Contacte
El restrenyiment ocasional és un trastorn freqüent en nens i adults que, tot i que es considera lleu, pot comportar molt malestar. Habitualment es pot prevenir i millorar de forma fàcil i senzilla amb un canvi d’hàbits dietètics i un estil de vida saludable.
En cas que aquestes mesures no siguin suficients, els laxants hi poden ajudar. Malgrat això, aquests medicaments poden produir efectes adversos si se n’abusa o se’n fa un ús innecessari.
En aquest article trobareu informació sobre què és el restrenyiment i per què es produeix, com es pot prevenir, quins medicaments ajuden a regular el trànsit intestinal en adults i quins productes cal evitar.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El restrenyiment és un canvi en els hàbits intestinals que comporta una disminució de la freqüència de les deposicions. Acostuma a ser lleu i transitori.
Tot i que els símptomes poden variar en funció de la persona, en general aquest trastorn es caracteritza per un canvi (real o percebut ) en l’hàbit intestinal degut a la disminució de la freqüència de les deposicions, dificultat del pas de femta molt dura o petita. També es pot associar a la sensació d’estar ple o de no evacuar de forma completa.
No anar al lavabo cada dia no es considera restrenyiment, només ho és si la freqüència és inferior a 3 cops a la setmana.
Les causes són variables però generalment està relacionat amb els hàbits dietètics, la medicació que es pren o les pròpies malalties del pacient.
Tot i que habitualment la causa no és única, els factors freqüentment associats són una insuficient aportació de fibra de la dieta, una baixa ingesta de líquids, prendre determinats medicaments astringents o les pròpies malalties de base del pacient.
Les persones d’edat avançada i les embarassades són propenses a patir restrenyiment.
Haureu de consultar el metge o metgessa en cas d’un canvi sobtat o restrenyiment greu, especialment si no estan relacionats amb canvis en l’estil de vida o a l’ús de medicaments que poden provocar restrenyiment. Si hi ha una pèrdua de pes no justificada o presència de sang a la femta, demaneu una visita al metge.
La majoria de les persones poden tractar el restrenyiment des de casa, sense necessitat de consultar el metge o metgessa. No obstant això, s’hauria de contactar amb un professional sanitari en les situacions següents:
- Si és la primera vegada que es pateix restrenyiment.
- Si dura més de tres setmanes.
- Si és greu.
- Si s’associa a altres signes com la presència de sang a la femta, pèrdua de pes, febre o debilitat.
Si preneu medicaments de forma crònica, pregunteu al vostre metge o metgessa si el restrenyiment podria estar relacionat amb la medicació que preneu habitualment. Malgrat això, no deixeu de prendre’ls sense consultar-li-ho.
El canvis d’hàbits i l’increment de la ingesta de fibra poden ajudar a millorar i a prevenir el restrenyiment fàcilment.
En general es recomana:
- Canvi d’hàbits a l’hora d’anar al lavabo. Intentar habituar-se a defecar sempre a la mateixa hora i sense pressa, dedicant el temps necessari. Es recomana fer-ho després dels àpats, preferiblement després del dejú perquè és quan l’intestí està més actiu. Cal anar al lavabo sempre que se’n tingui ganes. Amb el pas del temps aquests estímuls són cada vegada menys intensos i convé mantenir-los.
- Augmentar el consum de fibra. Es recomana un total de 20-35 g/dia de fibra. La fruita (especialment els cítrics o les prunes), els cereals, els llegums i la verdura són una excel·lent font de fibra. D’altra banda, hi ha productes de venda a la farmàcia que aporten fibra.
- Augmentar la ingesta de líquids.
- Fer activitat física adaptada a cada edat.
Si el canvi d’hàbits d’alimentació no són suficients per millorar el trànsit intestinal, o fins que inicien el seu efecte, es poden fer servir laxants. La majoria d’aquests productes es poden adquirir a la farmàcia sense recepta mèdica.
Els laxants estan disponibles com a pastilles que es prenen o com a supositoris o ènemes que s’insereixen al recte. En general, els ènemes i els supositoris funcionen més ràpid que les pastilles.
