• Imprimeix

Insuficiència renal

Malaltia renal

Insuficiència renal

La insuficiència renal es produeix quan els ronyons no realitzen bé les seves funcions, fet que provoca l'acumulació al cos d'aigua i de substàncies de rebuig.

Els ronyons, que es troben en la part superior i posterior de l'abdomen, reben sang de les artèries renals, la netegen, filtrant-ne l'excés d'aigua, els minerals i les substàncies de rebuig, i la retornen a través de les venes renals. Per eliminar aquests residus i controlar la quantitat de fluid de l'organisme fabriquen l'orina. També ajuden a mantenir l'equilibri a la sang de determinades substàncies necessàries, com minerals (sodi, potassi, clor, calci, magnesi) i vitamines, i contribueixen a controlar la pressió arterial. A més, s'encarreguen de produir eritropoetina, una hormona necessària per a la formació dels glòbuls vermells. 

Segons el registre de malalts renals de Catalunya (RMRC), hi ha 8.000 malalts renals, i prop del 45% reben tractament d'hemodiàlisi. La mitjana d'edat d'aquests pacients se situa als 63 anys. 

Font: Societat Espanyola de Nefrologia.

 

Tipus d'insuficiència renal

Hi ha dos tipus d'insuficiència renal:

  • Insuficiència renal aguda. Apareix de manera sobtada, com a conseqüència de la repercussió d'una infecció o d'un traumatisme físic greus, de diversos tipus de processos inflamatoris, o per l'acció directa sobre el ronyó de fàrmacs o altres substàncies. Acostuma a ser temporal i reversible. 
  • Insuficiència renal crònica. És progressiva i permanent. La diabetis i la hipertensió arterial en són les causes principals. Generalment no presenta símptomes fins que s'arriba a estadis molt avançats. La seva darrera etapa s'anomena insuficiència renal avançada o malaltia renal crònica avançada i s'inicia quan els ronyons ja no poden funcionar al nivell necessari per a les activitats habituals de la vida.

Causes

Insuficiència renal aguda

Hi ha diverses causes que poden provocar l'aparició d'una insuficiència renal aguda. Algunes són:

  • Disminució del flux de la sang com a conseqüència de pèrdues de fluids per:
    • Cremades.
    • Deshidratació.
    • Hemorràgies.
    • Cirurgia.
  • Infeccions que provoquen una lesió directa en el ronyó:
    • Pielonefritis aguda (sovint afavorida per un retorn anòmal de l'orina al ronyó).
    • Septicèmia (presència de bacteris a la sang derivada d'infeccions greus).
  • Malaltia renal autoimmunitària.
  • Embòlies de colesterol en persones amb malaltia ateromatosa.
  • Complicacions greus de l'embaràs, com la preeclàmpsia o eclàmpsia, o en el despreniment prematur de la placenta.
  • Obstrucció de les vies urinàries.

 

Insuficiència renal crònica

Les causes principals de la insuficiència renal crònica són la diabetis i la hipertensió arterial.

També hi ha altres malalties i afeccions que poden provocar danys renals, com:

  • Trastorns autoimmunitaris.
  • Anomalies hereditàries o congènites dels ronyons.
  • Pedres als ronyons.
  • Problemes en les artèries que irriguen els ronyons. 

Alguns fàrmacs assoleixen concentracions particularment elevades en el ronyó i, per això, també poden ser causants de malalties renals. Cal evitar-ne l'ús en les persones amb insuficiència renal crònica i en les d'edat avançada.

Símptomes

La insuficiència renal aguda i la insuficiència renal crònica presenten aquests símptomes comuns:

  • Cansament.
  • Nàusees i vòmits.
  • Inapetència.
  • Inflor per retenció de líquids.
  • Espasmes musculars o rampes.
  • Tendència a la formació d'hematomes.
  • Singlot persistent.
  • Mal alè (halitosi).
  • Hipertensió arterial.
  • Canvis en la micció:
    • Poca orina o manca d'orina.
    • Micció excessiva durant la nit.
    • Suspensió total de la micció.
    • Orina fosca o amb sang.  
  • Ofec. 

Generalment, els símptomes de la insuficiència renal crònica no es manifesten fins al cap d'un temps. Les persones afectades també poden presentar:

  • Mal de cap.
  • Pèrdua de pes.
  • Picors.
  • Coloració marró groguenca de la pell.
  • Mal d'ossos.
  • Dificultats per respirar.
  • Set excessiva.
  • Micció excessiva durant la nit.
  • Somnolència.
  • Manca de menstruació (amenorrea).
  • Disfunció sexual. 

