Segur que alguna vegada heu hagut de córrer al lavabo perquè us han entrat ganes de vomitar. Les nàusees i els vòmits són trastorns freqüents, molt desagradables, que juguen males passades i que poden ser fruit d’altres problemes de salut o de determinats tractaments. En el millor dels casos, el malestar us haurà passat en vomitar, però, en funció de la causa, es pot allargar entre 12 hores i 2 dies i, fins i tot, pot esdevenir crònic.
Generalment, n’hi ha prou amb una bona hidratació per mantenir-los a ratlla, però en alguns casos pot ser necessari prendre medicaments. En qualsevol cas, convé anar al metge o metgessa perquè en determini la causa i indiqui quin és el tractament més adient. La consulta amb un professional sanitari és especialment important si les nàusees i els vòmits s’acompanyen de sang, febre, deshidratació o dolor abdominal, o bé persisteixen en el temps, ja que poden ser símptoma d’altres afeccions més greus.
Aquest article explica quines causes poden desencadenar les nàusees i els vòmits, quins medicaments poden ajudar a controlar-los i quan convé prendre’n.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Les nàusees i els vòmits poden ser fruit de diversos factors:
- Certs problemes de salut. Algunes d’ells són la gastroenteritis, la migranya, la cinetosi (mareig del viatger), el vertigen, la bulímia i l’anorèxia nerviosa, o l’ansietat i la depressió. Si les nàusees i els vòmits:
- Es presenten amb símptomes, com ara febre, deshidratació i dolor abdominal, poden ser conseqüència de malalties greus, com peritonitis (inflamació del peritoneu, una membrana que recobreix les parets internes i els òrgans abdominals), pielonefritis aguda (infecció d’un o ambdós ronyons) o obstrucció intestinal.
- Esdevenen crònics, és a dir, duren més d’un mes, la causa pot ser metabòlica o gàstrica, com càncer, hipercalcèmia (nivells de calci en sang per damunt de les xifres normals), gastroparèsia (paràlisi de l’estómac) o gastritis (inflamació de la mucosa que recobreix les parets de l’estómac) causada per les begudes alcohòliques.
- Determinades situacions, com ara l’embaràs o el fet d’haver-se sotmès a una intervenció quirúrgica.
- Certs medicaments. Molts fàrmacs poden provocar nàusees i vòmits com a efecte advers. És el cas d’alguns dels que s’utilitzen per controlar el dolor (antiinflamatoris com l’ibuprofèn, opioides, etc.) o les malalties cardiovasculars (digoxina, antiarrítmics, blocadors beta, etc.), antibiòtics (eritromicina, metronidazole, etc.), antidepressius, anticonceptius orals, corticoides, diürètics o els que s’administren en quimioteràpia i radioteràpia.
En general, convé que eviteu els estímuls que poden generar més vòmits, com les olors desagradables o alguns aliments.
Per prevenir la deshidratació, convé que beveu líquid, preferiblement fred i en petits glops. Les solucions de rehidratació oral són una bona opció. Aquestes solucions cal prendre-les en petits glops al principi, espaiats en el temps, i anar augmentant gradualment les quantitats per tal que es tolerin bé. En el cas dels infants cal administrar-les entre 20 i 30 minuts després del vòmit, mentre que en les persones adultes el temps d’espera es pot allargar. Eviteu les begudes carbonatades, les isotòniques i els sucs de fruita.
No us forceu a menjar i, si mengeu, feu-ho una vegada tolereu bé els líquids i en petites quantitats. Opteu per aliments suaus, sense greixos i sucres, i amb coccions com la planxa, el vapor o el forn.
Els medicaments antiemètics poden ajudar a controlar les nàusees i els vòmits, però no sempre són necessaris.
En línies generals, són especialment útils per prevenir aquests trastorns quan es produeixen com a conseqüència del mareig del viatger, de vertigen, de malalties com el càncer o de tipus gastrointestinal, del tractament amb quimioteràpia o de la presa de certs medicaments, com ara els opioides (medicaments derivats de la morfina).
Al mercat hi ha diferents fàrmacs antiemètics disponibles. El metge o metgessa en prescriurà un o altre en funció de la causa de les nàusees i els vòmits.
Generalment, la conveniència de prendre medicaments per controlar les nàusees i els vòmits depèn de la causa que els desencadena. Per això, abans de prendre’n, convé consultar amb el metge o metgessa, que identificarà l’origen del trastorn i indicarà quin tractament és el més adequat.
D’una banda, l’ús d’aquests medicaments pot ser perjudicial quan la causa de les nàusees i els vòmits requereix un tractament específic, com per exemple en la cetoacidosi diabètica (una complicació greu de la diabetis que requereix atenció urgent) o en les intoxicacions per digoxina (medicament per al tractament de malalties cardiovasculars) o antiepilèptics.
Al mateix temps, si els vòmits són importants i no es controlen, poden reduir l’efectivitat tant dels antiemètics com de qualsevol altre tractament que s’estigui seguint per manca d’absorció, o bé produir complicacions mèdiques com deshidratació, anorèxia o desnutrició.
Si patiu mareig del viatger, els antiemètics us poden ajudar a prevenir-lo i evitar, així, les nàusees i els vòmits que pot provocar. És important que us els preneu, com a mínim, entre una i dues hores abans de començar el viatge perquè, un cop s’han iniciat els símptomes, ja no fan efecte.
Si els símptomes estan clarament relacionats amb l’inici d’un tractament farmacològic, el metge o metgessa ho valorarà i pot retirar-lo o disminuir-ne la dosi, per després augmentar-la de forma més lenta si és necessari. En la majoria d’ocasions, l’efecte advers desapareix al cap d’uns dies de tractament.
Si vomiteu després de prendre un medicament, no doneu per fet que n’heu de prendre una altra dosi automàticament. Consulteu el vostre professional sanitari de referència o truqueu al 061 Salut Respon per saber què heu de fer.
Una situació on l’aparició de nàusees i vòmits pot suposar un problema important és en la contracepció d’emergència. Si vomiteu durant les 3 hores posteriors a la presa de l’anticonceptiu, el metge o metgessa us pot recomanar que prengueu un antiemètic i que, posteriorment, repetiu la dosi de l’anticonceptiu.