En principi l'ús de laxants hauria de ser ocasional i no se’n recomana l’ús a llarg termini.
No s’hauria d’entrar en l’hàbit de prendre laxants de forma rutinària, en principi s’han de deixar un cop les deposicions siguin toves i puguin ser expulsades fàcilment. Excepcionalment, algunes situacions (com a prevenció del restrenyiment en persones que prenen derivats mòrfics) requereixen prendre’ls diàriament, però s’ha de fer sota supervisió mèdica.
Els laxants s’han de deixar de forma gradual a les 2-4 setmanes d’haver regularitzat el trànsit intestinal. Si esteu prenent laxants diferents s’haurien de deixar un a un. Aquest procés pot trigar alguns mesos.
Hi ha una gran varietat de laxants disponibles que es poden comprar a la farmàcies sense recepta mèdica. Només uns estan finançats pel CatSalut per la seva utilització en unes malalties concretes.
Cada laxant actua de forma diferent al sistema digestiu i es disposa de diferents formulacions per administració oral (comprimit, sobres, xarops, etc.) o rectal (supositoris o ènemes). El millor laxant s’ha de triar individualment en cada cas, tenint en compte els símptomes, com funciona, la rapidesa a actuar i la seva durada de l’efecte, així com les preferències individuals.
A la taula següent es recullen els diferents tipus de laxants disponibles de venda a la farmàcia sense recepta, com actuen i el temps que triguen a actuar.
| Tipus de laxants | Recomanacions | Com funcionen? | Quins hi ha? | Quant triguen? | Com s’han de prendre? | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Formadors de bolus | Són els laxants habitualment recomanats. | Actuen retenint líquid i incrementant la massa fecal fent que la femta sigui més tova i es mobilitzi més fàcilment. | Ispaghula* (Plantago ovata) Metilcel·lulosa |
Poder trigar uns dies a fer efecte. |
S’han de prendre amb gran quantitat d’aigua. Cal evitar prendre’ls abans d’anar dormir. |
Són d’especial utilitat quan l’aportació de fibra en la dieta és insuficient. Incrementar-ne la dosi poc a poc pot ajudar a reduir els gasos i els mals de panxa. |
|
Osmòtics |
Es recomanen quan el laxants formadors de bolus no han mostrat eficàcia o no es consideren adequats. | Actuen retenint l’aigua a l’intestí i afavoreixen el moviment intestinal. | Lactulosa* Lactitol* Macrogol Glicerina Sals de magnesi Fosfats |
Poden trigar fins a 3 dies a fer efecte. |
S’han de prendre amb una quantitat adequada de líquid. |
No són adequats per a un alleugeriment ràpid. Els ènemes de fosfat es fan servir per a la neteja intestinal abans d’una intervenció quirúrgica. No es recomanen com a laxants. |
| Estimulants i irritants | Només s’haurien de fer servir a curt termini ja que poden comportar alteracions de l’aigua i les sals corporals. | Augmenten el contingut d’aigua i sals a l’intestí estimulant els moviments intestinals. | Bisacodil Picosulfat de sodi Ricí Senòsids Càscara sagrada |
Via oral: 6-12 h Via rectal: 20-60 min |
Es recomana prendre'ls a la nit. | Poden produir recargolaments (espasmes a la panxa). |
| Lubricants i emol·lients | No es recomana l’ús de parafina, especialment en ancians. Es disposa d’altres alternatives igual d’eficaces i més segures. | Estoven la femta i en faciliten l’expulsió. | Parafina liquida | Via oral: 6-8 h | Es recomana prendre a la nit en posició dreta i beure molta aigua. |
Finançats per l’SNS per (*) malaltia inflamatòria intestinal, còlon irritable i diverticulosi i (*) l’encefalopatia i la paraplegia
Wald, A. Constipation. JAMA. 2016;315(2):214.
Wald, A. Treating Constipation With Medications. JAMA. 2016;315(12):1299.
Estreñimiento y laxantes. Actualización. INFAC. 2015; 23(10)
