• Imprimeix

Esclerosi múltiple

Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, sovint generadora de discapacitat. Els símptomes acostumen a presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat. També es poden presentar de manera progressiva.

Acostuma a afectar persones d’entre 20 i 40 anys. La supervivència és d’uns trenta anys, ja que menys del 10% de les persones afectades moren com a conseqüència directa de l’esclerosi múltiple. Tot sovint aquesta supervivència és amb discapacitat, sobretot en els casos més greus.

Segons les dades epidemiològiques, a Catalunya la prevalença d’aquesta malaltia se situa entre 40-60 persones per 100.000 habitants, encara que un estudi recent incrementa aquesta xifra fins a 91 persones per 100.000 habitants. Afecta prop del doble de dones que d’homes. 

L’esclerosi múltiple afecta el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal. La mielina és un material compost per proteïnes i greixos que embolcalla i protegeix les fibres nervioses i facilita la conducció dels impulsos elèctrics.

En l’esclerosi múltiple, la mielina s’inflama i es desprèn. Després es destrueix i forma una cicatriu (la paraula esclerosi significa cicatriu). L’habilitat dels nervis per conduir impulsos elèctrics des del cervell i cap al cervell s’interromp i això produeix els símptomes de la malaltia.

Encara se’n desconeixen les causes, tot i que es creu que en l’origen de la malaltia actuen mecanismes autoimmunes, o del sistema de defensa del mateix organisme, contra la mielina, que és la substància que envolta els nervis protegint-los i facilitant la transmissió dels estímuls nerviosos.

L’esclerosi múltiple no és una malaltia contagiosa, no és hereditària i no està causada per cap trauma físic o psíquic.

Els símptomes de l'esclerosi múltiple varien en funció de la part del sistema nerviós central afectada. A l'inici de la malaltia les manifestacions són habitualment lleus i poden desaparèixer sense tractament, però amb el temps poden arribar a ser més nombroses i greus.

Es tracta d’una malaltia que cursa amb brots. Les persones afectades acostumen a passar períodes d'agudització i després experimenten una millora. És freqüent, fins i tot, la remissió pràcticament completa dels símptomes.

Les manifestacions poden ser diverses:

  • Debilitat, fatiga i tremolor.
  • Pèrdua de control de braços i cames.
  • Alteració de la sensibilització o dolor.
  • Trastorns urinaris i visuals.

El diagnòstic de la malaltia es fa per història clínica, per la simptomatologia que es presenta i la seva durada, i per exploració neurològica.

Les proves complementàries que més s’utilitzen són la ressonància magnètica cranial o medul·lar, els potencials evocats o estudis neurofisiològics i l’estudi del líquid cefaloraquidi.

De vegades, el seguiment clínic i radiològic és fonamental per tal d’establir un diagnòstic definitiu.

El tractament comprèn dos abordatges:

  • El que modifica el curs de la malaltia. D’una banda, es basa a tractar la inflamació del sistema nerviós amb corticoteràpia endovenosa, que té per finalitat reduir la durada dels brots. D’altra banda, consisteix a utilitzar tractaments immunomoduladors o immunosupressors que poden modificar el curs de la malaltia en funció de les formes evolutives.
  • El que modula els símptomes de la malaltia. Tracta els símptomes que segueixen als brots de la malaltia, com ara la fatiga, el trastorn urinari i els problemes motors, etc.


És convenient que l’especialista en neurologia faci un control i un seguiment directes del tractament per tal d’indicar la millor teràpia i fer la vigilància dels possibles efectes secundaris.

Les mesures preventives estan adreçades a evitar al màxim possible les seqüeles dels brots i els efectes secundaris del tractament farmacològic. Per tant, mesures higienicosanitàries i no farmacològiques com les següents tenen un paper molt rellevant:

  • Mantenir la capacitat física.
  • Fer una dieta adequada i equilibrada.
  • Donar suport psicoemocional a la persona afectada i al seu entorn.

Les associacions o grups de suport fan una tasca molt important en el suport emocional a les persones malaltes. Les ajuden a portar una vida familiar, social i laboral amb la millor qualitat possible. 

Informació relacionada

Data d'actualització:  18.07.2017