• Imprimeix

Hipercolesterolèmia

Colesterol

La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més gran que la que l'organisme necessita.

El colesterol és un element essencial per al bon funcionament de l'organisme. Forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans com, per exemple, el fetge, els ronyons i el cervell, entre d'altres. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.

Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% restant s'ingereix amb els aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es facin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria.

Tipus de colesterol

El colesterol és una substància insoluble en aigua que circula per la sang com a part de les lipoproteïnes, que són les encarregades de transportar-lo.

Hi ha diferents tipus de lipoproteïnes, tot i que dues són molt importants:

  • Lipoproteïna de densitat baixa o colesterol LDL (coneguda com colesterol dolent): S'encarrega de transportar el colesterol des del fetge a totes les cèl·lules de l'organisme perquè l'utilitzin. En general, és el tipus de colesterol més abundant i això vol dir que com més elevat sigui més risc hi ha de patir una malaltia cardiovascular.
  • Lipoproteïna de densitat alta o colesterol HDL (coneguda com colesterol bo): S'encarrega de recollir el colesterol dels teixits i transportar-lo al fetge, on és eliminat a través de la bilis. Els nivells alts de colesterol HDL tenen un efecte protector i, al contrari, nivells baixos augmenten el risc cardiovascular.

 

Riscos

Tenir el colesterol alt és un factor de risc per desenvolupar una malaltia cardiovascular.

La malaltia cardiovascular, que és la causa principal de mort arreu del món, s'acostuma a produir pel desenvolupament lent però progressiu de l'arteriosclerosi. L'arteriosclerosi sovint és conseqüència dels nivells alts de colesterol LDL. Altres factors de risc cardiovascular són el tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetis, l'obesitat, el sedentarisme, els nivells baixos de colesterol HDL i el tipus d'alimentació.

L'arteriosclerosi pot afectar diferents territoris arterials i donar lloc a diferents malalties:

  • Les artèries coronàries. Amb risc d'infart agut de miocardi o angina.
  • Les artèries cerebrovasculars. Pot manifestar-se en forma d'infart cerebral o d'ictus isquèmic.
  • Les arteries perifèriques. Pot produir dolor al panxell, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar (síndrome de claudicació intermitent).

 

Davant la hipercolesterolèmia, cal calcular el risc cardiovascular, és a dir, la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular en els propers 10 anys. Per aquest motiu, els professionals de la salut han de tenir en compte altres factors de risc, com per exemple l'edat, el sexe, la pressió arterial, l'hàbit tabàquic, el perímetre de cintura, els antecedents familiars i les xifres de colesterol HDL.

Causes

És important intentar esbrinar per què es tenen els nivells alts de colesterol total.

En funció de la causa, la hipercolesterolèmia es classifica en:

  • Primària. Depèn de factors genètics individuals, tot i que també hi poden haver altres membres de la família amb nivells alts de colesterol total.
  • Secundària. Pot ser a causa d'altres malalties, com ara el mal funcionament de la tiroide o del ronyó, o bé una alimentació amb excés de greixos d'origen animal (carns, embotits, brioixeria...).
  • Familiar. És un tipus d'hipercolesterolèmia primària freqüent en la població, que a Catalunya afecta una de cada 300-500 persones. Detectar-la i iniciar precoçment el tractament és molt important per prevenir l'aparició d'un infart o angina en persones joves. Cal pensar en malaltia genètica en cas de trobar nivells de colesterol total per damunt de 300 mg/dl o colesterol LDL superiors a 190 mg/dl. 

Diagnòstic

Quins son els nivells de colesterol recomanats?

Les recomanacions actuals per a la població general, basades en l'evidència científica, classifiquen els nivells de colesterol total en:

  • ideals: inferiors a 200 mg/dl,
  • moderats: entre 200-240 mg/dl, i
  • alts: superiors a 240 mg/dl.

 

Es recomana tenir una determinació del colesterol total abans dels 35 anys. En cas de normalitat, cal repetir la determinació al menys un cop cada cinc anys. Si els nivells de colesterol total estan entre 200-240 mg/dl s'hauria de repetir al cap d’entre un i cinc anys.

