• Imprimeix

Chikungunya

Febre vírica chikungunya / Virus del chikungunya

chikungunya

El chikungunya és un virus que els mosquits poden transmetre a l'ésser humà. La transmissió directa entre persones no està demostrada.

Aquest virus, que es va aïllar per primer cop a Tanzània l’any 1953, apareix sobretot durant l’estació de les pluges a l’Àfrica i al Sud-est asiàtic, l’Índia i el Pakistan (vegeu-ne la distribució geogràfica actual).

A gairebé tots els països d'Europa i Amèrica s’han descrit casos importats en persones que havien estat en una zona endèmica. La importació més rellevant va ser l’any 2007 quan un cas importat de l’Índia va originar un brot a Itàlia i, actualment, a països del Carib com la República Dominicana.

El nom de chikungunya prové del kimakonde i significa "estar contorsionat" fent referència a l’aspecte dels pacients amb els dolors articulars que caracteritzen aquesta malaltia.

Transmissió

El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere Aedes (Ae. aegypti, Ae. albopictus i Ae. polynesiensis), que actuen com a vectors o agents de transmissió de la malaltia. Aquests mosquits també poden transmetre altres virus, com ara el dengue, i acostumen a picar durant tot el dia, tot i que la seva activitat pot ser màxima a primera hora del matí i a última hora de la tarda.

El virus es pot trobar a la sang de l’home des del dia d’inici dels símptomes fins als 10 dies posteriors (màxima transmissibilitat fins a 5-6 dies posteriors). És durant aquest període que, si el mosquit s’alimenta de sang d’una persona infectada, pot passar a ser transmissor de la malaltia 10 dies després.

La transmissió directa entre persones no està demostrada ni tampoc no hi ha evidència de transmissió de la mare al nadó durant la gestació, però sí en el període perinatal (aproximadament de 4 a 0 dies del part).

El reservori natural del virus (hoste que l'allotja i que actua com a font d'infecció per a d'altres animals) a l’Àfrica són els micos; en canvi, no hi ha evidència de l’existència d'un cicle de transmissió similar a l’Àsia, per exemple.

Durant els períodes epidèmics, els humans són el principal reservori del virus. En els períodes interepidèmics, s’ha vist que hi poden haver altres vertebrats implicats, inclosos primats-no humans, rosegadors, aus i altres petits mamífers.

Símptomes

El període d’incubació en l’home pot ser d'entre 2-12 dies, tot i que acostuma a ser d'entre 3 i 7 dies.

La majoria de les persones infectades amb el virus de chikungunya en desenvolupen alguns dels símptomes, que apareixen entre 3-7 dies després de la picada del mosquit infectat.

La malaltia es caracteritza per febre elevada i dolor articular (artritis). Altres símptomes freqüents són mal de cap, nàusees, cansament, erupcions cutànies, conjuntivitis i dolor muscular. Alguns pacients presenten símptomes de sagnat del nas o de les genives.

La majoria de les persones afectades es recuperen completament, tot i que l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.

La població en risc de contraure la malaltia més severa inclou: nounats infectats en el moment del naixement, gent gran i persones amb pressió arterial alta, diabetis o malalties de cor.

Tractament

No hi ha cap tractament específic per a la infecció amb el virus.

Per alleugerir-ne els simptomes s'aconsella:

  • Descansar.
  • Beure líquids per prevenir la deshidratació.
  • Prendre medicaments per a la febre i el dolor com ara paracetamol, ibuprofèn o naproxèn.
  • Evitar prendre àcid acetilsalicílic.

Prevenció

No existeix cap vacuna per a aquest virus.

Per prevenir les picades es recomana:

  • Utilitzar repel·lents i mosquiteres.
  • Evitar les estades a l'exterior en horaris de màxima activitat de mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda.
  • Evitar la proliferació dels mosquits mitjançant la detecció i revisió periòdica dels llocs on aquests insectes es reprodueixen. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures se centraran, segons el cas, en:
    • Mantenir en adequades condicions sanitàries qualsevol instal·lació de clavegueram, fosses sèptiques i embornals.
    • Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que es pugui trobar en els subsòls dels habitatges. 
    • Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua. 
    • Buidar o renovar l’aigua setmanalment en cas d’objectes o recipients fixes que puguin acumular aigua i tapar mitjançant tapa o tela mosquitera prima els que no es puguin buidar 
    • Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.

On adreçar-vos

061 CatSalut Respon (les 24 hores, tots els dies).

Data d'actualització:  16.10.2017