Prevenció

La prevenció específica dels trastorns del comportament alimentari consisteix a:

  • Oferir informació general contrastada sobre els trastorns de la conducta alimentària i de les seves conseqüències negatives per a la salut, procurant que aquesta informació no sigui inductora de conductes de risc.
  • Fer comprendre correctament als adolescents els missatges que reben per part de la societat i els mitjans de comunicació, per tal que puguin “descodificar-los” correctament i puguin crear un pensament crític envers la figura, el pes i les dietes, buscant l'autoconeixement i l'autoacceptació. 
  • Reduir la influència dels factors de risc com poden ser la interiorització de l’ideal de bellesa, la preocupació excessiva pel pes, fer dieta restrictiva, la baixa autoestima o el perfeccionisme, i promocionar actituds protectores com l’adquisició d’una imatge corporal positiva, el treball en habilitats socials, l’adquisició de tècniques de resolució de problemes, la millora de l’assertivitat o l’adquisició d’habilitats per fer front a la pressió social.

Destaquem

Campanya "Implica't"

Recomanacions per a famílies amb infants de 0 a 12 anys per prevenir els trastorns de la conducta alimentària

Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

  • Programa "Salut i escola"

    Aquest programa, impulsat pel Departament d'Ensenyament i el Departament de Salut, té com a objectiu potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d'atenció a l'alumnat.

  • Fundació Imatge i Autoestima

    Programa psicoeducatiu de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària. Es duu a terme principalment entre la població adolescent i jove ja que s’ha descrit com el col·lectiu de major risc de patir aquestes malalties. Aposta per una prevenció inespecífica (abordant aquells factors que poden fer més resistents el noi i la noia a patir aquestes malalties) i integral (a través també de la família i dels educadors i educadores). Després de cada intervenció preventiva amb un grup de 30 nois i noies solen consultar una mitjana d'1,5 de casos en risc.

  • Fundació ITA (FITA)

    FITA col·labora amb la Fundació la Caixa en el Programa Incorpora, amb l'objectiu d'inserció laboral com a eina de prevenció. També desenvolupa accions de prevenció i sensibilització dels TCA per mitjà d'accions de divulgació i sensibilització, d'accions de prevenció per a la població adolescent d'escoles i instituts de secundària sobre factors de protecció i d'accions de prevenció per a pares i mares a escoles i instituts de secundària.

Moltes vegades els pares i mares, per qüestions culturals i per adhesió dels mitjans de comunicació i els estereotips de bellesa, no paren suficient atenció en aquests comportaments i els consideren normals en l’adolescència. Sovint els atribueixen a l’efecte d’alguna moda passatgera que acabarà per oblidar-se, sense esdevenir un problema real. Per això convé conèixer i estar atent a la aparició del signes d'alarma.

  • Fomentar la comunicació en la família. Els fills i filles han de veure que les seves idees i opinions són escoltades i tingudes en compte, alhora que aprenen que hi pot haver diferents punts de vista.
  • Promoure la tolerància. Els infants i adolescents han d’aprendre a acceptar les diferències i a respectar l’autonomia pròpia i la dels altres.
  • Potenciar l’autoestima positiva dels fills i filles. Els pares han d’elogiar-los quan aconsegueixen fites importants i han de saber donar-los confiança quan es troben perduts. Nois i noies han de sentir-se valorats pel que són i per les seves habilitats, i no només pel seu físic. 
  • Donar eines per criticar els estereotips i els ideals que es poden veure als mitjans de comunicació. Per fomentar això, és positiu veure la televisió, llegir revistes o navegar per internet amb els fills i filles i després conversar sobre aquests temes. 
  • Promoure hàbits d’alimentació saludables:
    • Fer de l’alimentació un acte social i familiar, compartir com a mínim un àpat al dia la família reunida i parlar de temes d'interès i importància per a tots els membres.
    • Evitar dietes especials per a diferents membres de la família o la utilització de productes “light” quan realment no es necessiten. L’alimentació saludable es aquella que és rica en tot tipus d’aliments en les proporcions adequades.
    • Inculcar-los la importància de no saltar-se àpats.
  • En cas de detectar comportaments de risc potencial, acudir al centre d’atenció primària i a les associacions d’ajuda a les persones afectades i a les famílies per tal d’orientar-se cap a un possible diagnòstic i posterior tractament.

Els professionals d’atenció primària tenen un paper clau en la detecció precoç dels TCA. Les característiques d’accessibilitat, i el contacte directe i continuat amb les família fan de les consultes sanitàries un context idoni per identificar comportaments de risc.

Per la seva naturalesa, quan els casos de TCA arriben a la consulta d’un metge d’atenció primària solen emmascarar-se amb altres tipus de símptomes. Són habituals les consultes per problemes psicològics, ginecològics o gastrointestinals que encobreixen una anorèxia o bulímia nervioses.

La detecció de comportaments de risc o de casos de poca evolució és de gran importància de cara al desenvolupament de la malaltia. El professional d’atenció primària haurà de tenir les eines suficients per fer-la i saber donar un recolzament específic afavorint la no aparició del problema alimentari. També ha de ser capaç de derivar la persona a una unitat especialitzada en cas de sospitar la presència d’un trastorn de la conducta alimentària.

Què poden fer els professionals d'atenció primària?