En el cas que a les anàlisis de sang es detectin nivells de colesterol total moderats o alts, cal fer-ne un nou control, però aquesta vegada mesurant també el perfil lipídic complet (colesterol LDL, colesterol HDL i triglicèrids).

Es recomana que les persones que ja han patit una malaltia cardiovascular (infart de miocardi, angina de pit, ictus o claudicació intermitent) mantinguin uns nivells de colesterol LDL inferiors a 70 mg/dl, mentre que les persones amb diabetis haurien de mantenir-lo per sota dels 100 mg/dl.

 

Tractament

En absència de malalties cardiovasculars, el tractament de la hipercolesterolèmia depèn del risc cardiovascular global que tingui cada persona. En la majoria de casos es recomana:

  • Mantenir una alimentació equilibrada, del tipus de la dieta mediterrània, fent èmfasi en les recomanacions següents:
    • Limitar al màxim el consum d'aliments rics en greixos saturats i transformats (carns grasses, lactis sencers, embotits, brioixeria, aliments precuinats, snacks fregits...).
    • Consumir aliments rics en fibra (verdures, fruites, llegums, pa, arròs i pasta integrals, fruites seques i fruites dessecades...).
    • Utilitzar oli d'oliva verge per cuinar i per amanir.
    • Consumir un grapat de fruita seca (crua o torrada, sense sal) al dia.
    • Incloure el consum de llegums unes 3-4 vegades/setmana.
    • Incorporar el peix blanc i blau en 2-3 racions/setmana.
    • Escollir preferentment carn blanca (pollastre, conill) en lloc de vermella (vedella, be, porc).
    • Substituir la llet sencera per la desnatada o semidesnatada i moderar la ingesta de formatges.
    • Es poden consumir ous, encara que és recomanable no fer-ho cada dia.
  • Practicar activitat física de manera regular: caminar, anar en bicicleta, nedar, pujar escales... durant uns 30 minuts al dia, almenys 5 dies a la setmana.
  • Mantenir un pes adequat. Cal consultar els professionals sanitaris si es pateix excés de pes.
  • Evitar el tabac.
  • Controlar altres factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió arterial, la diabetis o l'obesitat.

 

Quan ja hi ha alguna malaltia cardiovascular provocada per l'arteriosclerosi o quan el risc cardiovascular és molt elevat, pot ser necessari prendre algun medicament per rebaixar els nivells de colesterol. El grup de fàrmacs més utilitzats són les estatines, que necessiten la prescripció mèdica.

  • Controlar altres factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió arterial, la diabetis o l'obesitat.

Prevenció

La millor manera de prevenir l'augment del colesterol és seguir les recomanacions d'estil de vida saludable, basades en una alimentació mediterrània, activitat física regular (com a mínim, 150 minuts per setmana), no fumar i mantenir el pes adequat. A més, si es té hipertensió arterial i/o diabetis, cal controlar-les tan bé com es pugui. 

Les recomanacions dietètiques que cal tenir en compte per seguir una alimentació saludable del tipus mediterrània són:

  • Reduir el consum de:
    • Carns grasses i vermelles, i els seus derivats, com embotits, patés, etc.
    • Pastisseria i rebosteria en general (ensaïmades, croissants, pastissets, pastes envasades, galetes, entre d'altres).
    • Snacks salats i fregits, com ara patates xips i similars.
    • Menjars precuinats, del tipus croquetes i altres arrebossats, patates prefregides, lasanyes, canelons, empanades, salses, etc.
    • Postres làctiques i postres dolces, elaborades amb llet sencera, nata, mantega, margarina i altres greixos saturats o transformats (greixos hidrogenats).
    • Begudes alcohòliques (vi, cervesa, destil·lats...).
    • Begudes ensucrades, com ara refrescos, sucs, etc.

 

  • Potenciar el consum de:
    • Aliments rics en fibra alimentària, com hortalisses, llegums, fruita fresca, aliments integrals, i fruites seques.
    • Llet i productes làctics desnatats o semidesnatats (evitar l'excés de formatges, en especial els grassos i curats).
    • Oli d'oliva verge, tant per cuinar com per amanir.
    • Fruita seca, crua o torrada, i sense sal. Un grapat d'avellanes, nous, ametlles, etc. al dia és molt recomanable.
    • Peix, especialment el blau (sardina, seitó, verat, truita de riu, salmó, etc.), però també el blanc o magre. Es recomanen 2-3 racions de peix a la setmana.
    • Aigua com a beguda bàsica.
    • Espècies i herbes aromàtiques, en lloc de sal, sobretot si hi ha hipertensió.

