L’existència de voluntats anticipades comporta l’obligació de tenir-les en compte en la presa de decisions. Per tant, el professional té el deure legal i ètic de respectar-les, ja siguin verbals o escrites, dins dels límits legals i d’acord amb la bona praxi.
Tenir en compte el DVA, però, no vol dir fer-ne un seguiment mimètic i literal, sinó responsable; fet que comporta sempre una lectura crítica i prudent, de manera que ha de portar a una reflexió que permeti que la decisió es basi, en primer lloc, en el respecte a la voluntat del pacient.
Els límits que assenyala la llei són:
En relació amb aquests límits cal dir que, tot i que en el moment de la confecció del DVA algunes pràctiques no estiguin disponibles ni legalment acceptades, poden esdevenir-ho en el futur. Les lleis i els recursos tècnics poden canviar. Conseqüentment, la persona que efectua un DVA pot plantejar-se incloure-hi desitjos i peticions no assumibles actualment, fins i tot si en el moment d’atorgar-lo no es poden complir per falta de mitjans tecnològics o per il·legalitat, la seva expressió en el document serà útil per orientar decisions futures. És a dir, un DVA pot contenir demandes no assumibles i, tot i això, ser vàlid com a document i presentar un contingut útil com a orientació per a la presa de decisions.
La decisió que cal prendre s’ha de consensuar amb el representant nomenat o, si no n’hi ha, amb la família. A més, es recomana que es prengui col·legiadament (equip, sessió clínica, comitè d’ètica assistencial). La decisió s’ha de raonar per escrit a la història clínica, segons assenyala la llei bàsica.
Ajuda dels comitès d’ètica assistencial
En els casos en què hi hagi una dificultat per interpretar la voluntat expressada o es produeixi una situació de discrepància de criteris per part dels familiars, de les persones vinculades, del representant o dels professionals, el comitè d’ètica assistencial del centre pot oferir una ajuda eficaç: multidisciplinària, racional i amb una metodologia reconeguda, que pot ser enriquidora.
Contacte
