• Imprimeix

Escherichia coli

E. coli

L'Escherichia coli (E. coli) és un bacteri que forma part de la flora normal de l'intestí humà i dels animals de sang calenta i és un dels més abundants en aquesta localització.

Encara que, majoritàriament, l'E. coli és un bacteri que no és patogen, se'n poden trobar algunes soques verotoxigèniques, com l'E. coli O157:H7, que són causants de diarrees greus. No obstant això, al nostre país la freqüència d’aquesta infecció és baixa i es detecta en casos esporàdics.

L'E.coli O157:H7 s'associa alguna vegada a complicacions com l'anomenada síndrome hemolítica urèmica, que és una forma d'afectació del ronyó aguda i greu que en alguna ocasió pot donar lloc a insuficiència renal i que excepcionalment pot arribar a ser mortal. S'ha vist que aquest tipus de complicació es dona més en infants i gent gran que en persones adultes.

Transmissió

La malaltia es transmet pel consum d'aliments contaminats amb el bacteri E. coli verotoxigènic. Els aliments implicats principalmentment en la infecció humana són la carn de boví, fonamentalment la carn picada, les hamburgueses i les salsitxes poc cuites, i la llet crua. També s'han descrit brots pel consum de carn de gall dindi, salami, formatge fresc, iogurt o vegetals crus i també per beure aigua contaminada amb matèria fecal.

És possible la transmissió directa de persona a persona quan, a partir de la femta d'una persona infectada i a través de les mans, els microorganismes arriben a la via digestiva d'una altra persona.

Símptomes

El bacteri E. coli O157:H7 produeix una toxina que dona lloc a un quadre clínic que va des de formes lleus, com diarrees i còlics abdominals, a formes més greus com colitis hemorràgiques. També es poden donar casos de febre i vòmits.

Generalment, els símptomes apareixen entre les 24 i les 72 hores després de la infecció.

En ocasions, pot desencadenar l'anomenada síndrome urèmica hemolítica, que es caracteritza per produir insuficiència renal aguda, anèmia hemolítica i trombocitopènia, i que pot arribar a ser mortal.

Diagnòstic

La infecció per l'E.coli O157:H7 es pot diagnosticar amb un cultiu de matèria fecal.

Tractament

La majoria dels pacients es recuperen en un període de deu dies i no necessiten tractament. És aconsellable beure molta aigua per evitar la deshidratació. Molts cops es recomana no prendre medicaments antidiarreics perquè poden retardar que el cos es desprengui del bacteri.

En el cas de presentar diarrees amb sang, cal visitar el metge o la metgessa com més aviat millor.

Prevenció

Per prevenir la infecció amb E. coli O157:H7 es recomana rentar-se bé les mans abans de manipular els aliments, cuinar les carns a altes temperatures, rentar les fruites i verdures amb aigua potable abans de consumir-les i no beure aigua no potable ni llet sense pasteuritzar. Igualment es recomana no consumir aliments d’origen desconegut.

S'ha vist que l'eliminació del microorganisme per la femta es pot donar fins i tot dos mesos després d'haver patit la infecció. Per tant, per evitar-ne la transmissió persona a persona, és molt important que se segueixin les recomanacions següents:

  • Les escoles i llars d'infants han de proveir els banys del centre de paper higiènic i han de prendre totes les mesures higièniques necessàries (utilització de guants en canviar els bolquers dels infants, control de la neteja del bany, etc.). Després d'utilitzar el bany i abans dels àpats, els infants s'han de rentar bé les mans amb aigua i sabó. S'han d'utilitzar tovalloles d'un sol ús. 
  • És necessari que els educadors supervisin aquestes pràctiques higièniques.
  • Està comprovat que l'administració d'antibiòtics i antidiarreics pot empitjorar el pronòstic de la malaltia.
  • Els infants que han patit aquesta infecció no poden tornar al centre fins que no tinguin dos coprocultius negatius amb un interval de 24-48 hores entre ells. 
  • Per tal d'evitar-ne la transmissió familiar també s'han de prendre aquestes mesures a casa.

     

On adreçar-vos

Les actuacions que cal dur a terme en matèria de prevenció corresponen a les unitats de vigilància epidemiològica dels serveis territorials de Salut a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre i, a la ciutat de Barcelona, al Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona:

Data d'actualització:  28.03.2017