Vacuna COVID-19

Preguntes freqüents sobre el pla de vacunació i priorització de la ciutadania

L’objectiu general és reduir la morbimortalitat per la COVID-19 mitjançant la vacunació de la població. Cal tenir en compte que la disponibilitat de les vacunes serà progressiva, per la qual cosa és necessari establir línies per portar a terme l’estratègia de vacunació.

Els objectius operatius són quatre:

  1. Establir un ordre prioritari de grups a vacunar segons criteris ètics, científics, legals i econòmics. Té especial consideració la protecció dels grups poblacionals més vulnerables.
  2. Preparar la logística, la distribució i l’administració de les vacunes que estiguin disponibles a l’Estat espanyol en els pròxims mesos.
  3. Establir línies prioritàries per al seguiment i l’avaluació de la vacuna. Se n’estudiarà la cobertura, seguretat i efectivitat, així com l’impacte en l’epidemiologia de la COVID-19.
  4. Preparar el desenvolupament d’una estratègia de vacunació dirigida al personal sanitari i de la població en general amb una informació veraç i adequada, amb l’objectiu de generar confiança en el procés de vacunació.

Les vacunes aniran sent accessibles de manera progressiva. Atès que les primeres vacunes contra la COVID-19 estaran disponibles en quantitats limitades, que aniran augmentant gradualment, s’han delimitat tres etapes segons la disponibilitat en cada moment.

  • Primera etapa. Subministrament inicial i molt limitat de dosis de vacunes.
  • Segona etapa. Increment progressiu del nombre de vacunes, que farà augmentar el nombre de persones vacunades.
  • Tercera etapa. Increment del nombre de dosis i vacunes disponibles per cobrir tots els grups prioritaris.

De moment, les quatre vacunes disponibles són les de Pfizer/BioNTech, Moderna/Lonza, Oxford/AstraZeneca i J&J/Janssen, les úniques aprovades a Europa per l’Agència Europea de Medicaments.

A Espanya, hi ha un grup de treball de la Ponència de Vacunacions i Registre de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, en el qual hi ha experts en vacunes (de totes les comunitats autònomes, del Ministeri i les seves institucions i de societats científiques) i en bioètica, entre d’altres. En aquest grup, s’hi participa activament des de Catalunya. Els programes de vacunacions del Ministeri de Sanitat i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut informaran i donaran indicacions sobre les diferents etapes i els grups de persones a vacunar.

 

Des del dia 21 de desembre s’estan duent a terme formacions, presencials i telemàtiques, per portar a terme la vacunació. Cal formació per administrar-la, ja que és una vacuna que s’ha de conservar ultracongelada. Abans de ser administrada, té un tracte especial, ja que la tecnologia que s’hi utilitza fa que s’hagi d’utilitzar amb delicadesa.

 

No es disposa d’informació que indiqui que determinades vacunes siguin més adients en uns determinats grups de risc. Tant la vacuna de Pfizer/BioNTech com la de Moderna/Lonza, la d’Oxford/AstraZeneca o la de J&J/Janssen han demostrat eficàcia i seguretat a partir dels 16 (en el cas de Pfizer/BioNTech ) o els 18 anys d’edat i poden ser utilitzades en tots els grups de risc.

La vacuna d’Oxford/AstraZeneca no s’administra a les persones menors de 60 anys. Tampoc a les persones que siguin un cas positiu, contacte estret en el moment de la vacunació o que hagin passat recentment la COVID-19; en aquest últim cas, hauran d’esperar 6 mesos a rebre-la.

Si en el futur alguna vacuna té respostes que la fan més adient per a determinats grups de risc, aquesta informació haurà de constar a les indicacions de la fitxa tècnica i se’n farà l’ús pertinent.

Han d’informar d’aquestes característiques les agències reguladores (EMA i AEMPS) i els programes de vacunacions del Ministeri de Sanitat i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, que també hauran de donar les directrius d’ús.

En l’àmbit estatal, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) ha elaborat una estratègia de vacunació comuna. Es va encarregar a la Ponència de Programa i Registre de Vacunacions (Ponència de Vacunes) de la Comissió de Salut Pública (CSP) la creació d’un grup de treball tècnic de vacunació contra la COVID-19. D’aquest grup surt el document Estrategia de vacunación frente a COVID-19 en España, compartit amb societats científiques, associacions professionals, agrupacions de pacients i col·legis professionals.

Aquest document és accessible a tothom a través del web del Ministeri de Sanitat.

