Contacte
Probablement coneixeu alguna persona gran que s’ha trencat el maluc després d’una caiguda lleu i que ha estat diagnosticada d’osteoporosi arran d’aquesta fractura. Les fractures de maluc, però també les d’altres ossos com les vèrtebres o el canell, acostumen a ser les primeres manifestacions d’aquesta malaltia, que sol passar desapercebuda perquè no produeix cap símptoma. Aquest tipus de lesions, anomenades fractures per fragilitat, no sempre són fruit d’una caiguda, sinó que en alguns casos també poden tenir lloc en fer un esforç quotidià com tossir o esternudar. Poden ser molt doloroses, provocar una discapacitat i afectar greument la qualitat de vida. A més, el fet d’haver-ne patit una augmenta considerablement el risc que se’n produeixin més.
L’osteoporosi és una malaltia de l’esquelet causada per una pèrdua de massa òssia i, per tant, pel deteriorament de l’estructura interna de l’os, que fa que es trenqui amb més facilitat.
El tractament s’adreça a reduir la destrucció accelerada de l’os, o bé a crear-ne de nou, per evitar possibles fractures. Les mesures terapèutiques es basen en recomanacions relacionades amb l’estil de vida i poden incloure, a més, l’administració de medicaments, segons les característiques de cada persona i del risc que té de patir fractures per fragilitat.
Aquest article exposa els factors que poden predisposar les persones a patir osteoporosi, ofereix recomanacions per reduir-ne el risc i mantenir una bona salut òssia, i explica en què consisteix el tractament per fer front a la malaltia.
La informació que proporciona aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Els factors que poden predisposar les persones a patir osteoporosi són els següents:
- Antecedents familiars d’osteoporosi o fractura de maluc.
- El sexe. És més freqüent en dones.
- L’edat. Principalment afecta la gent gran, a conseqüència del procés d’envelliment.
- Una estructura òssia petita o un pes baix.
- Els nivells d’hormones sexuals, ja que tenen un paper important en la formació i la regeneració de l’os. Així, la disminució d’estrògens en dones, fruit de la menopausa (absència de menstruació), i la disminució de testosterona en homes augmenten el risc de patir la malaltia.
- Problemes relacionats amb l’alimentació, com malnutrició crònica, dificultats per absorbir correctament els aliments o una dieta pobra en calci i vitamina D.
- Alguns hàbits poc saludables: el sedentarisme, el consum de tabac, l’alcohol i l’excés de cafeïna.
- Algunes malalties com l’artritis, la malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa), la malaltia celíaca o els trastorns de la conducta alimentària.
- El tractament perllongat amb certs medicaments. Alguns exemples són els corticoesteroides com la prednisona o la metilprednisolona, els anticoagulants com l’heparina o els antiulcerosos o inhibidors de la bomba de protons (popularment coneguts com a protectors gàstrics) com l’omeprazole o el pantoprazole.
La millor manera de prevenir l’osteoporosi és mantenir uns bons hàbits, que afavoreixin el desenvolupament d’uns ossos forts i sans des de la infància i en garanteixin el manteniment al llarg de tota la vida:
- Seguir una alimentació saludable rica en els nutrients que necessita l’organisme per mantenir l’esquelet en un bon estat de salut:
- Vitamines i minerals, presents en les fruites, les verdures, els cereals, els llegums i la fruita seca.
- Calci, amb aliments com els lactis i derivats, les verdures de fulla verda (com el bròcoli, els espinacs o la col arrissada) i peix com les sardines o el salmó. La ingesta de calci és important en l’etapa de creixement, la infància i l’adolescència, però també és vital en l’edat adulta, durant l’embaràs i la lactància, i especialment després de la menopausa.
- Vitamina D, a partir del consum d’aliments com el rovell de l’ou, el peix blau (salmó, tonyina, anxova i seitó, entre d’altres), fruita seca i els bolets. La vitamina D ajuda l’intestí a absorbir el calci i els ossos a fixar-lo.
- Practicar activitat física de forma regular. Una vida activa comporta molts beneficis i la millora de la salut muscular i òssia n’és un: d’una banda, millora el metabolisme de l’os i n’evita el deteriorament i, de l’altra, disminueix el risc de caigudes, ja que millora la flexibilitat, l’equilibri i la coordinació. L’efecte de l’activitat física sobre el metabolisme de l’os es reflecteix en un augment de la densitat mineral de l’os, o bé en un alentiment de la disminució que produeix l’envelliment. D’aquesta manera, el risc d’osteoporosi és més baix. Una bona opció és fer activitats aeròbiques en què se suporta el pes del propi cos de tres a cinc dies per setmana (per exemple, classes d’aeròbic, caminar de pressa o córrer, nedar, etc.), així com exercicis d’intensitat moderada per enfortir la musculatura de dos a tres cops per setmana.
- Prendre el sol amb moderació per obtenir la vitamina D necessària. L’aportació d’aquest nutrient a través de l’alimentació és limitada i l’exposició als raigs ultraviolats del sol afavoreix que l’organisme el produeixi de forma natural. En general, n’hi ha prou amb exposar cara, cames i braços durant 10 minuts dos o tres cops per setmana, tot i que el temps d’exposició pot variar segons factors com l’edat o el tipus de pell.
- Evitar fumar i beure alcohol. El consum d’alcohol i tabac també pot perjudicar la salut òssia perquè contribueix a debilitar els ossos.
Atès que no acostuma a produir símptomes, l’osteoporosi no se sol diagnosticar fins que la persona afectada pateix una fractura òssia. Tanmateix, en alguns casos es manifesten signes que poden fer sospitar de la presència de la malaltia, com ara mal d’esquena, pèrdua d’alçada i una postura encorbada, i que acostumen a ser fruit de fractures vertebrals per compressió. Aquestes fractures poden passar desapercebudes perquè generalment no causen dolor quan es produeixen.
