Contacte
Però això no ho tenen només els gossos? Com és possible que l’hagi agafada? Si soc una persona neta! Quina picor! Oi que s’encomana? Millor que no m’acosti a ningú...
Aquestes són algunes de les coses que, d’entrada, us poden passar pel cap si el metge us diagnostica sarna, una infecció de la pell causada per un paràsit (Sarcoptes scabiei).
Es tracta d’una malaltia relativament freqüent i no té res a veure amb qüestions d’higiene personal. Produeix picor intensa i es contagia per contacte directe pell amb pell. Per tant, el fet de ser a prop d’una persona infectada no implica risc de transmissió.
La sarna s’elimina amb medicaments, que són efectius si se segueixen correctament les recomanacions d’administració. És possible alleujar la picor, però s’ha d’evitar el rascat perquè pot produir complicacions.
Aquest document explica quins són els símptomes i les vies de transmissió de la infecció, com detectar-la i, principalment, com tractar-la amb medicaments i altres mesures higienodietètiques.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El símptoma més freqüent de la infecció per sarna és la picor intensa (pruïja) i generalitzada que empitjora a la nit i per la calor. S’inicia algunes setmanes després de contraure la infecció i pot persistir diverses setmanes després d’haver eliminat el paràsit del cos. La sarna també pot produir urticària (erupcions i irritacions).
Els símptomes són causats pels ous de l’àcar que produeix la infecció, anomenat Sarcoptes scabiei. Els dipositen les femelles dins dels forats, túnels o caus que excaven sota la pell.
Les zones més afectades en adults són els espais interdigitals, cara interna dels dits i dels canells, colzes, genitals, peus, aixelles i melic. Sol respectar la cara i el cuir cabellut. En infants, la infestació pot estendre’s també al cap, la cara, el coll, les plantes dels peus i els palmells de les mans.
Una forma més greu de la sarna, anomenada sarna crostosa o noruega, pot afectar les persones amb un sistema immunitari dèbil, com ara les persones amb VIH o un limfoma, i la gent gran. Es manifesta amb taques grans amb crostes de color vermell i protuberàncies a la pell, que contenen un gran nombre d’àcars. Si no es tracta, es propaga molt ràpid.
La detecció es basa en l’examen de la pell per part del metge o metgessa a fi de verificar la presència de lesions compatibles amb la parasitosi.
El metge o metgessa pot confirmar el diagnòstic amb la identificació del paràsit, dels seus ous o dels seus residus, mitjançant l’observació d’una mostra de pell amb el microscopi. També caldrà descartar altres afeccions de la pell que poden causar símptomes similars.
Es contrau a través del contacte directe i perllongat amb la pell d’una persona infectada. És poc probable que es transmeti a través d’un contacte físic breu, com ara una abraçada o una encaixada.
També es pot contagiar de manera indirecta en compartir la roba, els llençols o les tovalloles amb una persona afectada, ja que els àcars poden sobreviure fora del cos humà entre tres i quatre dies.
En llocs tancats on hi ha molt contacte entre persones, com ara llars d’infants, escoles, residències de gent gran o presons, es poden produir petites epidèmies.
Els animals no propaguen la sarna humana, sinó un altre tipus de sarna causada per un paràsit diferent que no sobreviu ni es reprodueix en l’ésser humà. Per tant, si una persona té contacte proper amb un animal amb sarna, la seva pell pot presentar una reacció temporal, però l’àcar morirà de forma natural en un parell de dies.
Habitualment s’utilitza una crema tòpica de permetrina al 5% que cal aplicar amb cura a tot el cos, des del coll fins a la planta dels peus, sense deixar-se cap zona. Es recomana administrar aquesta crema a la nit i esperar entre 10-15 minuts abans de vestir-se. La crema s’ha de deixar actuar entre 8 i 14 hores. Un cop passat aquest temps, es pot retirar amb aigua a la dutxa o a la banyera. Cal repetir l’aplicació de la crema després de 7 dies.
S’ha d’insistir en les zones més afectades, com ara els espais entre els dits de les mans i els peus, els palmells i les plantes, les aixelles, el plec sota dels pits, l’arèola mamària i els genitals i les natges, tot respectant-ne les mucoses. Les ungles també s’han de tractar amb crema perquè hi poden haver àcars o ous com a conseqüència del rascat. En infants i gent gran la infecció pot estendre’s al cuir cabellut i la cara i, per tant, cal aplicar-hi el medicament. S’ha de fer amb precaució i evitar el contacte amb els ulls i la zona de la boca.
També hi ha altres tractaments com l’ivermectina d’administració oral.
Es recomana aïllar i desinfectar la roba, la roba de llit, les tovalloles i tot el material amb què la persona afectada hagi estat en contacte durant els set dies previs a l’inici del tractament i també durant el tractament. S’aconsella el següent:
- Posar en bossa de plàstic tota la roba que es pugui rentar i assegurar-se que es buida directament a la rentadora per evitar contaminar altres superfícies.
- Rentar-la amb aigua calenta (mínim 10 minuts a 60 ºC) o assecar-la amb l’assecadora en un cicle calent durant 20 minuts.
- Col·locar la roba i altre material que no es pugui rentar ni assecar directament en bosses de plàstic tancades durant, com a mínim, set dies i després ventilar-la 24 hores abans d’utilitzar-la.
- Netejar amb aigua i sabó matalassos, coixins, mobles entapissats, catifes i seients del cotxe. Després cal passar l’aspiradora a fons utilitzant un broc petit.
- Fer neteja i desinfecció rutinària amb lleixiu de les superfícies dures de mobiliari que ha tocat la persona afectada.
Altres mesures que cal aplicar són:
- Canviar diàriament tota la roba, la roba de llit i les tovalloles.
- No compartir roba i tovalloles.
- Evitar tenir contacte directe (pell amb pell) amb les persones afectades fins passades 24 hores de la primera pauta de tractament.
- No anar a l’escola o lloc de treball fins passades 24 hores d’haver fet la primera pauta de tractament.
- Llençar totes les cremes, locions i altres productes d’ús cutani que la persona amb sarna ha utilitzat abans de l’inici del tractament.
Es recomana utilitzar cremes hidratants i mantenir la pell neta i seca.
Si la picor és insuportable, es pot utilitzar un antihistamínic i, en casos més greus, cremes tòpiques amb corticoides. El metge o metgessa decidirà quin és el tractament més adequat en cada cas.
El rascat pot fer que les lesions de la pell s’infectin (inflamació, dolor, pus) i sigui necessari l’ús d’antibiòtics. També pot causar una infecció secundària a la pell d’origen bacterià anomenada impetigen. És important mantenir la pell neta i seca i no rascar-se.
És necessari tractar alhora (en el mateix període de 24 hores) i amb les mateixes mesures terapèutiques també tots els contactes estrets, encara que no presentin símptomes. Cal repetir el tractament 7 dies després de la primera pauta de tractament.
Es consideren contactes estrets d’una persona infectada totes les persones que hi conviuen, hi han tingut contacte íntim (sexual) i/o hi han tingut contacte pell amb pell (cuidadores, personal de llars d’infants, etc.).
Per a més informació, consulteu el vostre metge o metgessa.
Scabies. UpToDate. Disponible a: https://www.uptodate.com
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.
