Contacte
Els grans avenços de la medicina permeten retardar la mort com mai no s’havia pogut fer. Ara, el problema és decidir fins quan s’hauria de perllongar la vida. Els professionals han de respectar la voluntat dels pacients i facilitar la seva participació en la presa de decisions. La seva tasca no ha de consistir a retardar la mort, sinó a oferir ajuda per a un bon morir.
A la nostra societat, la mort encara és concebuda com allò més rebutjable i que s’ha d’ajornar al màxim possible. En gran mesura, els esforços de la recerca s’orienten a desafiar la finitud humana. Els ideals més valorats són els de la joventut i la bellesa.
En aquest context, no és estrany que expressions com ‘bon morir’ o ‘bon final de la vida’ ens resultin poc familiars, fins i tot, o especialment, als professionals sanitaris, centrats a guarir la malaltia i retardar la mort. Normalment, la mort dels pacients és concebuda pels metges com un fracàs dels seus intents de perllongar la vida.
En les unitats de cures intensives, el dolor i el sofriment, el manteniment de l’administració de tractaments invasius fins l’últim moment i el desconeixement, dels metges, de si els pacients desitgen o no reanimació cardiopulmonar (RCP), mostra que sovint es fa massa per retardar la mort i massa poc, i massa tard, per mitigar-ne el sofriment. La realitat, però, és que els ciutadans comencen a reclamar ajuda sanitària per morir, i ajuda de més qualitat per morir bé. En altres paraules, els metges haurien de saber curar en tots els sentits que té aquesta paraula: haurien de saber tenir cura dels pacients quan ja no és possible curar-los la malaltia.
El document del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) Recomanacions als professionals sanitaris per a l’atenció als malalts al final de la vida (2010) vol ser una eina d’ajuda als professionals que han de tractar persones malaltes que es troben a prop de la mort.
Impulsant un model d’atenció sanitària basat en el respecte de la voluntat de la persona malalta, el CBC destaca la importància de mantenir una actitud d’apropament i un diàleg actiu. Això permetrà a la persona malalta un final de la vida de qualitat i, a més, constituirà una ajuda per als professionals mèdics en la presa de decisions, ja que aquestes seran compartides.
Debat sobre l’eutanàsia a Catalunya: fites dels últims anys
Des de fa anys el Parlament de Catalunya, amb l’empenta de l’Associació “Dret a Morir Dignament”, ha impulsat canvis per reconèixer aquest dret:
-al 2017 va aprovar amb àmplia majoria la Llei de despenalització de l’eutanàsia, que la mesa del Congrés va paralitzar.
-al 2019 la Taula de partits i entitats per regular l'eutanàsia i el suïcidi assistit va acordar:
-reiterar al Congrés la petició de la despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit
-crear un grup de treball per consensuar al màxim com es regularà l’eutanàsia, de manera que el sistema públic de salut de Catalunya ho tingui tot a punt quan el Congrés aprovi definitivament la seva despenalització
-El 18 de març de 2021 ha estat aprovada finalment la Llei Orgànica de regulació de la eutanàsia.
Quines son les properes passes?
- El Govern de la Generalitat de Catalunya crearà una Comissió de Garantia i Avaluació, encarregada de vetllar perquè cada cas es tracti seguint el procediment i els criteris establerts per la norma
- El Govern també crearà un registre de professionals objectors de consciència referent al dret a l’eutanàsia, amb estricta confidencialitat i protegint dades de caràcter personal.
- L’ajuda a morir es prestarà de dues maneres: per administració d’una substància per part del professional sanitari; o per auto-administració, prèvia prescripció o subministrament de la substància per part del professional.
- La prestació es podrà dur a terme en centres públics, privats o concertats, i al domicili propi.
Els professionals han de respectar la voluntat dels pacients i facilitar la seva participació en la presa de decisions.