Per poder establir el diagnòstic, el professional sanitari us revisarà la història clínica i tindrà en compte aspectes com la vostra edat, la presència d’altres malalties, si hi ha antecedents de fractures i caigudes (més de dues caigudes l’últim any), i els medicaments que preneu. El procés també pot incloure una exploració física, anàlisis de sang i proves com la densitometria òssia, que permet mesurar la quantitat d’os d’una zona determinada.
Si us han diagnosticat osteoporosi, us recomanaran alguns canvis relacionats amb l’estil de vida, molt semblants als que ajuden a mantenir una bona salut òssia i a prevenir la malaltia: seguir una alimentació saludable rica en vitamines (especialment la vitamina D) i minerals (com el calci i el fòsfor), fer activitat física moderada de forma regular i adaptada a les vostres possibilitats, prendre el sol durant uns minuts dos o tres cops per setmana i evitar el consum d’alcohol i tabac.
També és important que preneu mesures per evitar el risc de caigudes i possibles lesions, com ara:
- Fer exercicis específics per millorar la resistència, augmentar la força i potència dels músculs i millorar l’equilibri, la marxa i la flexibilitat. Consulteu-ne alguns exemples.
- Utilitzar un calçat adequat i, en el cas de les persones grans, bastons o altres ajuts per caminar, si cal.
- Al carrer, caminar sempre per la vorera i passar pels passos zebra amb el semàfor en verd per assegurar-se que es podrà travessar amb seguretat.
- A casa, és aconsellable retirar obstacles com les catifes, millorar la il·luminació i afegir barres o agafadors al lavabo i a la dutxa. Cal evitar caminar sense calçat i fer ús d’escales i tamborets per enfilar-se.
- Revisar la vista periòdicament per garantir una bona salut visual.
Així mateix, el vostre professional sanitari de referència també revisarà la medicació que preneu i, en cas que pugui incrementar el risc de caigudes, pot decidir reduir-ne la dosi o bé retirar-la.
Més enllà d’aquestes mesures, el vostre metge o metgessa també us pot receptar medicaments amb la finalitat de prevenir fractures per fragilitat.
Hi ha diversos tipus de fàrmacs per tractar l’osteoporosi. Alguns d’ells redueixen la velocitat de deteriorament dels ossos i d’altres n’acceleren el procés de recomposició, però tots milloren la salut òssia i redueixen el risc de patir fractures.
La prescripció d’un o altre dependrà de les característiques de cada persona i de la valoració del risc que té de patir fractures per fragilitat, tant per la localització de la fractura com per altres malalties. Tanmateix, en línies generals, els medicaments acostumen a ser necessaris quan el risc de fractures és alt.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el nivell de risc de fractures pot canviar al llarg del temps.
Els bifosfonats orals, com l’alendronat o el risedronat, són els fàrmacs recomanats i els més utilitzats. Serveixen per augmentar la massa òssia i la majoria es prenen per via oral un cop per setmana. S'han de prendre en dejú, amb un got ple d'aigua (evitar sucs, llet o cafè) i sense estirar-se com a mínim durant els 30 minuts posteriors per garantir-ne l’absorció correcta i evitar reaccions adverses.
Si el vostre professional sanitari de referència us prescriu un tractament amb aquests medicaments, cal que seguiu correctament la pauta que us ha prescrit. És possible que al cap d’un temps valori la necessitat de mantenir-lo i, en funció del nivell de risc de fractura, decideixi interrompre’l temporalment (d’això se’n diu vacances terapèutiques).
Quan no és possible prendre bifosfonats orals, hi ha altres opcions com el denosumab, que s’administra per via subcutània (injectat sota de la pell) cada sis mesos, i l’àcid zoledrònic, que s’administra per via endovenosa (injectat en una vena), una vegada l’any.
Els casos més greus poden requerir la prescripció de:
- Teriparatida i abaloparatida, indicats per a persones amb alt risc de fractura i almenys una fractura per fragilitat. Tots dos s’administren per via subcutània diàriament. La durada màxima del tractament és de 24 mesos per a la teriparatida i de 18 mesos per a l’abaloparatida.
- Romosozumab, indicat per a dones amb osteoporosi greu que acaben de superar la menopausa. S’administra amb injeccions un cop al mes durant un any com a màxim.
Després d’iniciar el tractament de l’osteoporosi, el vostre metge o metgessa pot fer controls periòdics per valorar l’evolució i el compliment del tractament.
En alguns casos, també us pot recomanar suplements de calci i vitamina D, generalment quan l’aportació d’aquests nutrients mitjançant l’alimentació i l’exposició als raigs ultraviolats del sol és insuficient per cobrir les necessitats de la persona.
En general, els medicaments per tractar l’osteoporosi són segurs i ben tolerats, tot i que poden produir alguns efectes indesitjats, com qualsevol altre fàrmac.
En el cas dels bifosfonats, les reaccions adverses més freqüents són lleus i de tipus gastrointestinal, com acidesa, nàusees i dolor abdominal.
En rares ocasions, tant aquests fàrmacs com el denosumab i el romosozumab s’associen paradoxalment amb algunes fractures de fèmur i a la pèrdua de la capacitat de regeneració de l’os de la mandíbula després de l’extracció d’una dent o de qualsevol altre tractament dental invasiu. Per això, en cas d’haver-se de sotmetre a un procés quirúrgic dental, cal advertir als professionals sanitaris que s’està en tractament actiu amb aquests fàrmacs.
Pel que fa a la teriparatida, pot causar nàusees, mareigs i calfreds a les cames.