La malaltia renal avançada provoca, a més, canvis en les ungles, anèmia, insuficiència cardíaca i funció mental deficient (dificultats per concentrar-se i per pensar). 

Diagnòstic

Hi ha dues proves bàsiques que ajuden a detectar la malaltia renal:

  • Una anàlisi de sang per estimar l'índex de filtració glomerular (GFR, per les sigles en anglès). El GFR indica si els ronyons filtren correctament les substàncies de rebuig de la sang. Un GFR de menys de 60 mL/min/1,73 m2 indica una pèrdua significativa de la funció renal. 
  • Una anàlisi d'orina per detectar-hi la presència d'albúmina i sang. L'albúmina és una proteïna que es troba a la sang, però que pot passar a l'orina quan els ronyons estan danyats.
    • Una concentració d'albúmina/creatinina en l'orina de menys de 30 mg/g és normal.
    • Una concentració d'albúmina/creatinina en l'orina de més de 30 mg/g és anormal i pot revelar que hi ha malaltia renal. 

L'envelliment també comporta una disminució de la funció renal i, per tant, cal valorar-la periòdicament a partir dels 65 anys.

Tractament

L'objectiu del tractament de la insuficiència renal aguda és restablir el funcionament dels ronyons i evitar, mentrestant, l'acumulació de líquid i substàncies de rebuig a l'organisme. Algunes de les intervencions terapèutiques més freqüents són:

  • Tractament directe de la causa que provoca la insuficiència renal (infecció, deshidratació, hemorràgia, etc.).
  • Limitació de la quantitat de líquids que s'ingereixen en funció de la quantitat d'orina que es pot produir.
  • Dieta baixa en proteïnes, sal i potassi.
  • Administració de diürètics i medicaments per via intravenosa per ajudar a controlar els nivells de potassi a la sang.
  • En alguns casos, les persones afectades poden necessitar una diàlisi temporal, que pot ser interrompuda quan els ronyons tornin a funcionar. 

En cas de malaltia renal crònica avançada, cal aplicar tractaments que substitueixin les funcions dels ronyons per netejar la sang d'impureses i de l'excés de líquid. És el que s'anomena tractament substitutiu renal, és a dir, la diàlisi i el trasplantament renal.

La diàlisi és el tractament que s'utilitza quan els ronyons deixen de funcionar completament. Serveix per:

  • Eliminar l'aigua i les substàncies de rebuig del cos.
  • Regular els nivells de sals i minerals de l'organisme.
  • Ajudar a controlar la pressió arterial.
  • Contribuir a millorar la producció de glòbuls vermells, juntament amb l'administració de l'eritropoetina. 

Hi ha dos tipus principals de diàlisi:

  • Diàlisi peritoneal. Consisteix a introduir un líquid, mitjançant un catèter, a la cavitat peritoneal de l'abdomen. Aquest líquid de diàlisi atrau l'aigua i els residus de la sang, que es drenen posteriorment a l'exterior del cos en una bossa especial. Aquest procés, anomenat bescanvi, es fa diverses vegades al dia. Es realitza al domicili i necessita d'alguns dies de formació. Només cal anar a l'hospital per a les visites de control, cada dos o tres mesos. Al cap d'un temps es pot fer sevir una màquina que fa els bescanvis de automàticament a la nit. 
  • Hemodiàlisi. La sang s'agafa d'una vena i es desvia a una màquina que en filtra les substàncies de rebuig i la retorna al cos lliure de residus. De tres a sis mesos abans d'iniciar-la, cal realitzar una petita intervenció quirúrgica al braç, que consisteix a crear una fístula o connexió entre una artèria i una vena. A vegades, si la fístula no es pot realitzar o hi ha necessitat d'hemodiàlisi urgentment, cal agafar la sang d'un catèter col·locat en una vena gran del coll. L'hemodiàlisi es pot realitzar en un centre sanitari (tres sessions setmanals d'entre tres i cinc hores de durada) o, en casos concrets, també al domicili.   

Les persones que se sotmeten a diàlisi han de seguir una dieta estricta per optimitzar els resultats del tractament.  

El transplantament de ronyó és la millor opció terapèutica en cas d'insuficiència renal crònica, sempre que sigui possible. Consisteix a implantar en el cos de la persona malalta un ronyó sa provinent d'una persona donant morta o bé donant viva major d'edat mitjançant una intervenció quirúrgica. Els cirurgians col·loquen el nou òrgan en la part inferior de l'abdomen i connecten l'artèria i la vena renals d'aquest ronyó amb una artèria i vena de la pelvis, i en connecten l'urèter a la bufeta de l'orina de la persona malalta. Generalment el ronyó sa comença a produir orina tan aviat com la sang comença a fluir-hi, però de vegades necessita algunes setmanes per iniciar el funcionament.   

