Recomanacions per a una bona salut visual

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha 253 milions de persones amb discapacitat visual arreu del món i més del 80% dels casos són fruit de problemes o malalties que es poden evitar o tractar, com els errors de refracció no corregits o les cataractes.

Tot i que la visió ens permet estar en contacte amb tot allò que ens envolta, no estem acostumats a tenir-ne cura fins que no sentim molèsties que afecten la nostra qualitat de vida. En realitat, els ulls necessiten d’accions diàries per mantenir una bona salut.

Font: Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC)

Cal que aneu a l’optometrista perquè us faci una avaluació visual completa un cop a l’any. Si teniu algun problema de salut visual, us indicarà la periodicitat en què us haureu de fer revisions.

En el cas dels infants, la primera visita es recomana als 3 anys, però és convenient fer-la al més aviat possible si es detecten signes d’alerta que poden indicar la presència de problemes visuals (vegeu el bloc Vetlleu per la salut visual dels vostres fills).

  • Hidrateu-vos bé per mantenir una lubricació correcta dels ulls. Cal que la beguda d’elecció sigui sempre l’aigua; de begudes ensucrades i altres productes rics en sucres, com menys en prengueu, millor.
  • Augmenteu el consum de fruites i verdures, ja que aporten moltes vitamines i minerals, especialment les de color taronja i groc pel seu contingut en betacarotens (provitamina A, que és fonamental per a la funció de la retina), com el préssec, el meló cantalup, els albercocs, la pastanaga, la carbassa, etc. Les verdures de fulla verda, com ara els espinacs, el bròquil i el carabassó, també ajuden a mantenir una bona salut visual.
  • Mengeu aliments rics en àcids grassos omega-3, com ara peixos blaus de mida petita (sardina, seitó, verat, etc.), nous, oli de lli o llavors de lli moltes, ja que contribueixen al desenvolupament i manteniment del teixit ocular.
  • Limiteu la ingesta de greixos per evitar el sobrepès i l’obesitat, els quals poden augmentar el risc de patir diabetis, malaltia que constitueix un factor de risc de patir retinopatia diabètica (dany als vasos sanguinis petits de la retina).
  • Treballeu o estudieu en ambients ben ventilats i, sempre que sigui possible, amb finestres grans per on entri la llum natural.
  • La intensitat de la llum de sobretaula ha de ser unes tres vegades superior a l’ambiental. En el cas de les aules, hauria de ser superior a 700 lux.
  • Eviteu tancar les persianes. Si el sol us molesta, convé posar cortines que deixin passar la llum natural, però que n’atenuïn la intensitat. Si es tracta d’una aula i cal fer ús del projector, és millor que apagueu el llum i abaixeu només les persianes de la zona de la pantalla.
  • A l’hora de llegir o escriure, feu-ho:
    • Davant d’una taula amb inclinació regulable fins a 30° com a mínim, que quedi a l’alçada del colze.
    • Asseguts en una cadira amb un respatller recte i amb un seient de base plana o inclinat fins a 8° en sentit descendent.
    • Mantenint una bona postura: amb l’esquena recta i el cap recte o lleugerament inclinat, i els dos peus a terra, sense creuar.
    • A una distància mínima del paper als ulls de la mida que hi ha entre el colze i la primera falange del dit mig (distància d’Harmon).

La visualització de les pantalles de televisors, ordinadors, tauletes i telèfons mòbils, ja sigui durant el temps de lleure o la jornada laboral, pot perjudicar la salut visual. L’ús d’aquest tipus de tecnologia pot donar lloc al que es coneix com a síndrome visual informàtica (SVI), que presenta diversos símptomes, com ara fatiga visual, mal de cap, visió borrosa o doble, irritació, coïssor o sequedat ocular, i llagrimeig.

