Recursos per a professionals

Criteris diagnòstics

Criteris diagnòstics dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) segons la CIM-10
L'OMS el 1992 va publicar la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems (ICD), que en català s'ha traduït com a Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIM).

La CIM és usada mundialment per a les estadístiques sobre morbiditat i mortalitat, els sistemes de reintegrament i suports de decisió automàtica en medicina.

Anorèxia nerviosa (AN) (F50.0)

 

Pautes per al diagnòstic:

 

Han d'estar presents totes les alteracions següents:

 

Pèrdua significativa de pes (IMC < 17,5 kg/cm2). Els malalts prepúbers poden no experimentar el guany de pes propi del període de creixement. La pèrdua de pes està originada pel mateix malalt, a través de:
1) Restricció d'aliments que engreixen.
2) Vòmits autoinduïts.
3) Purgues intestinals autoprovocades.
4) Exercici excessiu.
5) Consum de fàrmacs anorexígens o diürètics.

 

Distorsió de la imatge corporal. Consisteix en una psicopatologia específica caracteritzada per la persistència, amb caràcter d'idea sobrevalorada intrusa, de la por per la grassor o la flacciditat de les formes corporals, de manera que el malalt s'imposa a si mateix romandre per sota d'un límit màxim de pes corporal.

 

Trastorn endocrí generalitzat que afecta l'eix hipotalamohipofisiari gonadal i es manifesta en la dona com amenorrea i en l'home com una pèrdua de l'interès i de la potència sexuals (una excepció aparent la constitueix la persistència de fluix sanguini vaginal en dones anorèctiques que segueixen una teràpia hormonal de substitució, en general amb píndoles contraceptives). També poden presentar concentracions altes d'hormona del creixement i de cortisol, alteracions del metabolisme perifèric de l'hormona tiroïdal i anomalies en la secreció d'insulina. Si l'inici és anterior a la pubertat, es retarda la seqüència de les manifestacions de la pubertat, o fins i tot s'atura (cessa el creixement: en les dones no es desenvolupen les mames i hi ha amenorrea primària; en els homes persisteixen els genitals infantils). Si es produeix una recuperació, la pubertat sol completar-se, però la menarquia és tardana.
Anorèxia nerviosa atípica (F50.1)

 

Aquest terme ha de ser utilitzat per als casos en què falta una o més de les característiques principals de l'AN (F50.0), com l'amenorrea o la pèrdua significativa de pes, però que, d'altra banda, presenten un quadre clínic bastant característic. Aquest tipus de malalt és més freqüent en psiquiatria interconsulta i enllaç i en atenció primària. També s'hi poden incloure malalts que tinguin tots els símptomes importants de l'AN, però en grau lleu. Aquest terme no s'ha d'utilitzar per a trastorns de la conducta alimentària que s'assemblen a l'AN però que són deguts a una etiologia somàtica coneguda.
Bulímia nerviosa (BN) (F50.2)

 

Pautes per al diagnòstic:

 

Han d'estar presents totes les alteracions que s'esmenten a continuació, de manera que constitueixen pautes diagnòstiques estrictes. Dins de cada pauta es poden acceptar algunes variacions tal com s'indica:

 

Preocupació contínua pel menjar, amb desitjos irresistibles de menjar, de manera que el malalt acaba per sucumbir-hi, i presenta episodis de polifàgia durant els quals consumeix grans quantitats de menjar en períodes curts de temps.

 

Vòmits. El malalt intenta contrarestar l'augment de pes produït d'aquesta manera mitjançant un o més d'un dels mètodes següents: vòmits autoinduïts, abús de laxants, períodes d'intervals de dejuni, consum de fàrmacs com ara supressors de la gana, extractes tiroïdals o diürètics. Quan la BN es presenta en un malalt diabètic, pot abandonar el seu tractament amb insulina.

La psicopatologia consisteix en una por morbosa a engreixar-se, i el malalt es fixa d'una manera estricta un llindar de pes molt inferior al que tenia abans de la malaltia, o del seu pes òptim o sa. Amb freqüència, però no sempre, hi ha antecedents previs d'AN amb un interval entre ambdós trastorns de diversos mesos o anys. Aquest episodi precoç pot manifestar-se d'una manera florida o, per contra, adoptar una forma menor o larvada, amb una pèrdua de pes moderada o una fase transitòria d'amenorrea.

Bulímia nerviosa atípica (F50.3)

 

Aquest terme ha de ser utilitzat per als casos en què falta una o més de les característiques principals de la BN (F50.2), però que per la resta presenten un quadre clínic bastant típic. Els malalts tenen sovint un pes normal o fins i tot superior al normal, però presenten episodis repetits d'ingesta excessiva seguits de vòmits o purgues.
No són rares les síndromes parcials acompanyades de símptomes depressius (si aquests símptomes satisfan les pautes d'un trastorn depressiu, s'ha de fer un diagnòstic doble).

Guies