Insuficiència renal

L'objectiu del tractament de la insuficiència renal aguda és restablir el funcionament dels ronyons i evitar, mentrestant, l'acumulació de líquid i substàncies de rebuig a l'organisme. Algunes de les intervencions terapèutiques més freqüents són:

• Tractament directe de la causa que provoca la insuficiència renal (infecció, deshidratació, hemorràgia, etc.).

• Limitació de la quantitat de líquids que s'ingereixen en funció de la quantitat d'orina que es pot produir.

• Dieta baixa en proteïnes, sal i potassi.

• Administració de diürètics i medicaments per via intravenosa per ajudar a controlar els nivells de potassi a la sang.

• En alguns casos, les persones afectades poden necessitar una diàlisi temporal, que pot ser interrompuda quan els ronyons tornin a funcionar. 

En cas de malaltia renal crònica avançada, cal aplicar tractaments que substitueixin les funcions dels ronyons per netejar la sang d'impureses i de l'excés de líquid. És el que s'anomena tractament substitutiu renal, és a dir, la diàlisi i el trasplantament renal.

La diàlisi és el tractament que s'utilitza quan els ronyons deixen de funcionar completament. Serveix per:

• Eliminar l'aigua i les substàncies de rebuig del cos.
• Regular els nivells de sals i minerals de l'organisme.
• Ajudar a controlar la pressió arterial.
• Contribuir a millorar la producció de glòbuls vermells, juntament amb l'administració de l'eritropoetina. 

Hi ha dos tipus principals de diàlisi:

• Diàlisi peritoneal. Consisteix a introduir un líquid, mitjançant un catèter, a la cavitat peritoneal de l'abdomen. Aquest líquid de diàlisi atrau l'aigua i els residus de la sang, que es drenen posteriorment a l'exterior del cos en una bossa especial. Aquest procés, anomenat bescanvi, es fa diverses vegades al dia. Es realitza al domicili i necessita d'alguns dies de formació. Només cal anar a l'hospital per a les visites de control, cada dos o tres mesos. Al cap d'un temps es pot fer sevir una màquina que fa els bescanvis de automàticament a la nit. 

• Hemodiàlisi. La sang s'agafa d'una vena i es desvia a una màquina que en filtra les substàncies de rebuig i la retorna al cos lliure de residus. De tres a sis mesos abans d'iniciar-la, cal realitzar una petita intervenció quirúrgica al braç, que consisteix a crear una fístula o connexió entre una artèria i una vena. A vegades, si la fístula no es pot realitzar o hi ha necessitat d'hemodiàlisi urgentment, cal agafar la sang d'un catèter col·locat en una vena gran del coll. L'hemodiàlisi es pot realitzar en un centre sanitari (tres sessions setmanals d'entre tres i cinc hores de durada) o, en casos concrets, també al domicili.   

Les persones que se sotmeten a diàlisi han de seguir una dieta estricta per optimitzar els resultats del tractament.  

El trasplantament de ronyó és la millor opció terapèutica en cas d'insuficiència renal crònica, sempre que sigui possible. Consisteix a implantar en el cos de la persona malalta un ronyó sa provinent d'una persona donant morta o bé donant viva major d'edat mitjançant una intervenció quirúrgica. Els cirurgians col·loquen el nou òrgan en la part inferior de l'abdomen i connecten l'artèria i la vena renals d'aquest ronyó amb una artèria i vena de la pelvis, i en connecten l'urèter a la bufeta de l'orina de la persona malalta. Generalment el ronyó sa comença a produir orina tan aviat com la sang comença a fluir-hi, però de vegades necessita algunes setmanes per iniciar el funcionament.   

Cal tenir en compte que no tots els ronyons serveixen per a totes les persones: el ronyó dels donants ha de ser compatible amb el sistema immunitari dels pacients receptors. En aquest sentit, la persona trasplantada requereix tractament per prevenir el rebuig del nou òrgan.  

Les persones amb insuficiència renal crònica han d'evitar l'ús dels medicaments que s'eliminen a través de l'orina perquè aquest tipus de fàrmacs poden acumular-se fins a concentracions tòxiques i afavorir el deteriorament de la funció dels ronyons. Els professionals sanitaris els han de substituir per medicaments similars que es puguin eliminar per altres vies i, en cas que no sigui possible, n'han d'ajustar la dosi.

Més informació al Canal Medicaments i Farmàcia

És important que els pacient amb insuficiència renal crònica avançada i també les seves famílies disposin d'informació per poder prendre una decisió compartida amb el professional sanitari del tractament que podran seguir.

El Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Nefrologia i les associacions de pacients han treballat en un document informatiu sobre les diferents alternatives de tractament dels malalts renals crònics.

Com cada segon dijous de març, arreu del món se celebra el Dia Mundial del Ronyó, una cita en què les associacions de pacients de Catalunya realitzen durant tota la setmana activitats informatives i de sensibilització a la ciutadania, com xerrades de prevenció i hàbits saludables, o la il·luminació de diversos monuments (com ara, la façana del Naixement de la Sagrada Família).

En motiu d’aquest dia, la Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) torna a agrair els donants, els seus familiars i els professionals per fer possible que el mecanisme de la vida no s’aturi mai. A més, i en aquesta línia, l’OCATT destaca que 1 de cada 4 trasplantaments renals realitzats el 2015 a Catalunya van ser de donant viu.

A Catalunya hi ha 10.000 persones amb un tractament substitutiu renal (TSR). Aproximadament un 45% reben tractament amb diàlisi i un 55% tenen un trasplantament renal funcionant. Durant l’any 2015 es van realitzar 647 trasplantaments renals, 160 dels quals (1 de cada 4) van ser de donant viu, un tipus de donació que explica bona part de l’èxit del nombre total de trasplantaments, que gairebé va arribar al miler l’any passat.

Així, mentre a l’Estat espanyol els trasplantaments renals de donants vius suposa el 13% de tots els trasplantaments renals, a Catalunya aquesta xifra puja fins al 25%. Globalment, de tots els trasplantaments de ronyó de donant viu de l’Estat espanyol, el 41% es fan a Catalunya. A més, en l’àmbit pediàtric, a Catalunya es van realitzar 20 trasplantaments renals el 2015, 4 dels quals van ser de donant viu.

Més qualitat de vida i més supervivència

En les persones malaltes amb insuficiència renal crònica avançada és imprescindible instaurar un TSR per recuperar la funció del ronyó. En general, el primer pas és la diàlisi, però quan l'estat general del pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica, està indicat practicar un trasplantament de ronyó.

Per a aquestes persones el trasplantament suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a qualitat de vida i autonomia, ja que deixen de dependre de la diàlisi, i de l'altra, suposa un augment de la supervivència, perquè eviten moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini.

Segons l’estudi EPIRCE de la Societat Espanyola de Nefrologia, s’estima que el 11% de la població adulta pateix algun grau de malaltia renal crònica, però no tots ells arribaran a necessitar un TSR.