El paper actiu que han de tenir els professionals dels centres educatius no solament se centra en mantenir una actitud vigilant enfront l’aparició d’aquest tipus de conductes. També han de vetllar pel correcte desenvolupament psicoafectiu dels alumnes, prevenint l’aparició d’aquests comportaments potencialment perillosos mitjançant eines que fomentin una bona salut mental i que permetin als alumnes desenvolupar factors protectors, com una autoestima positiva o una actitud crítica enfront els estereotips de bellesa. Per tal d'afavorir la creació d’aquestes actituds protectores els professionals han de:

  • Promoure una autoestima positiva com a factor de protecció i manteniment d’una adequada salut mental. Els professionals han de fomentar que els alumnes se sentin valorats pels seus mèrits, no solament pel seu físic; han de reforçar les seves capacitats positives.
  • Fomentar l’autonomia donant responsabilitats i permetent que s’aprengui dels propis errors. El professionals han de vetllar perquè la classe sigui un entorn on els alumnes se sentin segurs a l'hora d'expressar sentiments i emocions, sense por a ser jutjats pel professor o els seus companys.
  • Facilitar l’aparició de les habilitats socials i l’assertivitat pel correcte desenvolupament dels adolescents mitjançant un clima obert i tolerant a l’aula.
  • Permetre les diferències individuals, donant exemple que s’ha d’acceptar les persones tal com són, amb els seus defectes i les seves qualitats.
  • Fomentar l’esperit crític dels seus alumnes envers els mitjans de comunicació i la publicitat per tal de no deixar-se influenciar per modes o tendències contraproduents, i aprendre a discriminar entre les seves necessitats reals i les que s' intenten imposar a la televisió, les revistes o Internet.
  • Rebre informació veraç i contrastada científicament sobre els TCA per afavorir-ne la correcta detecció.
  • Si es detecta un possible cas de trastorn de la conducta alimentària, parlar ràpidament amb la família de la persona afectada, sense generar alarma, per promoure'n la implicació en la cerca d’un possible diagnòstic i posterior tractament.
  • Evitar:
    • Discriminar els alumnes pel seu aspecte físic, donant a entendre que s’han d’acceptar diferents tipus de models corporals.
    • Fer comentaris sobre la forma física dels alumnes per no reforçar un model corporal en detriment d’altres.
    • Crear un clima rígid a classe. Les normes han de ser comprensibles pels alumnes i,si és possible, cal que ells mateixos col·laborin en la creació d'aquestes normes.
    • Passar per alt els comportaments potencialment perillosos o factors de risc, ja que això pot retardar la cerca d’un diagnòstic i posterior tractament.
    • Ocupar el lloc que correspon als pares.
    • Generar alarmisme a partir d'observacions o de comentaris puntuals no contrastats.
Què poden fer els professionals dels centres educatius?

Els mitjans de comunicació i la publicitat esdevenen un factor sociocultural de risc de patir trastorns de la conducta alimentària. La difusió mediàtica del model corporal prim com a sinònim de bellesa i èxit té impacte directe sobre la percepció que les persones tenen del seu propi cos i genera una gran insatisfacció amb la pròpia imatge. D'altra banda, el llançament de missatges que indueixen l'aprimament, com ara la promoció de productes amb resultats miraculosos o baixos en calories, fomenten conductes poc saludables per controlar el pes sense percebre el risc que això pot tenir sobre la salut. 

La difusió de determinats continguts pot ajudar a generar actituds i conductes saludables de la població. Per contra, un tractament incorrecte pot afavorir l’aparició d’aquestes malalties.

Data d'actualització:  27.11.2020

Videos informatius relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària

S'han trobat 9 resultats.

Autor:  Data de publicació:  Mida:  Utilització de les imatges i vídeos Avís: Es poden utilitzar les imatges i vídeos que estiguin subjectes a una llicència que així ho permeti (per exemple llicències Creative Commons). En cas de dubte, cal consultar l'organisme que apareix com a autor. Comparteix a: /web/resources/fwkResponsive/fpca_subcapcalera/img/NG_ico_twitter.png /web/resources/fwkResponsives/common/img/playIcon.png /web/resources/fwkResponsive/fpca_subcapcalera/img/NG_ico_facebook.png
Pensa-ho bé! Un cos massa prim no és el que et cal
veure video Pensa-ho bé! Un cos massa prim no és el que et cal
Pensa-ho bé! La publicitat no mostra tota la realitat
veure video Pensa-ho bé! La publicitat no mostra tota la realitat
Atenció! Signes d’anorèxia nerviosa
veure video Atenció! Signes d’anorèxia nerviosa
Atenció! Signes de bulímia nerviosa
veure video Atenció! Signes de bulímia nerviosa
L’anorèxia no és culpa de ningú però tots en som responsables
veure video L’anorèxia no és culpa de ningú però tots en som responsables
ResSer - Anorèxia, bulímia i altres trastorns de la conducta alimentària
veure video ResSer - Anorèxia, bulímia i altres trastorns de la conducta alimentària
Campanyes 012 i gencat
veure video Campanyes 012 i gencat
Campanyes 012 i gencat
veure video Campanyes 012 i gencat
Creences falses sobre l’alimentació
veure video Creences falses sobre l’alimentació