L’estratègia a Catalunya està emmarcada en aquest context i es basa en aquestes directrius estatals.

 

Amb la limitació de dosis, s’estableixen tres etapes de vacunació segons la disponibilitat de les vacunes:

Primera etapa. Subministrament inicial i limitat de les vacunes.

Segona etapa. Increment progressiu del nombre de dosis, que farà augmentar el nombre de persones vacunades.

Tercera etapa. A mesura que es vagi disposant de més tongades de vacunes, hi haurà més dosis per arribar a tots els grups prioritaris de la primera fase de vacunació.

Les autoritats sanitàries van establir el dia 27 de desembre de 2020 com a data per començar el procés de vacunació. La vacuna que es va utilitzar en aquest primer moment va ser la de Pfizer/BioNTech, autoritzada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) el 21 de desembre. El dia 6 de gener de 2021 es va aprovar la de Moderna/Lonza i el 29 de gener la d’Oxford/AstraZeneca. L'última en afegir-se a la campanya de vacunació europea ha estat la vacuna de Johnson&Johnson/Janssen, l'11 de març d'enguany.

La pauta de vacunació es considera finalitzada de maneres diferents, segons la vacuna, l’edat o si hem estat un
cas positiu de COVID-19.

Les persones vacunades amb Pfizer/BioNTech estan correctament vacunades 7 dies després de la segona dosi. Les persones vacunades amb Moderna/Lonza i Oxford/AstraZeneca, 14 dies després de les segones
dosis. Les persones vacunades amb Johnson&Johnson/Janssen, d’una única dosi, també assoleixen la pauta
de vacunació completada 14 dies després de la dosi.

D’altra banda, les persones que han patit la COVID-19 i que tenen 65 anys o menys solament necessiten una
dosi de la vacuna per arribar a la pauta vacunal completada, 6 mesos després de ser un cas positiu. Per contra,
les persones que han patit la COVID-19 i tenen més de 65 anys necessiten les dues dosis.

La immunitat enfront de la COVID-19 s’assoleix gràcies a la pauta de vacunació completada; per això, és tan
important la finalització del procés vacunal correctament.

Més informació sobre pauta de vacunació a l’algoritme de vacunació.

No. Els estudis de les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna/Lonza, Oxford/AstraZeneca o Johnson&Johnson/Janssen no han inclòs persones menors de 12 o 18 anys, respectivament. Per aquesta raó, de moment, no formen part de la campanya de vacunació.

Sí, també s'han de vacunar; la majoria de les persones que han passat la COVID-19 desenvolupen una resposta immunitària protectora que se sap que dura almenys uns mesos, però es desconeix quant de temps persistirà. L’evidència actual indica que una eventual reinfecció pel SARS-CoV-2 és excepcional durant els 90 dies posteriors a la infecció inicial.

Actualment, si l'usuari té 65 anys o menys, haurà de vacunar-se amb una única dosi de la vacuna, sis mesos després d’haver estat un cas positiu de COVID-19. Tanmateix, si l'usuari té més de 65 anys i ha patit la COVID-19, haurà de vacunar-se amb dues dosis, després de la recuperació completa o en finalitzar aïllament.

Més informació de com i quan vacunar a pacients que hagin passat la COVID-19 a l'algoritme de vacunació.

Atès que no han estat inclosos en els estudis científics i, per tant, ara per ara no hi ha evidència científica, la vacunació no està recomanada per als col·lectius següents:

  • Menors de 12 anys.

A més a més, les vacunes estan contraindicades en:

  • Persones que hagin presentat una reacció d’hipersensibilitat de tipus anafilàctic a una dosi prèvia de vacuna contra la COVID-19 o a algun dels seus components.
  • Persones amb antecedents de reaccions al·lèrgiques greus. Els equips mèdics han de valorar la situació segons les condicions de risc que presentin.

Finalment, s’haurà de posposar la vacunació de les persones que en el moment del seu torn es trobin en alguna de les casuístiques següents:

  • Símptomes sospitosos de COVID-19. S’ha d’ajornar la vacunació fins que es descarti la malaltia per test de laboratori o, en cas positiu, es finalitzi el període oportú d’aïllament.
  • Malaltia de la COVID-19 confirmada recentment per laboratori. S’ha d’ajornar la vacunació fins que es finalitzi el període oportú d’aïllament o, en el cas de la vacuna d'Oxford/AstraZeneca, fins que hagin passat sis mesos.
  • Quarantena per contacte estret d’un cas confirmat. S’ha d’ajornar la vacunació fins que es finalitzi el període de quarantena.

