Contacte
Quan l’estiu és a tocar, de cara al setembre i després de les festes de Nadal, és habitual sentir comentaris com ara: “He agafat uns quilos de més”, “M’estrenyen els pantalons” o “Demà m’apunto al gimnàs i em poso a dieta”.
En el nostre entorn, els mitjans de comunicació, la publicitat i les xarxes socials promouen la primesa com a ideal estètic, un missatge que té un impacte directe sobre la percepció de les persones respecte del seu cos i genera una gran insatisfacció amb la pròpia imatge. Aquesta insatisfacció pot fomentar conductes de risc relacionades amb l’alimentació i la pèrdua de pes sense el control d’un professional sanitari, com ara el seguiment de dietes (algunes de les quals sovint es coneixen com a “dietes miracle”) o bé el tractament amb medicaments. D’altra banda, la promoció d’aquesta mena d’estereotips genera, a més, cert rebuig social vers les persones amb obesitat, a les quals es tendeix a atribuir la responsabilitat del seu sobrepès.
En aquest sentit, cal tenir en compte que un pes saludable és el que permet mantenir un bon estat de salut i gaudir d’una bona qualitat de vida. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social. Per tant, és una malaltia, com també ho són la diabetis o l’asma, i en el seu origen hi intervenen factors que van més enllà de menjar “massa” i portar un estil de vida sedentari. És per això que requereix un diagnòstic previ i un tractament adequat i supervisat per un professional sanitari, que no necessàriament ha d’incloure medicaments.
Aquest article explica en què consisteix el tractament de l’obesitat, quins medicaments hi ha disponibles, en quins casos es poden prescriure i quins aspectes cal tenir en compte per evitar riscos. També desmunta alguns mites relacionats amb el control i la pèrdua de pes.
La informació que proporciona aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El pes és una constant biològica, com la pressió arterial, la freqüència cardíaca, el nivell de glucosa o colesterol, etc. Està correlacionat amb l’alçada i és el resultat de factors biològics, genètics i ambientals. Per això, si necessiteu assessorament sobre la vostra alimentació i el vostre pes, consulteu-ho sempre amb el vostre equip sanitari de referència (professionals de medicina i infermeria de família).
La millor estratègia per tractar l’excés de pes és reduir el nombre de calories que s’ingereixen i augmentar les que es cremen. Però això no vol dir que s’hagi de menjar menys, sinó fer un canvi progressiu d’hàbits alimentaris, amb mesures que combinen el tipus d’aliments que es consumeixen amb altres estratègies. Alguns exemples:
- Seguir una alimentació basada en aliments vegetals frescos, rics en fibra i mínimament processats —fruita i hortalisses fresques, llegums, fruita seca (sense fregir ni salar)—, farinacis —pa, pasta, arròs, etc.— integrals i oli d’oliva verge, i porcions de peix, carn blanca i magra, i ou.
- Procurar que els greixos que formin part de la dieta diària siguin saludables, com l’oli d’oliva verge, la fruita seca torrada o al natural, les llavors, els alvocats, els productes làctics, el peix blau i els aliments rics en omega-3.
- Reduir al màxim la ingesta de productes ultraprocessats i rics en sucres, sal i greixos (sucs i begudes ensucrades, snacks tipus patates xips i similars, embotits, galetes, plats precuinats, etc.).
- Evitar fregir o arrebossar els aliments i cuinar-los més a la planxa, saltats, bullits, al vapor o al forn.
- Menjar les quantitats necessàries en els àpats principals per evitar l’ansietat pel menjar i picar massa entre hores.
- Menjar lentament i deixar sobre la taula els coberts entre mossegades.
- Evitar menjar sense gana i evitar també acabar-se el menjar si ja es té sensació de plenitud.
- Portar un registre diari per prendre consciència del comportament alimentari i identificar els desencadenants que fan que es mengi quan no es té gana (mentre es veu la televisió, quan se sent avorriment i frustració, etc.).
