La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència d'episodis d'ingesta voraç: menjar una quantitat important d'aliments en un curt període de temps, generalment en secret i amb sentiments de pèrdua d'autocontrol davant d'aquests aliments, que acostumen a ser de contingut calòric alt.
L'aparició i la freqüència de les afartades varien en funció de l'estat d'ànim, de la gana de la persona afectada i de la disponibilitat de menjar: apareixen en situacions o estats d'ànim d'avorriment, solitud, frustració, depressió, etc., o bé després d'un període més o menys ampli d’alimentació restrictiva i davant la presència de menjar o la possibilitat d'adquirir-ne. Generalment els afartaments no coincideixen amb l’hora dels àpats, sinó que es donen en moments i llocs en què ningú els veu: a mig matí, a mitja tarda o a la nit, quan tothom descansa.
Les persones afectades de bulímia nerviosa intenten neutralitzar els efectes dels afartaments sobre el pes mitjançant els vòmits autoinduïts, encara que també poden abusar dels laxants i utilitzar els diürètics. Poden també fer exercici físic per controlar el pes encara que generalment manifesten poca constància, la qual cosa fa inútil aquesta activitat.
A l'inici del trastorn, aquestes persones poden mostrar una gran preocupació pel pes i figura, però si la malaltia es perllonga, la preocupació pot desaparèixer i la persona pot tenir un pes normal o fins i tot alt. Ara bé, la persistència del descontrol alimentari fa que les conductes d'afartament i vòmits siguin molt semblants a les conductes addictives: l'afartament i el vòmit es manté ocult, es viu amb sentiments de vergonya i culpa, i la persona afectada sol demanar ajuda quan ja ha passat molt de temps des de l'inici del problema.
La bulímia nerviosa pot ser de tipus:
Associats al pes
Associats als hàbits alimentaris
Associats a la percepció corporal
Associats a l'exercici físic
Associats als canvis d'actitud
Per a dur a terme el diagnòstic de l’anorèxia, cal una valoració acurada per part de l’equip especialista. El metge/ssa realitzarà una exploració física. Les persones afectades poden presentar una lleugera distensió abdominal amb restrenyiment, hipertròfia de glàndules paròtides, pèrdua de l’esmalt dental, edemes en extremitats inferiors i abrasions al dors de les mans (a causa de l’autoprovocació el vòmit).
Altres criteris per al diagnòstic són:
El tractament s’orienta a la normalització de l’estat físic, l'abandonament de les conductes de risc i la substitució de pensaments anòmals per uns altres de més reals. S’aconsella teràpia cognitivo-conductual (TCC), un tipus de tractament psicoterapèutic que ajuda les persones a comprendre que els pensaments i els sentiments influeixen en el comportament; el tractament farmacològic i l’aprenentatge de tècniques per prevenir riscos i recaigudes. Es requereix una certa voluntat de la persona afectada per guarir-se.
El tractament farmacològic ocupa un lloc importat en el tractament. Els medicaments antidepressius i els antiimpulsius són eficaços per reduir la freqüència dels afartaments i els vòmits.
Es pot dir que la persona afectada s'ha guarit del tot quan després d’un cert temps prudencial, i una vegada acabats els controls i el seguiment, es troba físicament normal i psicològicament estable.
No es pot calcular el temps mitjà de guariment, si bé se sap que el període de tractament i seguiment no és inferior a dos anys.
Quan és convenient d’hospitalitzar una persona bulímica?
Els criteris d’hospitalització són:
Les complicacions mèdiques de la bulímia nerviosa es relacionen amb l’ús indiscriminat de laxants i diürètics i a la provocació freqüent de vòmits. Moltes de les complicacions aparegudes en l’anorèxia nerviosa també poden aparèixer en la bulímia, sobretot les causades per la malnutrició.
Les persones amb bulímia poden presentar:
Contacte
