• Imprimeix

Limfoedema

Obstrucció limfàtica

El sistema limfàtic està constituït per una xarxa de vasos limfàtics, teixits i òrgans que transporten un líquid anomenat limfa a tot el cos. El sistema limfàtic fa una funció de drenatge i de defensa immunitària; recull l'excés de líquid i proteïnes dels teixits corporals i els transporta novament al torrent sanguini. Quan hi ha un augment de líquid o un bloqueig en aquesta xarxa de vasos limfàtics es pot produir un edema o inflamació. L'acumulació de limfa s’anomena limfoedema.

  • La limfa és un líquid transparent que conté glòbuls blancs (que ajuden a combatre les infeccions, les malalties i la formació de tumors) i plasma (la part aquosa de la sang que transporta les cèl·lules sanguínies).
  • Els vasos limfàtics són una xarxa de tubs prims que recullen la limfa de diferents parts del cos i la tornen al torrent sanguini.
  • Els ganglis limfàtics són estructures petites, en forma de fesol, que filtren la limfa i emmagatzemen els glòbuls blancs. Es troben al llarg de la xarxa de vasos limfàtics de tot el cos i hi ha conjunts de ganglis limfàtics a l'axil·la, la pelvis, el coll, l'abdomen i l'engonal.

 

El limfoedema es una inflamació causada per una acumulació anormal de limfa (un líquid ric en proteïnes) a sota de la pell. Es tracta d'una malaltia evolutiva i crònica.

Generalment afecta un braç o una cama, però també pot afectar altres parts del cos.

El limfoedema normalment afecta més dones que homes i es pateix principalment en les extremitats. Afecta una de cada quatre dones amb càncer de mama.

 

Font: Montserrat Gironès i Coromina, fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Clínic de Barcelona. Responsable de la fisioteràpia en el càncer de mama.

Tipus

Hi ha dos tipus de limfoedema:

  • Primari: resultat de l’absència hereditària de teixit limfàtic o d’un desenvolupament anormal del sistema limfàtic. Pot aparèixer en el moment del naixement o més endavant.
  • Secundari: resultat d'un dany o obstrucció en el sistema limfàtic produït per causes externes.

 

Causes

En funció de la causa, el limfoedema es classifica en:

  • Primari: per herència genètica, quan la persona neix sense ganglis limfàtics o pateix alguna anormalitat als ganglis o als vasos limfàtics.
  • Secundari: en els casos següents:
    • Infecció.
    • Lesió.
    • Càncer.
    • Extirpació quirúrgica dels ganglis limfàtics.
    • Radiació dirigida a l'àrea afectada.
    • Traumatismes.

Símptomes

En general, els símptomes més apreciables són la inflamació de l’extremitat afectada, pesadesa, problemes per moure una articulació del braç o la cama, sensació de picor, enrogiment i debilitament de la pell, sense que disminueixin de manera significativa amb el repòs en les fases més avançades. Tot i això, hi ha diferents estadis que es diferencien per diferents símptomes.

 

Estadis del limfoedema

  • Estadi I. En aquest estadi de latència no hi ha edema, però comencen a aparèixer els primers senyals d'alarma o símptomes previs. Es produeix un alentiment, una limitació de la capacitat de transport del sistema limfàtic.
  • Estadi II. Apareix l'edema, una inflamació suau que desapareix durant la nit o en elevar les extremitats. Hi ha canvis de coloració amb la pressió manual.
  • Estadi III. No existeix coloració. En exercir pressió sobre l'edema queda una marca a la pell. La inflor és de consistència esponjosa.
  • Estadi IV. El teixit està endurit. En exercir pressió sobre l’edema no queda marca i es converteix en un edema irreversible amb augment del risc d'infeccions. La superfície de la pell és seca i dura. Amb el temps, si no se sotmet a les mesures terapèutiques, l’edema pot donar lloc a una fibrosi. En aquest estadi l'edema pot millorar amb fisioteràpia, però no se soluciona.

Prevenció

Una manera de prevenir el limfoedema és mantenir un bon drenatge de la limfa mitjançant exercicis concrets i específics per tal d’evitar la possibilitat de l’edema o inflamació, portar una alimentació adequada i prendre precaucions per evitar les infeccions greus.

Informació relacionada

Tractament

El tractament del limfoedema es basa en la teràpia física descongestiva complexa, que ajuda a reduir la inflamació de l’extremitat afectada i afavoreix vies de drenatge alternatives, i els medicaments. La teràpia física descongestiva complexa inclou:

  • Drenatge limfàtic manual, una tècnica que ajuda a buidar l’excés de limfa.
  • Higiene i cura de la pell per mantenir-la lliure de possibles infeccions (limfoangitis, inflamació dels canals limfàtics; erisipela, infecció bacteriana de la pell; cel·lulitis, acumulació del teixit adipós) que agreugin el limfoedema, ja que el teixit afectat té menys defenses. Cal evitar, a més, la roba estreta i cal tenir cura de l’alimentació, entre d’altres mesures.
  • Exercicis físics descongestius que milloren la circulació de la limfa. Com ara, la natació (mai mentre la persona estigui en tractament de quimioteràpia ni radioteràpia), el ioga, el ball, l'aiguagim...
  • Mitges compressives, embenats compressius i embenats neuromusculars que permeten mantenir l'efecte del drenatge limfàtic manual i afavoreixen la reabsorció de l'edema.

 

Tot això cal fer-ho en l’ordre correcte i sota la supervisió d’un professional especialista.

Data d'actualització:  26.10.2016