D’altra banda, l’increment de la pràctica habitual d’activitat física és un altre dels pilars del tractament. Comporta altres beneficis més enllà de la pèrdua de pes, com mantenir el pes perdut a llarg termini i millorar l’estat emocional que, alhora, pot servir per reduir la ingesta relacionada amb l’estrès o l’ansietat. Ara bé, això no significa que calgui fer activitat física fins a arribar a l’extenuació, sinó fer-ne més de l’habitual. Per exemple, si no en feu mai, convé que la comenceu a integrar a poc a poc en la vostra vida quotidiana amb accions senzilles, com anar a peu o amb bicicleta a la feina, pujar les escales en lloc d’utilitzar l’ascensor i evitar estar asseguts més de 30 minuts seguits. Quan ja sigueu més actius, intenteu augmentar-ne gradualment la freqüència, la intensitat i la durada en el temps fins a arribar als 45-60 minuts d’activitat física diària.
El tractament també es pot complementar amb suport psicològic per treballar la insatisfacció amb la imatge corporal i l’autoestima baixa, els trastorns de l’estat d’ànim, l’ansietat o l’estrès que sovint pateixen les persones amb obesitat.
Quan el canvi d’hàbits alimentaris i l’augment de la pràctica d’activitat física no són suficients per aconseguir els resultats esperats, el professional de la salut pot valorar la combinació d’aquestes mesures amb el tractament amb medicaments. En aquest sentit, cal tenir en compte que els medicaments disponibles actualment amb indicacions autoritzades per a la pèrdua de pes en persones amb obesitat i sobrepès no estan finançats pel Sistema Nacional de Salut.
En qualsevol cas, per evitar riscos per a la salut, aquesta mena de medicaments requereixen sempre la prescripció d’un metge o metgessa i no s’han de prendre mai per iniciativa pròpia.
A l’Estat espanyol hi ha dos grans grups de medicaments disponibles per tractar l’obesitat:
- Fàrmacs amb efecte a l’estómac, el budell, el pàncrees, el fetge, el múscul, etc. És el cas de l’orlistat, que actua a l’intestí per evitar que s’absorbeixin els greixos ingerits amb la dieta.
- Fàrmacs que combinen l’efecte a l’estómac, el budell, el pàncrees, el fetge, el múscul, etc. amb l’efecte al cervell. Serveixen essencialment per menjar menys, bé perquè redueixen la gana, bé perquè augmenten la sacietat. Aquests medicaments es coneixen com a “agents incretínics”, ja que actuen igual que les incretines, unes hormones que l’intestí produeix quan es menja i que s’encarreguen de regular els nivells de sucre a la sang.
Finalment, hi ha medicaments no disponibles a l’Estat espanyol i comercialitzats en altres països (especialment als Estats Units) que no s’han d’utilitzar mai, ja que no tenen garanties de seguretat.
Els medicaments per si sols no són suficients per tractar l’obesitat, sinó que s’han d’acompanyar d’un canvi d’hàbits alimentaris i de l’augment de la pràctica d’activitat física.
N’hi ha que s’administren per via oral (com l’orlistat) i d’altres per via subcutània (sota la pell), és a dir, mitjançant una injecció a la panxa, les cuixes o els braços. Alguns s’han de punxar cada dia, com la liraglutida, i d’altres cada setmana, com la semaglutida o la tirzepatida.
En tots els casos, el tractament s’ha d’iniciar amb una dosi baixa i anar-la augmentant setmanalment fins a assolir la dosi màxima, a fi de minimitzar l’aparició d’efectes secundaris.
Aquests fàrmacs poden produir molèsties gastrointestinals i intoleràncies, que es poden manifestar en forma de nàusees, vòmits, diarrea o, contràriament, restrenyiment. Aquests efectes es poden reduir amb un augment progressiu de la dosi del medicament o bé amb el fraccionament de les ingestes, segons indiqui el professional responsable de la prescripció.
