S'entén per mutilació genital qualsevol procediment que implica l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica.

La Declaració per a l'eliminació de la violència contra les dones de l'Assemblea General de les Nacions Unides, aprovada el 20 de desembre de 1993, la considera com un tipus de violència.

Conseqüències per a la salut de la dona

Aquesta pràctica comporta nombroses conseqüències per a la salut de la dona, tant immediates com a mitjà i llarg termini, en funció del grau de mutilació.

L'ablació del clítoris produeix un dolor intens, que dificulta la micció i provoca una retenció de l'orina, i una hemorràgia que pot arribar a ser molt greu. L'ús de material quirúrgic no esterilitzat ocasiona infeccions locals de la ferida, que en alguns casos causa una septicèmia (presència de bacteris a la sang) mortal. També pot aparèixer tètanus, hepatitis o infecció pel VIH.

Les seqüeles ginecològiques poden persistir en el temps i produir esterilitat o infertilitat. Hi ha una modificació de la sensibilitat sexual, que en molts casos provoca anorgàsmia. La mutilació genital també pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal. 

Quant a les conseqüències psicològiques, són freqüents els sentiments d'humiliació, vergonya i els terrors nocturns, així com l'ansietat i la depressió.

Serveis sanitaris d'atenció a Catalunya

Salut garanteix els serveis sanitaris per a la prevenció, la detecció, l'atenció i la recuperació de les situacions de risc o pràctica efectiva de la mutilació genital femenina en nenes i dones, mitjançant els equips de pediatria, medicina familiar i comunitària i el conjunt de professionals de la salut dels programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).

ASSIR. Obre en una nova finestra.

Cercador de centres sanitaris del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Data d'actualització:  20.11.2020