• Imprimeix

Hidrocefàlia

Hidrocefàlia

La hidrocefàlia o "aigua al cervell" és l'acumulació d'un volum excessiu de líquid cefaloraquidi. Aquest líquid flueix pels quatre ventricles, banya la superfície del cervell i la medul·la espinal i, finalment, s'absorbeix a la sang. Les seves funcions són amortir el teixit cerebral, transportar els nutrients al cervell i i fluir entre el crani i l'espina dorsal per compensar els canvis en el volum de la sang dins del cervell.

La hidrocefàlia pot produir danys cerebrals permanents i problemes de desenvolupament físic i mental. Si no es tracta, pot provocar la mort.

En molts casos la causa de la hidrocefàlia és l'espina bífida, un defecte del tub neural de l'embrió produït per una malformació de la columna vertebral durant el primer mes de gestació.

Tipus

Segons el moment de la seva aparició la hidrocefàlia pot ser:

  • Congènita. És present en néixer.
  • Adquirida. Es produeix en el moment de néixer o després del naixement. Pot afectar persones de totes les edats.

 En funció del punt on es bloqueja el flux del líquid cefaloraquidi la hidrocefàlia pot ser:

  • Comunicant. La circulació del líquid cefaloraquidi no es bloqueja fins a després de sortir dels ventricles, que es mantenen oberts. Per tant el líquid cefaloraquidi pot circular lliurement pels quatre ventricles.
  • No comunicant o obstructiva. El flux del líquid cefaloraquidi es bloqueja al llarg d'una o més de les vies estretes que connecten els ventricles.

 Hi ha dos tipus més d'hidrocefàlia que no encaixen en cap de les dues classificacions anteriors:

  • Ex vacuo. Hi ha dany cerebral ocasionat per un vessament o traumatisme cranial greu.
  • De pressió normal. Generalment afecta la gent gran i produeix símptomes associats a problemes típics de l'envelliment, com la pèrdua de memòria, la demència i la incontinència urinària.

Causes

La hidrocefàlia pot ser fruit de predisposició genètica o de malformacions del fetus durant la gestació com els defectes del tub neural, entre els quals s'inclou l'espina bífida.

En són altres causes possibles les complicacions derivades del naixement prematur, els traumatismes, els vessaments o les hemorràgies cerebrals, les meningitis i els tumors.

Símptomes

Els símptomes de la hidrocefàlia varien en funció de la seva progressió i de l'edat i la tolerància a la malaltia de les persones que la pateixen.

La capacitat de tolerar l'augment del líquid cefaloraquidi és alta en els infants perquè, en no tenir les sutures (juntes fibroses que connecten els ossos del crani) tancades, el seu crani es pot expandir per allotjar-lo. En aquesta franja d'edat, el signe més evident d'hidrocefàlia és l'augment de la circumferència del cap o un cap de mida extraordinàriament gran. En són altres manifestacions els vòmits, la son, la irritabilitat i les convulsions.

En infants més grans i persones adultes, els símptomes de la hidrocefàlia poden incloure mal de cap, vòmits i nàusees, visió borrosa o doble, problemes d'equilibri, trastorns del moviment i incontinència urinària, entre d'altres.

Diagnòstic

El metge determina l'eina diagnòstica adequada en funció de l'edat, la presentació clínica de la persona i la presència o sospita d'altres anomalies del cervell o la medul·la espinal.

La hidrocefàlia es detecta amb una avaluació neurològica clínica mitjançant l'ús de tècniques d'imatges cranials, com la ultrasonografia, la tomografia computada, la ressonància magnètica o les tècniques de vigilància de la pressió.

Tractament

El metge especialista n'ha de determinar el tractament més adequat a partir de l'avaluació individualitzada de cada pacient.

Els tractaments contra la hidrocefàlia són:

  • Derivació ventricular. És el tractament més utilitzat actualment. Es tracta d'una intervenció quirúrgica per implantar al nadó una derivació o petit tub que ajudi a drenar el líquid del cervell per evita-ne la pressió excessiva. Aquest sistema desvia el flux del líquid cefaloraquidi d'un lloc dins del sistema nerviós a una altra zona del cos (cavitat abdominal o toràcica) on es pugui absorbir com a part del procés circulatori. Pot ser que es requereixi una cirurgia addicional per substituir la derivació quan l'infant creixi o en cas que el tub s'obstrueixi o s'infecti. 

  • Ventriculostomia endoscòpica. Amb aquest procediment es crea un desviament natural en el cervell que permet que l'excés de líquid cefaloraquidi flueixi cap al lloc de reabsorció al voltant de la superfície cerebral. Aquesta tècnica, d'aplicació recent, no presenta les complicacions de la derivació ventricular. 

  • Plexectomia. Serveix per tractar la hidrocefàlia comunicant. Permet reduir l'índex de producció de líquid cefaloraquidi, però no l'atura completament. 

  • Administració de fàrmacs. Els fàrmacs són poc efectius i comporten molts efectes secundaris.

Prevenció

La millor prevenció de la hidrocefàlia associada a l'espina bífida és el consum d'àcid fòlic abans i durant l'embaràs. L'àcid fòlic és una vitamina B comuna essencial per al funcionament del cos humà, especialment en el període de gestació. Es troba en les verdures de fulla verda (enciam, espinacs), carn, fetge i cereals, però el cos l'absorbeix millor quan és sintètic.

Atès que molts embarassos no es planifiquen, es recomana a totes les dones que es troben en edat fèrtil que segueixin una dieta rica en àcid fòlic. Addicionalment, cal que les dones amb un risc més alt de tenir un fill o filla amb espina bífida (per antecedents familiars d'algun tipus de defecte del tub neural o per embaràs o fill previ amb aquesta malformació) prenguin 4 mg d'àcid fòlic tres mesos abans de quedar en estat i durant els tres primers mesos de gestació.

Data d'actualització:  10.04.2017

Informació relacionada