Contacte
Febre vírica chikungunya / Virus del chikungunya
El chikungunya és un virus que els mosquits poden transmetre a l'ésser humà. La transmissió directa entre persones no està demostrada.
Aquest virus, que es va aïllar per primer cop a Tanzània l’any 1953, és endèmic a l’Àfrica, al Sud-est Asiàtic, al subcontinent indi, a la regió del Pacífic i, molt probablement, a les regions (sub) tropicals d’Amèrica, que apareixen sobretot durant l’estació de les pluges (vegeu-ne la distribució geogràfica actual).
A gairebé tots els països d’Europa i Amèrica s’han descrit casos importats en persones que havien estat en una zona endèmica. Els brots de febre de chikungunya han anat augmentant en extensió i freqüència des de 2004, i estan relacionats, en part, amb les adaptacions del virus que facilita la seva transmissió a través del mosquit tigre (Aedes albopictus). La importació més rellevant a Europa va ser l’any 2007 quan un cas importat de l’Índia va originar un brot a Itàlia.
El nom de chikungunya prové del kimakonde i significa "doblegar-se" fent referència a l’aspecte dels pacients amb els dolors articulars que caracteritzen aquesta malaltia.
Transmissió
El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere Aedes (Ae. aegypti, Ae. albopictus i Ae. polynesiensis), que actuen com a vectors o agents de transmissió de la malaltia. Aquests mosquits també poden transmetre altres virus, com ara el dengue, i acostumen a picar durant tot el dia, tot i que la seva activitat pot ser màxima a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
El virus es pot trobar a la sang de les persones des del dia d’inici dels símptomes fins als deu dies posteriors (màxima transmissibilitat fins a 5-7 dies posteriors). És durant aquest període que, si el mosquit s’alimenta de sang d’una persona infectada, pot passar a ser transmissor de la malaltia deu dies després.
La transmissió directa entre persones no està demostrada, i tampoc hi ha evidència de transmissió de la mare al nadó durant la gestació, però sí en el període perinatal (aproximadament entre els 4 i 0 dies anteriors al part).
El reservori natural del virus, és a dir, l’hoste que l'allotja i que actua com a font d'infecció per a altres animals, a l’Àfrica (cicle selvàtic), són els micos; en canvi, no hi ha evidència de l’existència d'un cicle de transmissió similar a l’Àsia, per exemple.
Durant els períodes epidèmics, els humans són el principal reservori del virus. En els períodes interepidèmics, s’ha vist que hi poden haver altres vertebrats implicats, inclosos primats-no humans, rosegadors, aus i altres petits mamífers.
AMUNTSímptomes
El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) en les persones, des de la picada del mosquit infectat, pot ser d’entre dos i dotze dies, tot i que acostuma a ser d’entre tres i set dies. Transcorregut aquest període d’incubació, la majoria de les persones infectades desenvoluparan símptomes.
La malaltia es caracteritza per febre elevada, dolor articular i artritis. Altres símptomes freqüents són mal de cap, nàusees, cansament, erupcions cutànies, conjuntivitis i dolor muscular. Alguns pacients presenten símptomes de sagnat del nas o de les genives.
La majoria de les persones afectades es recuperen completament, tot i que l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.
La població en risc de contraure la malaltia més severa inclou: nounats amb la mare infectada pel virus del chikungunya en el moment del part, gent gran i persones amb pressió arterial alta, diabetis o malalties de cor.
Tractament
No hi ha cap tractament específic per a la infecció del virus.
Per alleugerir-ne els símptomes s'aconsella:
- Descansar.
- Beure líquids per prevenir la deshidratació.
- Prendre medicaments per a la febre i el dolor com ara paracetamol, ibuprofèn o naproxèn.
- Evitar prendre àcid acetilsalicílic.
Prevenció
No hi ha cap vacuna per a aquest virus.
La principal mesura per prevenir o controlar la transmissió del virus del chikungunya consisteix en la lluita contra els mosquits que poden transmetre’l, mitjançant mesures de protecció individual per prevenir les picades i la revisió periòdica dels punts de cria per evitar-ne la proliferació.
Mesures de protecció individual per evitar picades de mosquits:
- Vestir peces de roba, preferiblement de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos, fins i tot mitjons i calçat tancat, i porteu barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
- Aplicar repel·lents a la pell. Si el repel·lent s’utilitza juntament amb la protecció solar, la protecció solar s’ha d’aplicar primer i el repel·lent després.
- Evitar les estades a l'exterior en horaris de màxima activitat de mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
- Dormir en allotjaments amb aire condicionat (els mosquits tendeixen a evitar el clima fred) o col·locar mosquiteres al llit i a les portes i finestres.
- Evitar visitar zones sense aigua potable i amb sanejament deficient, en les quals pot haver-hi més proliferació de mosquits i, per tant, un risc més alt de ser picats.
Addicionalment, es recomana a totes les persones que retornen d’una zona endèmica que consultin el metge o metgessa si presenten símptomes compatibles amb la malaltia en els quinze dies següents després d'haver abandonat el país de destí.
Mesures per evitar la proliferació de mosquits
La detecció i revisió periòdica dels llocs on aquests insectes es reprodueixen és clau. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures se centraran, segons el cas, en:
- Mantenir en adequades condicions sanitàries qualsevol instal·lació de clavegueram, fosses sèptiques i embornals.
- Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que es pugui trobar en els subsols dels habitatges.
- Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
- Buidar o renovar l’aigua setmanalment en cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i tapar mitjançant tapa o tela mosquitera prima els que no es puguin buidar.
- Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.
Recursos per a professionals
-
Informació i recursos per a professionals de la salut (Obre en una nova finestra)
Definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d'actuació, informes de casos i altres recursos. (ASPCAT)