Sí.  Les dones embarassades o que estiguin alletant un nadó es poden vacunar contra la COVID-19, preferentment amb vacunes d'ARNm com ara Pfizer/BioNTech o Moderna/Lonza, quan els correspongui segons el grup poblacional al qual pertanyin. En qualsevol cas, sempre s'han de valorar els riscos i beneficis que comporta la vacunació.

Encara que els estudis clínics de la vacuna contra la COVID-19 no van incloure embarassades, les dades disponibles als EEUU no indiquen cap efecte advers relacionat amb l'embaràs; un estudi publicat a aquest país nord-americà, que va incloure a 36.591 embarassades que es van vacunar contra la COVID-19 amb vacunes d'ARNm, no va trobar cap esdeveniment advers.

Per a més informació: 

 

No se n’ha estudiat la vacunació concomitant amb altres vacunes, encara que no s’espera que hi hagi interferències amb altres vacunes inactivades. Es recomana que se separi la vacuna contra la COVID-19 d’altres vacunes previstes un mínim de 14 dies, per evitar la coincidència d’efectes adversos que es puguin atribuir erròniament a aquesta vacuna.

En tot cas, pel que fa a les persones a les quals estigui previst administrar la vacunació contra la COVID-19 i que hagin rebut qualsevol altra vacuna viva o atenuada sense que hagin passat 14 dies des d’aquella vacunació, cal plantejar-se’n la vacunació contra la COVID-19 per evitar que es retardi la protecció o que el pacient no es pugui tornar a captar per vacunar-se.

Ens estem trobant casos de persones que han rebut la primera dosi de la vacuna fora de l’Estat i demanen la segona dosi al nostre país. També trobem persones que han rebut una vacuna que no s’administra a la Unió Europea.

Si la persona viu a Catalunya, procedirem de la manera següent:

  • Si està inclosa en algun dels grups oberts de vacunació, se li administrarà la segona dosi de la vacuna corresponent segons les condicions recollides a la fitxa tècnica.
  • Si no està inclosa en cap grup obert de vacunació, haurà d’esperar a estar-ho per poder rebre la segona dosi de la vacuna.
  • Si ha rebut una vacuna que no s’administra a la UE, se li posarà la corresponent al seu grup d’edat. L’interval el marca el de la vacuna de la primera dosi. Per exemple, per a les vacunes Sputnik-V o Sinopharm, és d’almenys 21 dies, i per a SINOVAC, d’almenys 28 dies. 

Com a norma general, s’ha de mantenir la vacunació prevista de tots els residents i treballadors d'aquests centres, excepte en dues situacions particulars, en què s’ha de posposar:

- Casos confirmats actius, és a dir, persones amb o sense símptomes amb una prova diagnòstica d’infecció activa (PDIA) positiva en els últims 10 dies: s’han de vacunar quan acabi l’aïllament (tres dies des de la resolució de la febre i del quadre clínic respiratori, amb un mínim de 14 dies des de l’inici dels símptomes). Els casos que es confirmin entre la primera i la segona dosi de vacuna han de rebre la segona dosi segons l’interval establert, sempre que hagi acabat el període d’aïllament oportú.

- Casos sospitosos, és a dir, persones amb quadre clínic compatible amb la COVID-19, inclosos pacients amb antecedents d’una PDIA positiva de fa més de 90 dies: s’han de vacunar quan s’hagi descartat la sospita.

Es recomana la vacunació de la resta de persones, inclosos els possibles contactes de casos confirmats, atès que és previsible que en aquest àmbit es produeixin exposicions repetides durant llargs períodes de temps.

 

Segons la Federació d’Associacions Cientificomèdiques Espanyoles (FACME), en general la cirurgia i l’anestèsia no representen interaccions ni interferències amb les vacunacions, amb les excepcions següents:

  • La necessitat d’evitar la coincidència en el temps de l’eventual reacció vacunal amb la intervenció i l’hospitalització. En cas de vacunació abans d’una cirurgia programada, seria convenient vacunar almenys uns 5 o 7 dies abans de la cirurgia. Cal recordar que els possibles efectes adversos de la vacuna es produeixen durant les 72 hores següents a la vacunació.
  • La recuperació postquirúrgica i l’estat clínic del pacient, que podrien justificar la demora temporal de la vacunació 1 o 2 setmanes després de la cirurgia, segons la seva complexitat.
Data d'actualització:  16.07.2021