• Imprimeix

Malaltia meningocòccica

Meningitis

Malaltia meningocòccica

La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat meningococ. Se'n produeixen casos durant tot l'any, però de manera més freqüent durant els mesos d'hivern i primavera. Generalment són casos aïllats, però poden aparèixer també com a brot (presentació de dos o més casos relacionats), sobretot en familiars convivents i escoles.

Aquesta malaltia pot presentar-se a qualsevol edat encara que és més freqüent en nens d'entre un i cinc anys.

El meningococ pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir-los cap mena de símptoma, perquè desenvolupen una protecció natural al cap d'uns dies, però el poden transmetre a una persona sana i fer-la emmalaltir.

La malaltia meningocòccica pot produir una infecció generalitzada (sèpsia meningocòccica) o bé afectar només el sistema nerviós (meningitis).

Hi ha diferents grups de meningococ: A, B, C i altres. El B és el més freqüent al nostre país. La vacunació en infants protegeix només contra el meningococ C.

Símptomes

Els símptomes varien segons si la malaltia produeix:

  • Una meningitis meningocòccica és la inflamació i irritació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal, anomenada meninge. La meningitis bacteriana és poc habitual, i pot ser mortal. Es caracteritza per un inici sobtat, amb mal de cap intens, febre de 39 °C a 40 °C, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.
  • Una infecció generalitzada acostuma a iniciar-se amb els mateixos símptomes i, després, en un període d'hores variable, s'hi pot afegir l'aparició de taques a la pell de color morat distribuïdes per tot el cos. També pot començar directament amb les taques. Pot anar acompanyada o no de meningitis.

 

En el cas que un infant tingui mal de cap, vòmits i febre o bé taques a la pell es recomana portar-lo a un centre hospitalari.

Diagnòstic

L'examen físic mostrarà:

  • Freqüència cardíaca ràpida.
  • Hipotensió arterial.
  • Possible erupció.
  • Rigidesa al coll.

 

Un cop realitzada una exploració física que descarti altres processos, caldrà practicar-li a la persona malalta les proves següents:

  • Anàlisi de sang, per descobrir si la causa de la infecció és vírica o bacteriana.
  • Anàlisi d'orina: només en nens petits, ja que els símptomes podrien ser secundaris a un problema urinari.
  • Radiografia de tòrax, per descartar una pneumònia.
  • Punció lumbar per obtenir una mostra de LCR (líquid cefaloraquidi) que circula pel cervell i la medul·la espinal, i s'altera en cas de meningitis. L'anàlisi d'aquest líquid ens ajudarà a establir la causa i gravetat del procés.

Tractament

Per a la malaltia meningocòccica es prescriuen antibiòtics i s'administren per via intravenosa. Per controlar les complicacions es poden utilitzar altres medicaments.

El diagnòstic i el tractament són extremadament importants per prevenir seqüeles i evitar la mort.

Prevenció

El microorganisme es transmet de persona a persona mitjançant les secrecions faríngies i nasals. El risc de contagi augmenta si teniu contacte estret amb la persona malalta (dormir a la mateixa habitació, viure a la mateixa casa, fer petons amb intercanvi de saliva), però no cal que desinfecteu objectes ni espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l'organisme.

Les mesures per a la prevenció d'aquesta malaltia es basen en la quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics) i en la vacunació.

L'actuació adequada davant d'un cas de la malaltia és administrar els aintibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada. El responsable sanitari valorarà les mesures més adequades pel que fa a la resta del seu entorn (contactes escolars o de treball), en funció de l'edat i del tipus de relació amb el cas.

Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l'única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país, és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. Així s'evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació. L'antibiòtic utilitzat és la rifampicina.

En cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més de la quimioprofilaxi, cal vacunar els contactes propers que no l'hagin rebuda.

Si coneixeu algú que hagi tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a la malaltia i a qui no se li hagi administrat quimioprofilaxi, ho heu de comunicar.

Vacunació

A partir de l’any 2000, es va incorporar en el calendari de vacunacions sistemàtiques una vacuna conjugada contra el serogrup C del meningococ. Aquesta vacuna s’aplica sistemàticament als quatre i dotze mesos i als onze-dotze anys. És una vacuna segura, que produeix una protecció de llarga durada i que es pot aplicar a partir dels dos mesos d’edat. Quan es detecta un cas d’aquesta malaltia i serogrup, la vacuna s’aplica als contactes propers que no l’hagin rebuda per tal de protegir-los, a més de la quimioprofilaxi.

El professional de l’atenció primària és qui administra la vacuna. Aquesta pot causar molèsties en el lloc de la punxada o febre baixa, durant les 48 hores posteriors. És important fer-la constar en el carnet vacunal.

Preguntes i respostes

Què és la malaltia meningocòccica?

És una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat meningococ. Pot presentar-se a qualsevol edat però és més freqüent en nens d’entre 1 i 5 anys. Generalment es presenta en forma de casos aïllats, tot i que pot aparèixer també com a brot, sobretot en familiars convivents i escoles. Hi ha diferents grups de meningococ: A, B, C i altres. El B és el més freqüent al nostre país.