Si creieu que el fàrmac per a l’obesitat us està ocasionant algun efecte advers associat, no us el deixeu de prendre. Comuniqueu-ho al vostre professional sanitari de referència, especialment si heu patit malalties prèvies tant de pàncrees com de la tiroide, perquè valori si cal substituir-lo per un altre.
Els medicaments per perdre pes sempre els ha de prescriure un metge o metgessa, ja que comporten riscos per a la salut que poden arribar a ser greus, com, per exemple, disminució dels nivells de sucre a la sang, mal de cap o augment de la freqüència cardíaca, entre d’altres.
Alhora, alguns d’aquests fàrmacs s’han d’injectar per sota de la pell i cal aprendre a administrar-los de manera correcta. El tractament amb aquests fàrmacs requereix, a més, el control d’un equip multidisciplinari de professionals (dietistes/nutricionistes, educadors físics, psicòlegs, infermers i metges) per valorar-ne la continuïtat.
És fonamental que no compreu aquests medicaments per internet, ja que poden ser falsos i suposar un risc per a la vostra salut. Per llei, les farmàcies autoritzades per a la venda en línia no els poden vendre, perquè cal recepta mèdica. D’altra banda, a la xarxa també hi ha disponibles “productes miracle” que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços ni riscos. És el cas del dinitrofenol (DNP), una substància no apta per al consum humà que es comercialitza amb noms diferents i que pot tenir efectes tòxics importants.
L’elecció del fàrmac dependrà de l’avaluació prèvia de l’estat general de salut de la persona mitjançant una anàlisi de sang, així com de la presència d’altres factors de risc, com són la diabetis, la hipertensió arterial, les alteracions del fetge (metabòliques) i les respiratòries.
Fins ara no s’han identificat interaccions rellevants amb altres medicaments. Malgrat això, els fàrmacs per tractar l’obesitat requereixen especial precaució en el cas de les persones en tractament amb medicaments per a la tiroide i/o anticoagulants.
Si una vegada finalitzat el tractament no manteniu les mesures recomanades per gaudir d’un pes saludable (uns bons hàbits alimentaris i la pràctica regular d’activitat física), és probable que recupereu el pes perdut.
“Cremagreixos”, “liporeductors”, “saciants”, “modelador de la figura”... El mercat ofereix un gran ventall de productes que es comercialitzen sota la denominació de complements alimentaris, en forma de comprimits, càpsules, batuts, etc. Tanmateix, actualment no hi ha prou evidència científica que n’avali l’eficàcia.
A banda d’això, convé tenir en compte que aquests productes no són innocus i poden comportar riscos, com ara provocar l’aparició d’efectes adversos, alterar l’efecte d’altres medicaments que s’estiguin prenent o contenir substàncies il·legals potencialment perjudicials per a la salut que es notifiquen mitjançant alertes de seguretat. Per això, és important que consulteu un professional sanitari abans de començar-los a prendre.
En el nostre entorn hi ha disponibles plantes medicinals que contribueixen a la pèrdua de pes, a l’eliminació de líquids o que tenen altres propietats depuratives, com són la guaranà, la carxofa i la cua de cavall. Malgrat això, la seva eficàcia real és, encara, desconeguda. En aquest sentit, cal tenir en compte que el fet que siguin productes naturals no vol dir que siguin innocus: poden provocar efectes adversos no desitjats i augmentar o disminuir l’eficàcia d’altres medicaments. Per això, convé que abans de fer ús d’aquests “remeis naturals”, ho consulteu amb el vostre professional sanitari de referència.
Més informació
Els laxants no es poden considerar, en cap cas, una mesura per perdre pes. Estan indicats quan es pateix restrenyiment ocasional i si el canvi d’hàbits d’alimentació no és suficient per millorar el trànsit intestinal. A més, aquests medicaments poden produir efectes adversos si se n’abusa o se’n fa un ús innecessari, com ara dolor o inflamació abdominal i diarrea.