Recursos per a professionals

Els professionals sanitaris han de prevenir d'hipercolesterolèmia tota la població demandant d'ambdós sexes i més gran de vint anys, amb referència especial als homes d'entre trenta-cinc i seixanta-cinc anys, sobretot si tenen altres factors de risc cardiovascular, i les dones més grans de quaranta-cinc anys. Les persones amb antecedents familiars de primer grau de cardiopatia isquèmica o mort sobtada prematura abans dels cinquanta-cinc anys també necessiten recomanacions preventives.

 

Diagnòstic

La prova adequada per detectar la hipercolesterolèmia és la determinació del colesterol total (CT) en la sang venosa i pot sol·licitar-la tant el metge o metgessa com el diplomat o diplomada d'infermeria, d'acord amb el protocol establert.

Per consens, es considera que tenen hipercolesterolèmia les persones adultes amb un nivell superior a 200 mg/dl (5,17 mmol/l). Per confirmar-ne el diagnòstic es requereixen almenys dues determinacions amb un interval preferible d'unes quatre setmanes.

Per al cribratge no és necessària la determinació de cap altre paràmetre (triglicèrids, colesterol LDL o colesterol HDL), que en canvi sí que és necessari per establir la situació del risc cardiovascular d'una persona determinada, una vegada confirmada una hipercolesterolèmia.

La realització de la prova no requereix dejú previ. Alguns fàrmacs, especialment els anticonceptius hormonals, diürètics i betablocadors, eleven el nivell plasmàtic del colesterol.

Per a la realització de la prova es pot utilitzar tant el laboratori convencional de química clínica com les tècniques de química seca; cadascun d'aquests sistemes ofereix diferents avantatges per al metge o metgessa assistencial. De tota manera és recomanable conèixer la precisió del mètode utilitzat.

Es pot aprofitar qualsevol determinació del colesterol total (CT) que en condicions fiables hagi estat feta per un altre motiu, sempre que no s'hagi fet durant períodes en els quals es modifiqui la dieta o l'activitat física, ni tampoc durant malalties intercurrents incloent-hi la fase aguda i la convalescència o l'embaràs.

En situacions de manca de recursos cal prioritzar el cribratge en els homes. En aquest cas es podria marcar un interval d'edat de màxima prioritat, que pot ser entre els trenta-cinc i seixanta-cinc anys.

En la població sana, asimptomàtica i sense altres factors de risc cardiovascular es recomana repetir la determinació amb una periodicitat de cinc anys.

Informació relacionada

  • Guia de pràctica clínica. Hipercolesterolèmia

    Aquesta publicació aborda la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la hipercolesterolèmia. Els criteris científics que estableix la guia es dirigeixen als professionals de l'atenció primària perquè els considerin a l'hora de prendre les decisions assistencials de la pràctica clínica diària.

  • Hipercolesterolèmia. Material docent

    Aquest material facilita l'adquisició de competències clíniques que han de caracteritzar el desenvolupament professional dels metges i metgesses d'atenció primària.

  • Guia de pràctica clínica. Colesterol i risc coronari pdf icon [865,61 KB ]
    Document que aporta una revisió acurada del coneixement científic actualment disponible sobre el colesterol i el risc coronari, amb recomanacions per a la pràctica diària. Pel seu contingut docent, també és un document valuós perquè els professionals adquireixin competències clíniques.
  • Pla director de les malalties de l’aparell circulatori

    El Pla director de malalties de l'aparell circulatori és l'instrument d'informació, d'estudi i de proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que cal desenvolupar en l'àmbit de la promoció de la salut de les malalties de l'aparell circulatori (malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals), la prevenció, el tractament i la rehabilitació, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels afectats.

  • Estratègies en la prevenció vascular: risc coronari i control de lípids pdf icon [281,73 KB ]
Data d'actualització:  28.06.2018