Per minimitzar els riscos que se’n deriven, cal fer-ne un ús responsable i seguir algunes recomanacions bàsiques:

  • Feu descansos tot seguint, com a mínim, la norma 20-20-20: apartar la mirada uns 20 segons cada 20 minuts de treball, lectura o pantalla a una distància d’uns 20 peus (que son uns 6 metres) per facilitar la relaxació i incrementar l´eficàcia en visió propera.
  • En el cas dels infants, es recomana que mirin de lluny entre 5 i 10 minuts per cada hora d’activitat en visió propera (llegir, escriure i/o visualitzar pantalles) o en visió de lluny amb pantalles digitals.
  • Parpellegeu amb freqüència (de 15 a 20 vegades per minut).
  • Manteniu una distància adequada ull-pantalla:
    • d’entre 50 i 80 cm en els cas dels ordinadors, en funció de si són portàtils o de sobretaula, de la mida i l’alçada de l’aparell, i de l’edat de la persona, i
    • de 6 vegades la seva diagonal en el cas dels televisors.
  • Inclineu les pantalles lleugerament cap enrere per evitar ombres i reflexos.
  • Utilitzeu filtres específics, com software i aplicacions de filtres grocs.
  • En el cas dels infants, eviteu:
    • sobreestimular-los amb pantalles,
    • que mirin la televisió més de 2 hores seguides,
    • que juguin amb el mòbil o tauletes més de 20 minuts sense descansar la visió i i durant més d’una hora i mitja diària.

Les ulleres encara són la primera opció per compensar les disfuncions visuals. El consell de l’optometrista és fonamental a l’hora d’escollir la muntura i les lents.

 

Recomanacions per triar la muntura:

  • S’ha d’ajustar molt bé a les mides i la fisonomia de la persona, no n‘hi ha prou amb anar a la moda.
  • S’han de sostenir davant dels ulls en una posició única per a cada persona.
  • En el cas dels infants menors de tres anys, han de respectar el desenvolupament de l’envà nasal.

 

Recomanacions per triar les lents:

  • S’han de seleccionar en funció del grau i del tipus de disfunció visual (miopia, hipermetropia, astigmatisme, etc.).
  • El centre òptic de les lents ha de coincidir amb el centre de les pupil·les de la persona que les ha de portar. En cas contrari, poden ocasionar dificultats en la coordinació dels dos ulls. En aquest sentit, és imprescindible que l’optometrista faci una presa de mesures de muntatge ben acurada.
  • El gruix, el pes i la curvatura de les lents depèn del material escollit. Per evitar un gruix excessiu, cal escollir la lent de mínim diàmetre i materials d’alt índex de refracció.
  • Hi ha tractaments superficials que poden millorar la protecció i la comoditat:
    • Tractament antireflector per evitar els reflexos molestos i poc estètics.
    • Filtre protector específic si es treballa molt amb pantalles i llums LED.

Les lents de contacte presenten molts avantatges en comparació amb les ulleres:

  • Proporcionen un camp visual molt més gran.
  • Faciliten la visió binocular i el control de l’espai en tres dimensions.
  • Ofereixen una visió més còmoda i a mida natural sense produir distorsions de l’entorn.
  • No s’entelen.

 

Es recomanen per a la pràctica d’esports no aquàtics i per aturar l’augment de la miopia i són necessàries en cas de còrnia irregular, per a infants que han estat operats de cataractes congènites en un ull i amb diferències de graduació entre ambdós ulls superiors a tres diòptries.

Hi ha diferents tipus de lents de contacte en funció dels criteris següents:

  • El material: toves, semirígides i híbrides.
  • El disseny: esfèriques, asfèriques, tòriques, multifocals, dissenys especials...
  • La modalitat d’ús: diàries, quinzenals, mensuals, trimestrals, anuals, d’ús nocturn...
  • L’objectiu pel qual es decideix adaptar-les: per a tot ús, per fer esport, per intentar aturar la miopia...

 

En aquest sentit, és important que l’optometrista faci una adaptació adequada tenint en compte aspectes com la qualitat i el volum de llàgrima de la persona, les mides oculars, la seva refracció, l’ús que en farà...

