• Imprimeix

Febre groga

Febre grogaLa febre groga és una malaltia hemorràgica aguda causada per un arbovirus (virus transmès per artròpodes —animals invertebrats com els insectes, els aràcnids i els crustacis— del gènere Flavivirus. Es contrau per la picada de mosquits infectats. La transmissió directa entre persones no està demostrada.

Se'n diu groga per la icterícia o coloració groguenca dels ulls i de la pell de les persones afectades com a conseqüència de l'augment de la bilirubina, un pigment groguenc que es troba a la bilis.

Es caracteritza per produir febre, mal de cap, vòmits i hemorràgies en diverses parts del cos. Pot afectar greument diversos òrgans, com el fetge i els ronyons, i, en alguns casos, arriba a provocar la mort.

No hi ha un tractament específic per a aquesta malaltia. La vacuna, obligatòria en alguns països, és la mesura preventiva principal.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen 200.000 casos de febre groga, prop de 30.000 dels quals són mortals. El virus és endèmic en les zones tropicals de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina. 

Transmissió

El virus es transmet a l'ésser humà per la picada de mosquits dels gèneres Aedes, Haemagogus i Sabethes, que actuen com a vectors o agents de transmissió de la malaltia.

Hi ha tres cicles diferents de transmissió:

  • Febre groga selvàtica. En les selves tropicals, els mosquits dels gèneres Haemagogus i Sabethes infecten els micos; els micos contagien els mosquits que s'alimenten de la seva sang, i els mosquits infecten les persones que entren en aquestes zones. 
  • Febre groga intermèdia. Es dona en les zones humides i semihumides de l'Àfrica, on els mosquits que es crien a la selva i prop de les cases transmeten el virus tant als micos com a les persones.
  • Febre groga urbana. En nuclis amb una gran densitat de població, el reservori del virus (hoste que l'allotja i que actua com a font d'infecció) és l'ésser humà i els mosquits infectats, del gènere Aedes aegypti, transmeten el virus d'una persona a una altra. 

Símptomes

El període d'incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) pot oscil·lar entre 3 i 6 dies.

La infecció es desenvolupa en una o dues fases:

  • 1a fase. Dura entre 3 i 4 dies, i pot arribar a passar desapercebuda perquè es pot confondre amb una grip. Pot provocar febre, dolors musculars i articulars, mal de cap, calfreds, nàusees i vòmits. Aquestes manifestacions desapareixen de manera espontània.
  • 2a fase. És més agressiva i només es dona en el 15% dels casos, generalment 24 hores després de la remissió dels símptomes de la primera fase. La meitat de les persones afectades aconsegueix recuperar-se i l'altra meitat mor en un termini d'entre 10 i 14 dies. Es caracteritza per hemorràgies orals, nasals, oculars o gàstriques, amb sang en els vòmits o en les femtes. Danya alguns òrgans vitals, com el cor, els ronyons i el fetge, que s'inflama i produeix icterícia. També pot provocar convulsions, coma i deliri. 

Diagnòstic

La febre groga es pot confondre amb altres febres hemorràgiques, com el dengue, especialment en la primera fase. 

La detecció es basa en els símptomes, l'exploració física i l'estada en una zona endèmica. 

El diagnòstic es confirma amb una anàlisi de sang per detectar la presència del virus en l'etapa inicial de la malaltia i l'augment dels anticossos contra la febre groga en estadis més avançats.

Tractament

El tractament es basa en el control dels símptomes i pot incloure:

  • Prendre analgèsics i medicaments per alleujar el dolor muscular i reduir la febre. Cal evitar alguns fàrmacs com l'aspirina o l'ibuprofèn perquè poden augmentar el risc de sagnat.
  • Ingerir quantitats abundants de líquids.
  • Descansar.

 

En alguns casos requereix hospitalització per poder administrar líquids via intravenosa i fer el control dels signes vitals. 

També pot ser necessària l'administració d'hemoderivats (medicaments que inclouen constituents sanguinis) per al sagnat greu i la diàlisi si es produeix insuficiència renal

A més, les persones afectades s'han de protegir de l'exposició als mosquits durant els primers dies de la malaltia per trencar el cicle de la transmissió i reduir el risc d'infectar altres persones. 

Prevenció

La principal mesura de prevenció és la vacunació, que proporciona una protecció de quasi el 100% durant deu anys.  

S'administra en els centres de vacunació internacional, a persones d'entre 9 mesos i 59 anys d'edat, en una dosi única per via subcutània i, com a mínim, 10 dies abans de l'inici del viatge per garantir-ne l'efectivitat.

La vacuna contra la febre groga és obligatòria en alguns països i els viatgers que els visitin estan obligats a presentar un certificat internacional de vacunació. Si està contraindicada per raons mèdiques (VIH o altres malalties que afecten el sistema immunitari, al·lèrgia greu a les proteïnes de l'ou, entre d'altres), és necessari presentar un certificat d'exempció. Ambdós certificats es lliuren als centres de vacunació internacional.

Independentment que estigui subjecta a reglamentació, la vacuna es recomana a totes les persones que es desplacin a zones infectades de l'Àfrica, de l'Amèrica Central o del Sud.

També cal protegir-se de les picades dels mosquits amb l'ús de repel·lents, mosquiteres i roba que cobreixi tot el cos. 

Informació relacionada

Data d'actualització:  22.02.2017