Cal tenir en compte que no tots els ronyons serveixen per a totes les persones: el ronyó dels donants ha de ser compatible amb el sistema immunitari dels pacients receptors. En aquest sentit, la persona trasplantada requereix tractament per prevenir el rebuig del nou òrgan.  

Les persones amb insuficiència renal crònica han d'evitar l'ús dels medicaments que s'eliminen a través de l'orina perquè aquest tipus de fàrmacs poden acumular-se fins a concentracions tòxiques i afavorir el deteriorament de la funció dels ronyons. Els professionals sanitaris els han de substituir per medicaments similars que es puguin eliminar per altres vies i, en cas que no sigui possible, n'han d'ajustar la dosi.

Més informació al Canal Medicaments i Farmàcia

És important que els pacient amb insuficiència renal crònica avançada i també les seves famílies disposin d'informació per poder prendre una decisió compartida amb el professional sanitari del tractament que podran seguir.

El Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Nefrologia i les associacions de pacients han treballat en un document informatiu sobre les diferents alternatives de tractament dels malalts renals crònics.

 

Prevenció

Hi ha alguns consells que us poden ajudar a prevenir el risc de desenvolupar una insuficiència renal:

  • Feu activitat física.
  • Controleu el nivell de sucre a la sang.
  • Vigileu la tensió arterial.
  • Manteniu una alimentació equilibrada i un pes saludable.
  • Eviteu l'alcohol.
  • Eviteu el tabac.
  • Demaneu al metge o metgessa que avaluï la vostra funció renal si:
    • Teniu hipertensió arterial.
    • Sou diabètic.
    • Patiu obesitat.
    • Teniu antecedents familiars de malalties renals.
    • Teniu més de 65 anys.

Dia Mundial del Ronyó

Com cada segon dijous de març, arreu del món se celebra el Dia Mundial del Ronyó, una cita en què les associacions de pacients de Catalunya realitzen durant tota la setmana activitats informatives i de sensibilització a la ciutadania, com xerrades de prevenció i hàbits saludables, o la il·luminació de diversos monuments (com ara, la façana del Naixement de la Sagrada Família).

En motiu d’aquest dia, la Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) torna a agrair els donants, els seus familiars i els professionals per fer possible que el mecanisme de la vida no s’aturi mai. A més, i en aquesta línia, l’OCATT destaca que 1 de cada 4 trasplantaments renals realitzats el 2015 a Catalunya van ser de donant viu.

A Catalunya hi ha 10.000 persones amb un tractament substitutiu renal (TSR). Aproximadament un 45% reben tractament amb diàlisi i un 55% tenen un trasplantament renal funcionant. Durant l’any 2015 es van realitzar 647 trasplantaments renals, 160 dels quals (1 de cada 4) van ser de donant viu, un tipus de donació que explica bona part de l’èxit del nombre total de trasplantaments, que gairebé va arribar al miler l’any passat.

Així, mentre a l’Estat espanyol els trasplantaments renals de donants vius suposa el 13% de tots els trasplantaments renals, a Catalunya aquesta xifra puja fins al 25%. Globalment, de tots els trasplantaments de ronyó de donant viu de l’Estat espanyol, el 41% es fan a Catalunya. A més, en l’àmbit pediàtric, a Catalunya es van realitzar 20 trasplantaments renals el 2015, 4 dels quals van ser de donant viu.

Més qualitat de vida i més supervivència

En les persones malaltes amb insuficiència renal crònica avançada és imprescindible instaurar un TSR per recuperar la funció del ronyó. En general, el primer pas és la diàlisi, però quan l'estat general del pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica, està indicat practicar un trasplantament de ronyó.

Per a aquestes persones el trasplantament suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a qualitat de vida i autonomia, ja que deixen de dependre de la diàlisi, i de l'altra, suposa un augment de la supervivència, perquè eviten moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini.

Segons l’estudi EPIRCE de la Societat Espanyola de Nefrologia, s’estima que el 11% de la població adulta pateix algun grau de malaltia renal crònica, però no tots ells arribaran a necessitar un TSR.

 

Dia Mundial del Ronyó

Informació relacionada

Data d'actualització:  10.03.2016

Informació relacionada