Si porteu lents de contacte, utilitzeu-les correctament i manteniu-les en bones condicions higièniques per evitar infeccions i altres danys. Renteu-vos les mans abans de posar-vos-les i de treure-us-les. Netegeu-les amb líquids específics i renoveu-les quan correspongui en funció de la periodicitat escollida.

També convé dur a terme controls periòdics (cada sis mesos, com a mínim) per garantir una correcta adaptació de les lents de contacte amb el pas del temps.

Cal adoptar mesures per protegir els ulls de l’exposició a determinats elements o situacions quotidianes que poden comportar risc per a la salut visual:

  • Els raigs ultraviolats. A llarg termini, l’exposició al sol sense protecció augmenta el risc de patir cataractes i degeneració macular (pèrdua de la visió central). Utilitzeu ulleres de sol homologades que garanteixin un nivell segur de protecció.
  • Els productes químics que s’utilitzen a la llar. El lleixiu, la sosa càustica i els líquids que s’utilitzen per netejar el forn, entre d’altres, poden causar irritacions i cremades als ulls. En cas que aquests productes hi entrin en contacte, cal netejar els ulls amb aigua abundant i visitar l’oftalmòleg el més ràpid possible.
  • Lesions derivades de la pràctica esportiva. Alguns esports, com ara l’esquaix i la natació, requereixen l’ús d’ulleres protectores.
  • Accidents derivats d’activitats domèstiques o professionals, com ara la jardineria o el bricolatge. La millor manera de prevenir-los és utilitzar ulleres de seguretat.

La visió constitueix un procés complex i és fonamental que es desenvolupi adequadament durant l’etapa escolar. El fet que no sigui així pot provocar interferències en el procés d’aprenentatge de l’infant. Quan hi ha problemes en el processament de la informació visual, els infants han de fer un esforç més gran de concentració, que, a llarg termini, es manifesta en una falta d’atenció o motivació a l’hora de llegir o escriure i en una comprensió lectora pobra. Per això és molt important que als infants se’ls facin exploracions optomètriques anuals a partir dels 3 anys i cribratges a les escoles entre els 5 i els 9 anys.

 

Signes d’alerta

Hi ha alguns signes d’alerta que poden indicar la presència de problemes visuals i que pares, mares i educadors haurien d’aprendre a identificar, com ara:

  • Escriure o llegir molt a prop del paper (menys de 20 cm).
  • Veure-hi borrós o doble quan es llegeix o s’escriu.
  • Veure-hi borrós de lluny i/o de prop.
  • Aclucar els ulls o fer ganyotes per mirar la pissarra o quan es llegeix.
  • Llegir molt lentament, saltar-se paraules i/o línies o repetir-les dos cops, i/o seguir la línia amb el dit.
  • Fregar-se molt els ulls.
  • Tancar un ull o tapar-se’l sovint.
  • Queixar-se de mal de cap o de coïssor d’ulls.
  • Disminuir el rendiment escolar.

 

En cas de detectar algun d’aquests signes d’alerta, cal portar l’infant al metge especialista, que, a banda de valorar la conveniència de l’ús d’ulleres o lents de contacte, pot recomanar teràpia visual. Es tracta d’un procediment d’estimulació i d’entrenament visual que fan alguns optometristes especialitzats amb l’objectiu de rehabilitar disfuncions visuals.

  • Feu sortides al camp, la muntanya o la platja, en espais lliures i oberts. La llum natural és un factor protector contra la miopia.
  • Eviteu el consum de tabac i alcohol. El tabaquisme i la ingesta elevada d’alcohol es relacionen amb malalties visuals, com ara el glaucoma o les cataractes.
  • Esbrineu si teniu antecedents familiars de malalties visuals perquè n’hi ha moltes que són hereditàries. Sabreu si teniu risc de patir-ne alguna i podreu aplicar-hi mesures preventives.
Data d'actualització:  24.05.2019