Les begudes vegetals

Encara que no se n’ha establert la definició, es consideren begudes vegetals les procedents de llegums, cereals, llavors o fruita seca que, per la seva forma de presentació —líquida— i pel seu color —blanc—, se solen utilitzar com a alternativa a la llet, malgrat que la composició nutricional no sigui equivalent.

Entre els tipus de begudes vegetals que es poden trobar als comerços destaquen les de soja, de civada, d’arròs, d’ametlla, de coco, de quinoa, de sèsam, d’avellana, de cànem, de blat sarraí, etc.; i les combinades, com les d’arròs i coco, d’arròs i avellana, de civada i ametlles, etc.

La seva popularitat i presència en el nostre entorn ha experimentat un increment des de fa uns anys però, per la seva composició nutricional, es tracta de begudes prescindibles en una alimentació saludable. En cas de consumir-ne, cal que siguin sense sucres ni edulcorants afegits  i que estiguin enriquides amb calci i, si pot ser, amb vitamina D.

Valor nutricional

En general, no són especialment nutritives ja que, bàsicament, estan compostes d’aigua i d’una petita quantitat de matèria primera. A tall d’exemple, un got de beguda d’ametlla equival a unes 4 ametlles, i la resta és aigua, sucre o altres edulcorants, normalment.

Les begudes vegetals presenten composicions nutricionals diferents. Poden contenir:

  • Hidrats de carboni simples (sucres). N’acostumen a tenir un percentatge molt elevat pel fet que han estat molt tractades (per exemple, cocció, liquat, filtració, etc.).
  • Sucres o edulcorants afegits (sucre blanc, sucre morè, xarop d’atzavara, concentrats de fruites, melasses, panela, etc.). Si en contenen, no són aconsellables.
  • Calci. El contingut de calci és gairebé nul, tret que estiguin enriquides amb aquest mineral. Si ho estan, la seva absorció és similar a la de la llet de vaca (aproximadament un 30%) i són, per tant, més recomanables, especialment si també estan enriquides amb vitamina D.
  • Proteïnes. Les begudes que provenen de llegums (soja) en tenen més que les que provenen de cereals (civada, arròs) i fruita seca (ametlles). Per això, la beguda de soja, és una bona opció.
  • Greix. Algunes begudes porten oli de gira-sol en petites quantitats per millorar-ne la textura i vehicular les vitamines que es poden dissoldre en greixos i olis.

Convé, per tant, llegir sempre la informació nutricional que es presenta a l’envàs del producte escollit —generalment consignada a la part posterior o als laterals. La taula següent us pot ajudar a triar la millor opció:  

Composició nutricional per 100 ml Contingut begudes analitzades Recomanable

Kilocalories (kcal)

13 - 60

10-42 kcal

Hidrats de carboni (g)

0,1 - 13

≤ 5 g

Sucres afegits (g)

0,1 - 13

0 g

Lípids (g)

0,86 - 2,2

Que sigui oli, preferentment, de llavors

Proteïnes (g)

0,1 - 3,8

 

Fibra (g)

0 - 0,86

Per ser enriquida n’ha de contenir ≥ 3 g

Calci (mg)

0 - 160

≥ 120 mg (preferentment, en forma de citrat de calci o carbonat de calci)

Vitamina D (µg)

0 - 1

Per ser enriquida n’ha de contenir ≈ 1 µg

Vitamina B12 – Cobalamina (µg)

0 - 0,38

Per ser enriquida n’ha de contenir > 0,25 µg

Matèria primera (%): soja, arròs, civada, ametlla, etc.

2 - 17%

 

Recomanacions durant la infància

L’única alternativa per als nadons amb al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca són fórmules extensament hidrolitzades o bé fórmules de soja. En infants de menys d’un any, les begudes vegetals comercials o les fórmules casolanes no s’han d’utilitzar en cap cas per substituir la llet materna o la fórmula comercial.

Per als nadons de més d’un any que no vulguin o no puguin beure llet de vaca, es recomana una beguda de soja, sense sucre afegit i enriquida amb calci. El seu consum no perjudica ni el creixement ni el desenvolupament ni la salut òssia, metabòlica, reproductiva, endocrina o neurològica, dels infants de qualsevol edat. 

El consum de begudes d’arròs es desaconsella en infants de menys de 6 anys pel seu contingut en arsènic.

Sabíeu que...

  • El consum de begudes vegetals no és nou? La beguda de soja es consumeix des de fa més de 2.000 anys.
  • Tot i que per la seva aparença són conegudes col·loquialment com a llets vegetals, les begudes vegetals no poden ser etiquetades com a llet (a excepció de la d’ametlles i la de coco, a causa del seu ús tradicional)? El Codex Alimentarius defineix llet com a: ”... la secreció mamària normal d’animals lleters obtinguda mitjançant un o més munyiments sense cap tipus d’addició o extracció, destinada al consum en forma de llet líquida o elaboració ulterior”.
  • Si les begudes vegetals contenen 5 g/100 ml de sucre o edulcorants afegits estan sotmeses a l’impost de begudes ensucrades embotellades, actualment vigent a Catalunya?
Data d'actualització:  19.06.2019