Anorèxia nerviosa

L'anorèxia nerviosa es caracteritza i manifesta essencialment per la pèrdua de pes a causa del desig irrefrenable de la persona d’estar prima, cada vegada més prima, i per aconseguir-ho segueix dietes estrictes, s’autoindueix els vòmits, fa una activitat física desmesurada, o abusa de laxants i diürètics o d'altres productes que (pretesament o suposadament) redueixen la gana o aprimen, sense ser conscient dels riscos que comporten aquestes pràctiques.

Tot i la pèrdua de pes objectiva, les persones afectades presenten una distorsió important de la imatge corporal, una preocupació extrema per la dieta, la figura i el pes, i un temor intens d'arribar a ser obeses.

Les anorèxies cròniques poden deixar seqüeles permanents. N’hi ha de físiques: aturada del creixement, amenorrea (manca de menstruació), descalcificació, etc. I n’hi ha de psicològiques i conductuals: trastorns de personalitat, addiccions, deteriorament laboral, etc.

L'anorèxia nerviosa pot ser de tipus:

  • Restrictiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, la persona afectada no recorre regularment a afartaments o a vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de diürètics o ènemes.
  • Compulsiu/purgatiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, la persona afectada recorre regularment a afartaments o a vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de diürètics o ènemes.

Associats al pes

  • Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.
  • Por i rebuig exagerats a tenir un pes normal o a la possibilitat de tenir sobreprès.
  • Pràctica del dejuni exagerat i ús de laxants o de diürètics per controlar el pes.
  • Compra i consum de productes per aprimar-se.
  • Pèrdua important de pes en poc temps.
  • Obsessió per pesar-se contínuament.

 

Associats als hàbits alimentaris

  • Seguiment injustificat de dietes restrictives.
  • Estat de preocupació constant, que pot arribar a l'obsessió per tot allò que estigui relacionat amb l'alimentació.
  • Interès exagerat i anormal per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
  • Canvi d'hàbits alimentaris (tornar-se vegetarià, crudívor, etc.).
  • Preferència per menjar sense companyia.
  • Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
  • Sentiment de culpabilitat pel fet d'haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, menjar amb un ritme excessivament ràpid, etc.).
  • Llençar menjar o dir mentides sobre els àpats (compliment, tipus, quantitats, etc.).

 

Associats a la percepció corporal

  • Percepció errònia de tenir un cos gras o bé no percebre'l tan prim com és en realitat.
  • Intents d'amagar el cos amb roba fosca o ampla.
  • Excessiva satisfacció, i fins i tot exhibició, del cos molt prim.
  • Comentaris despectius sobre el propi cos.

 

Associats a l'exercici físic

  • Fer exercici físic en excés i mostrar nerviosisme si no se'n fa.
  • Utilització de l'exercici físic per aprimar-se o controlar el pes.
  • Augment de l’activitat que fins ara no es donava: anar a treballar o a l’escola a peu malgrat trobar-se a uns quants quilòmetres de distància, passar la major part del dia sense seure o aixecar-se contínuament, fins i tot quan es llegeix, es mira la TV, s’estudia, etc.

 

Associats als canvis d'actitud

  • Insatisfacció personal constant.
  • Estat depressiu i irritable, amb canvis d'humor freqüents.
  • Augment de la rigidesa i l'obsessió.
  • Disminució de les relacions socials, amb tendència a l'aïllament.
  • Augment aparent de les hores d'estudi.
  • Dificultats de concentració.

Per a dur a terme el diagnòstic de l’anorèxia, cal una valoració acurada per part de l’equip especialista. El metge/ssa realitzarà una exploració física. En ocasions, i sobretot quan es tracta de quadres avançats, les persones afectades són extremadament primes, pàl·lides i tenen la pell seca i freda. Poden presentar alteracions a les dents. Una exploració bàsica pot detectar la bradicàrdia i nivells baixos de tensió arterial i de temperatura. 

Altres criteris per al diagnòstic són:

  • Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal, considerant l'edat i la talla.
  • Por intensa de guanyar pes o de convertir-se en una persona obesa, fins i tot trobant-se per sota del pes normal.
  • Alteració de la percepció del pes o la silueta corporal, exageració de la seva importància o negació del perill que comporta el baix pes corporal.
  • Presència d'amenorrea; per exemple, absència de com a mínim tres cicles menstruals consecutius. Es considera que una dona pateix amenorrea quan les seves menstruacions apareixen únicament amb tractaments hormonals (per exemple, amb l'administració d'estrògens).

L'anorèxia té tractament i cada vegada és més efectiu, però no es guareixen tots els casos ni, malauradament, tots evolucionen bé. Per això és bo un diagnòstic precoç i un tractament correcte, que la persona afectada tingui una bona actitud i que la família hi col·labori.

El tractament psicològic és adequat per canviar els pensaments distorsionats de les persones afectades per uns altres de més adequats amb la realitat.

El tractament farmacològic només és necessari quan l'anorèxia conviu amb altres trastorns: ansietat, depressió, obsessions, etc.

Més informació

Qualsevol situació de malnutrició pot comportar tot un seguit de conseqüències físiques d’intensitat i gravetat diverses. La major part d'aquestes complicacions són conseqüència de les restriccions dietètiques i de la pèrdua de pes. Les persones amb anorèxia poden presentar:

  • Canvis menstruals i l'alteració de les hormones reproductores. Els trastorns menstruals van des de cicles irregulars fins a l’absència de menstruació, segons l'edat d'inici del trastorn.
  • Alteracions cardiovasculars, com són la bradicàrdia (lentitud dels batecs del cor), la hipotensió (nivell baix de tensió arterial) i la hipercolesterolèmia (nivell alt de colesterol en sang). Aquestes complicacions poden desencadenar una mort sobtada.
  • Molèsties gastrointestinals, com ara queixes d'inapetència, restrenyiment, nàusees i vòmits (gairebé sempre provocats). És habitual la sensació de plenitud i inflor després dels àpats. Són freqüents les hemorroides i el prolapse rectal (el recte surt per l’anus). L'abdomen està enfonsat. La llengua se sol presentar normal, però no les dents, sovint amb lesions importants. Les glàndules salivals poden quedar afectades, sobretot les paròtides.
  • Alteracions esquelètiques, com l'osteoporosi durant els primers anys de la malaltia.
Data d'actualització:  27.11.2020