Com es transmet la malaltia meningocòccica?

El microorganisme es transmet de persona a persona mitjançant les secrecions faríngies i nasals, i per provocar el contagi, es requereix un contacte estret: més freqüent en persones que dormen a la mateixa habitació i viuen a la mateixa casa; fer petons amb intercanvi de saliva també facilita la transmissió. El contagi no es produeix per contacte amb joguines o altres estris escolars perquè el meningococ és un germen que fora de l'organisme, resisteix molt poc al medi ambient.

Desprès d’haver-hi estat exposat, quant de temps triguen a aparèixer els símptomes de la malaltia meningocòccica?

El període d’incubació mitjà és de 4 dies però pot oscil·lar entre 2 i 10 dies.

Quins són els símptomes de la malaltia menigocòccica?

El símptomes varien segons si la malaltia produeix:

  • Una meningitis meningocòccica, que és una inflamació i irritació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal, anomenades meninges. La meningitis bacteriana no és una malaltia freqüent però pot ser molt greu i, fins i tot, mortal. Es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 °C a 40 °C, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.
  • Una infecció generalitzada o sepsis meningocòccica, que pot iniciar-se amb símptomes de meningitis i, posteriorment, en un període d'hores variable, s’hi pot afegir l'aparició de taques a la pell de color morat distribuïdes per tot el cos, però també pot començar directament amb les taques.

Quan s’ha d’avisar al pediatre o dirigir-se a un centre hospitalari?

En el cas que un nen tingui mal de cap, vòmits i febre o bé taques a la pell es recomana portar-lo a un centre hospitalari.

Quin és el pronòstic de la malaltia meningocòccica?

La major part dels afectats per la malaltia evolucionen favorablement però en alguns casos la malaltia pot produir complicacions greus, sèpsia generalitzada i fins i tot la mort.

Existeix tractament per a la malaltia meningocòccica?

Per a la malaltia meningocòccica es prescriuen antibiòtics i s'administren per via intravenosa en un centre hospitalari. Per controlar les complicacions es poden utilitzar altres medicaments.

Com es diagnostica?

La malaltia meningocòccica es diagnostica per combinació de signes i símptomes i la confirmació del laboratori. Les proves de laboratori inclouen anàlisis de sang i/o de líquid cefaloraquidi obtingut per punció en la regió lumbar.

Com es pot prevenir aquesta malaltia?

Les mesures per a la prevenció d'aquesta malaltia es basen en la vacunació i també en la quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics) quan s’ha tingut un contacte estret amb una persona que pateix la malaltia. Des de l’any 2000 la vacuna conjugada contra el serogrup C del meningococ forma part del calendari vacunal sistemàtic de Catalunya. Si un cas de malaltia ha estat produït per un meningococ del grup C, a més de recomanar la quimioprofilaxi als seus contactes propers, se’ls recomanarà la vacunació si no han estat vacunats Actualment també existeix al mercat una vacuna contra el meningococ B (Bexsero®) no inclosa de moment al calendari de vacunacions sistemàtiques.

Què s’ha de fer si s’ha tingut contacte amb una persona amb la malaltia?

L'actuació adequada davant d’un cas de la malaltia consisteix en l'administració de la quimioprofilaxi a la família i les altres persones que conviuen amb la persona afectada. Pel que fa a altres persones properes a la persona malalta (contactes escolars i de treball), els professionals sanitaris del Servei de Vigilància Epidemiològica del territori corresponent valoraran en cada situació les mesures més adequades en funció de l'edat i el tipus de relació amb el cas. L'eficàcia de la prevenció depèn, en gran mesura, que totes les persones a les quals s’hagi indicat el tractament el compleixin adequadament. Mesures com la desinfecció de locals i objectes que hagin estat en contacte amb els malalts es consideren innecessàries, atès que el germen en sortir de la faringe té poca resistència. Igualment és inútil el tancament d'escoles on s'hagin produït casos.

Quant de temps cal estar alerta?

Després de l'aparició d'un cas i durant un període màxim de dos mesos, cal que els pares i mestres tinguin presents els símptomes esmentats per tal de detectar el més aviat possible l'aparició d'altres persones afectades. És important comunicar a l'escola qualsevol altre cas, si aparegués. Si es presentés un o més afectats en un centre escolar, els professionals sanitaris del Servei de Vigilància Epidemiològica del territori corresponent, a través de l'escola, hi prestaran el seu suport i faran el seguiment de manera estreta, durant aquest temps, dels esdeveniments que puguin sorgir, indicant les actuacions necessàries.

Quan es poden reprendre les activitats de la vida diària?

Un cop hagi obtingut l'alta hospitalària, la persona afectada per aquesta malaltia pot reprendre novament les activitats de la vida diària.

On adreçar-vos

061 CatSalut Respon (les 24 hores, tots els dies)

Informació per a professionals

Data d'actualització:  06.04.2017