El Departament de Salut presenta el Pla de Salut de Catalunya. Horitzó 2035, el document estratègic que defineix les prioritats en salut dels pròxims anys. Descobriu en uns minuts l’impacte que pot tenir en el vostre dia a dia.
Fer de Catalunya una comunitat saludable. Aquest és un dels objectius principals del nou Pla de Salut, que vol ampliar i consolidar la capacitat del país per generar i preservar la salut. El document parteix de la idea que la nostra salut està condicionada per com vivim, per les oportunitats que tenim i pels entorns que ens envolten. I per això proposa un canvi de mirada: no n’hi ha prou amb tractar les malalties quan apareixen; també cal prevenir-les, actuar sobre les seves causes i crear entorns que afavoreixin una vida més llarga, saludable i autònoma.
Atès que assolir aquest repte requereix la implicació de tothom, el Pla s’ha elaborat amb les aportacions de més de 4.300 persones, entre les quals hi ha més de 3.400 ciutadans i ciutadanes i més de 700 professionals de la salut. I en un intent d’apropar-lo al conjunt de la població, s’ha creat una eina interactiva que permet explorar de manera visual i accessible les accions que proposa per construir junts la salut de demà. Des de l’Escola compartim aquesta voluntat divulgativa i us expliquem com el Pla pot contribuir a millorar la vostra salut i qualitat de vida.
Contingut de l’espai de Comunitats saludables de l’Escola de Salut Catalana
Pla de salut de Catalunya. Horitzó 2035
Catalunya té una esperança de vida de 84,4 anys, però a partir dels 68 anys ja no gaudeix de bona salut. Per això, la prioritat ja no és només viure més anys, sinó viure’ls millor. I per néixer, créixer i viure amb més benestar i més autonomia, cal que les opcions saludables siguin també les més fàcils, accessibles i equitatives.
Els hàbits relacionats amb l’alimentació, l’activitat física i el descans constitueixen uns dels principals factors que condicionen la salut al llarg de la vida. Per això, el Pla proposa accions que permetin menjar millor, mantenir-se actiu i gaudir d’un bon descans, com ara mesures econòmiques i fiscals per afavorir els aliments saludables, vies ciclistes connectades amb el transport públic i una eina digital per gestionar l’insomni.
D’altra banda, el tabac i l’alcohol continuen sent dos dels principals factors de risc evitables per a la salut. En aquest àmbit, el Pla se centra en l’aprovació de la nova Llei del tabac, que ampliarà els entorns lliures de fum, i en la prevenció i la deshabituació. Pel que fa a l’alcohol, es reforça la detecció precoç dels consums de risc i s’impulsa el seguiment d’adolescents i joves que hagin patit una intoxicació etílica.
El codi postal, l’escola o el lloc de treball no haurien de limitar les oportunitats de salut, sinó tot el contrari. En aquest sentit, el Pla aposta per generar salut des dels territoris i els entorns on vivim, estudiem i treballem.
Entre les actuacions destacades hi ha la millora urbana, ambiental i social en el marc del Pla de barris i viles, les intervencions als centres d’atenció primària situats en zones d’alta vulnerabilitat, i la integració de les arts, la cultura i els equipaments culturals com a eines per promoure el benestar des de la comunitat.
Quant als centres educatius, el Pla preveu accions per promoure el desenvolupament integral de l’alumnat des de la primera infància, garantir trajectòries educatives d’èxit i reduir el fracàs escolar, especialment entre els infants i adolescents més vulnerables.
Pel que fa als llocs de treball, les iniciatives s’adrecen a millorar la identificació i l’avaluació dels riscos laborals, la prevenció i el reconeixement de les malalties professionals, i la reincorporació de les persones que han hagut de deixar la feina durant un període llarg de temps per motius de salut.
El Pla parteix de la base que no n’hi ha prou amb atendre els trastorns que afecten la salut mental quan apareixen, sinó que cal protegir el benestar emocional, actuar sobre els factors que el condicionen i garantir que cada persona rebi la resposta adequada, en el moment adient i amb la intensitat necessària.
Entre les actuacions destacades hi ha la creació d’un centre en línia per impulsar la criança positiva entre les famílies i el disseny d’intervencions grupals comunitàries per dotar les persones amb malestar emocional d’eines per fer-hi front.
El Pla també impulsa el model català de benestar digital de la infància i l’adolescència, que incorpora la dimensió digital entre els factors que poden influir en la salut, així com l’abordatge integral dels infants i joves amb trastorns del neurodesenvolupament i de l’aprenentatge.
Catalunya envelleix de manera accelerada i això comporta un augment de les malalties cròniques, la fragilitat, la discapacitat i la dependència. En aquest sentit, el Pla posa el focus en iniciatives dirigides a preservar la capacitat funcional de les persones grans i a afavorir l’autonomia, la participació social i la qualitat de vida d’aquest grup de població.
En aquest sentit, el pla vol combatre l’edatisme o discriminació per raó d’edat i la soledat no desitjada, amb intervencions educatives que promoguin una visió positiva i diversa de la longevitat, i l’impuls de ciutats i comunitats amigables amb les persones grans.
Una altra acció clau és la identificació precoç, especialment a partir dels 70 anys, d’aquelles persones amb un risc més elevat de deteriorament funcional o cognitiu, a fi que puguin accedir a les intervencions específiques necessàries per prevenir o retardar l’aparició de situacions de discapacitat o dependència.
El canvi climàtic i la contaminació ambiental constitueixen un dels principals reptes per a la salut del segle XXI. Per donar-hi resposta, el Pla pretén impulsar entorns més saludables i sostenibles, amb mesures com ara la reducció de les emissions, la millora de la qualitat de l’aire exterior i interior, la disminució de l’exposició al soroll ambiental i el reforç de l’adaptació davant els fenòmens meteorològics extrems.
Una de les accions previstes és l’augment de la disponibilitat de refugis climàtics i dels seus horaris d’obertura per mitigar els efectes de les onades de calor sobre la salut de les persones. El Pla també proposa iniciatives per reduir la petjada de carboni dels centres sanitaris i per impulsar la infraestructura verda (parcs, jardins, arbrat, etc.) i blava (rieres, canals urbans, llacs, etc.) en els entorns quotidians.
Altres actuacions en aquest àmbit s’adrecen a enfortir la prevenció, la vigilància i la resposta davant les amenaces emergents, entre les quals hi ha les malalties transmeses pels mosquits, nous agents infecciosos amb capacitat de produir pandèmies i la resistència als antibiòtics.
El Pla reconeix les persones com a agents actius, amb informació i eines per prendre decisions que afecten el seu benestar, suport per a l’autocura i veu per contribuir a la millora de l’atenció sanitària. Per això, reforça i consolida accions orientades a capacitar les persones per ser protagonistes de la seva salut, entre les quals hi ha l’Escola de Salut Catalana, les eines d’ajuda a la presa de Decisions compartides, la planificació de decisions anticipades, el Programa Pacient Expert Catalunya i La Meva Salut, que preveu la incorporació de recomanacions personalitzades i noves funcionalitats per a un ús més proactiu.
El Pla també prioritza les intervencions que aporten més valor a les persones amb la continuïtat del projecte Essencial, la incorporació dels resultats i l’experiència dels pacients a la presa de decisions i l’establiment d’una relació estable i duradora entre la persona i el seu equip de salut de referència. El document aposta, alhora, per la reducció de les desigualtats en l’accés als serveis sanitaris i vetlla per garantir una atenció equitativa i lliure de discriminacions, respectuosa amb els drets i les necessitats de totes les persones.