la deposició, flatulència, cremor d'estómac, que ascendeix per la regió central del tòrax i digestions lentes.  

No es consideren símptomes de SII:

  • Presència de sang en la femta.
  • Pèrdua de pes.
  • Febre.
  • Dolor abdominal constant.

 

Aquestes manifestacions podrien indicar l'existència de malalties del còlon més greus. 

Diagnòstic

No hi ha una prova diagnòstica específica de la SII. La SII es detecta després d'eliminar la presència d'altres afeccions que presenten símptomes similars, com la malaltia celíaca, les infeccions lleus, les infeccions parasitàries com la giardiosi, diverses malalties inflamatòries intestinals, el restrenyiment crònic funcional i el dolor abdominal crònic funcional.

El diagnòstic es basa en la presència dels símptomes característics, que s'han de mantenir com a mínim durant 12 setmanes (no necessàriament consecutives) durant el darrer any, i en la normalitat de l'exploració física i dels resultats d'un nombre reduït de proves:

  • Anàlisi de sang (per saber si hi ha malaltia celíaca o anèmia).
  • Anàlisi de la femta (per cercar evidències de sang o d'infeccions).
  • Radiografies.
  • Colonoscòpia. És un examen especialitzat per observar l'interior del còlon mitjançant la introducció d'una sonda flexible a través de l'anus.  

Tractament

Actualment la SII no té cura. El tractament té l'objectiu d'alleujar-ne els símptomes i consisteix en:

  • Canvis en l'estil de vida.
  • Modificació dels hàbits alimentaris:
    • Evitar alguns aliments i begudes com productes lactis o amb greix, la xocolata, el te, el cafè, les begudes amb cola o estimulants i l'alcohol.
    • Augmentar la ingesta de fibra (fruita, verdura, cereals).
    • Incrementar el consum d'aigua (1-2 litres diaris).
    • Menjar a poc a poc.
    • Reduir les racions de menjar i evitar àpats abundants. 
  • Pràctica regular d'activitat física.
  • Millora dels hàbits del son.
  • Tractament farmacològic. Els medicaments que relaxen els músculs dels intestins i en controlen els espasmes, així com els antidepressius en dosis baixes en milloren el dolor i la distensió abdominals. També es poden administrar fàrmacs per controlar les diarrees i laxants per combatre el restrenyiment. De tota manera, cal anar amb compte amb l'ús dels laxants perquè poden crear dependència en els músculs de l'intestí. 
  • Teràpia psicològica per reduir l'estrès emocional, la depressió i l'ansietat.

Projecte "No puc esperar"

El projecte "No puc esperar" és una iniciativa pionera basada en la creació d'una targeta que els professionals sanitaris lliuren als pacients i que els permet utilitzar gratuïtament i tan aviat com sigui possible els lavabos dels establiments adherits. L'objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones que, per causes mèdiques, com ara el còlon irritable, tenen la necessitat contínua i sovint imprevisible d'haver d'anar al lavabo, fet que les angoixa i els impedeix sortir de casa o fer vida social.

La iniciativa també inclou un lloc web i una aplicació per a dispositius mòbils per tal que els qui disposin de la targeta puguin accedir a la geolocalització dels centres hospitalaris col·laboradors i també dels lavabos adherits a la campanya.

El projecte, promogut per l'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU Catalunya) i la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, compta amb el suport del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya del Departament de Salut, de la Societat Catalana de Digestologia, i del Grup Espanyol de Treball en Malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU).

"No puc esperar", que es va posar en marxa el desembre del 2013 a Girona, ja s'ha implementat amb èxit a Sabadell, Palamós, Calonge, Terrassa, Barcelona, Badalona, alguns municipis del Maresme, Vic, Puigcerdà i la Cerdanya, Solsona, Santa Coloma de Gramenet, Manresa, Sitges i l'Hospitalet de Llobregat. En dos o tres anys es farà extensiu a tots els municipis de Catalunya.

Data d'actualització:  19.05.2016