• Imprimeix

Diftèria

Garrotillo / Crup

Diftèria

La diftèria és una infecció aguda causada per un bacteri, generalment Corynebacterium diphteriae, que pot afectar les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i, molt menys freqüentment, la pell o altres membranes mucoses. El bacteri forma plaques de membranes de color grisenc amb una zona inflamada al voltant de color vermell apagat que, en el cas del nas i la gola, poden obstruir les vies respiratòries.

Aquest bacteri allibera una toxina que és transportada pel sistema circulatori i provoca lesions principalment al cor, als ronyons i al sistema nerviós.

La diftèria és una malaltia molt poc freqüent en els països desenvolupats gràcies a la vacunació generalitzada de la població i a la millora de les condicions higièniques. Malgrat que a Catalunya no se n'havia declarat cap cas des de 1983, l'any 2015 se'n va produir un cas en un nen de 6 anys no vacunat que va morir a conseqüència de la malaltia.

Transmissió

La diftèria es transmet per via respiratòria, fonamentalment, i per contacte directe amb una persona malalta o una portadora del bacteri sana.

Algunes persones poden ser portadores del bacteri al nas o la gola. Si aquestes persones estan vacunades no desenvoluparan la malaltia, però podran transmetre el bacteri a altres persones mitjançant les gotetes produïdes en esternudar o tossir. L'existència de portadors és molt poc freqüent en les poblacions en les quals no hi ha casos de la malaltia.

Símptomes

Generalment el període d'incubació és d'entre 2 i 7 dies, tot i que pot ser més llarg.

Els símptomes més freqüents són mal de coll i secreció nasal, inflamació dels ganglis del coll ("coll de toro"), malestar general i febre.

La malaltia es caracteritza per la formació d'una membrana a la faringe que sagna amb facilitat i que pot arribar a provocar l'ofec.

Diagnòstic

El diagnòstic es basa en un examen clínic i en la recollida de mostres, generalment de secrecions de la gola i de sang, que s'han d'analitzar al laboratori.

 

Tractament

El tractament de la malaltia consisteix en l'administració d'antitoxina diftèrica, que s'injecta per via intramuscular o intravenosa, i d'antibiòtics, com la penicil·lina i l'eritromicina.

Prevenció i control

La manera més efectiva d’evitar la malaltia és la vacunació. La vacuna antidiftèrica té una eficàcia alta i s’administra com a part del Programa de vacunacions sistemàtiques a Catalunya. El calendari de vacunacions sistemàtiques preveu l’administració de set dosis:

  • Les tres primeres són als dos, quatre i onze mesos d’edat. La vacuna és l’hexavalent, perquè es combina amb els antígens del tètanus (T), la diftèria (D), la tos ferina (Pa), la poliomielitis (PI), Haemophilus influenzae (Hib) i l’hepatitis B (HB).
  • Als sis anys se n’administra una dosi de record als infants vacunats amb la nova pauta (2, 4 i 11 mesos) amb una vacuna DTPa-PI que combina quatre antígens (del tètanus, la diftèria, la tos ferina, la poliomielitis). En els infants vacunats amb la pauta del calendari anterior s’administra una dosi de record als sis anys amb la vacuna dTpa. Aquesta vacuna actualment no està disponible ja que hi ha un subministrament insuficient a nivell mundial. I per aquest motiu l’administració d’aquesta vacuna està restringida a les embarassades. Als catorze anys s’administra una antitetànica amb antidiftèrica d’adults (Td).
  • En l’edat adulta també s’administren com a recordatori dues dosis de vacuna Td, una als quaranta anys i una altra als seixanta-cinc anys.
  • A les persones que han mantingut un contacte estret amb una persona malalta, com ara familiars i convivents, se’ls ha de recollir una mostra, generalment de secrecions de gola i de sang, per analitzar i han de ser tractats amb antibiòtics. Si alguna d’aquestes persones no està vacunada, se li ha de recomanar un cicle complet de vacuna i, si alguna d’aquestes persones ha estat vacunada prèviament, però fa més de cinc anys, se li ha de recomanar una dosi de reforç per tal d’augmentar-ne la immunitat.
Data d'actualització:  21.02.2017