• Imprimeix

Febre hemorràgica per virus Ebola

Ebola

Ebola

La malaltia produïda pel virus de l'Ebola és rara i molt greu, i pot provocar la mort dels que la pateixen en un percentatge molt elevat.

Aquest virus es va detectar per primer cop l'any 1976 en dos brots simultanis, un a Sudan i l'altre a la República Democràtica del Congo prop del riu Ebola, d'on en prové el nom. Des de llavors, els brots han anat apareixent esporàdicament en aldees remotes de l'Àfrica, a prop de la selva tropical.

L’any 2014 es va declarar el brot més important de malaltia pel virus de l’Ebola a l’Àfrica Occidental, que va implicar àrees urbanes i que va afectar els següents països: Guinea Conakry, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i la República Democràtica del Congo. Van haver-hi casos importats a Europa i Estats Units. El març de 2016 l’Organització Mundial de la Salut va declarar finalitzada la situació d’emergència en salut pública per aquest brot.

Transmissió

El virus es transmet per contacte directe amb la sang o altres fluids corporals (femtes, orina, saliva, semen) de persones vives o mortes infectades. La transmissió per contacte sexual pot donar-se fins a 7 setmanes després de la recuperació clínica.

A més, la transmissió als humans també pot produir-se pel contacte amb animals vius o morts infectats. Els animals considerats reservori del virus (hoste que l'allotja i que actua com a font d'infecció per a d'altres animals) són els primats (mones, ximpanzés, orangutans), els antílops i els ratpenats.

No obstant, la transmissió de persona a persona es considera el principal mode de transmissió, i el risc és major en la fase final de la malaltia.

Símptomes

El període d'incubació pot oscil·lar entre 2 i 21 dies. Les persones poden contagiar el virus des del moment en que comencen a manifestar-se els símptomes de la infecció.

El quadre s'inicia de manera brusca amb febre, dolor muscular, debilitat, mal de cap i de coll. Posteriorment es presenten vòmits, diarrea, alteracions renals i hepàtiques, erupcions cutànies i hemorràgies massives internes i externes.

Tractament

No existeix cap tractament específic per a aquesta malaltia. El tractament es limita a donar teràpia de suport, segons la simptomatologia presentada. Darrerament, en alguns casos molt concrets i sota determinades condicions, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha autoritzat l'ús de tractaments experimentals en persones afectades per l'actual brot.

Prevenció

De moment no existeix cap vacuna enfront aquest virus.

Encara que el risc d'infecció al nostre entorn és molt baix, es desaconsella viatjar als països afectats i es recomana a les persones que es trobin en aquests països que evitin desplaçaments a les zones especialment afectades.

En les zones afectades cal disminuir el contacte amb animals, sobretot els del grup de risc, rentar-se les mans freqüentment, evitar el consum de carn crua i evitar relacions sexuals sense protecció.

On adreçar-vos

061 CatSalut Respon (les 24 hores, tots els dies).

Recursos per a professionals

Data d'actualització:  29.03.2017