Contacte
Probablement coneixeu algú que pateix migranya. En aquest cas, us sonaran frases com ara “quan en tinc, necessito ficar-me al llit, estar a les fosques i en silenci absolut”, “de vegades he arribat a vomitar i tot” o “abans que em comenci a fer mal el cap, començo a veure borrós”. La migranya és un problema de salut freqüent, que afecta el doble de dones que d’homes i que pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida.
La migranya és una malaltia neurològica que es caracteritza per mals de caps intensos i recurrents, que poden estar acompanyats d’altres símptomes. En molts casos, el tractament inclou l’administració de medicaments que es poden comprar a la farmàcia sense recepta, com ara els analgèsics. Això fa que moltes persones que pateixen migranya no vagin al metge o metgessa i s’automediquin. Tanmateix, aquest hàbit pot derivar en un abús d’aquests fàrmacs, que pot arribar a causar l’efecte contrari i afavorir l’aparició dels símptomes.
Per això, si sospiteu que teniu migranya, convé que consulteu el vostre professional sanitari de referència perquè valori el vostre cas i us indiqui quin és el tractament més adequat per alleujar el dolor i millorar la qualitat de vida. Reconèixer i evitar els factors que poden desencadenar la migranya i mantenir hàbits saludables són mesures clau per controlar la malaltia. El metge o metgessa pot prescriure medicaments per millorar els símptomes i, en cas que ho consideri adient, per prevenir l’aparició dels atacs i reduir-ne la freqüència.
Aquest article explica en què consisteix el tractament de la migranya i en quins casos es recomana prendre medicaments per prevenir-la.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
La migranya és un tipus de mal de cap que pot arribar a afectar greument la qualitat de vida i que es manifesta de forma recurrent, en forma de crisis d’entre 4 hores i 3 dies de durada. El dolor s’acostuma a concentrar en una meitat del cap, normalment localitzat al voltant dels ulls, on s’hi percep com un batec i s’agreuja amb l’activitat física quotidiana. S’associa a altres símptomes, com nàusees i vòmits o alta sensibilitat al soroll i a la llum.
Cal haver experimentat, com a mínim, 5 episodis d’aquest tipus perquè el metge o metgessa diagnostiqui migranya. En funció de la freqüència amb què es pateix el mal de cap, la migranya pot ser episòdica (menys de 15 dies al mes) o crònica (15 o més dies al mes, dels quals 8 o més dies amb símptomes més intensos, durant més de tres mesos).
En algunes persones, els atacs de migranya poden produir alteracions visuals, com visió borrosa o l’aparició de taques negres (punts cecs), i també sensació de pesadesa, dificultat en la parla i debilitat muscular a les extremitats, entre altres. D’aquest conjunt de símptomes que afecten el sistema nerviós i que habitualment apareixen abans del mal de cap, se’n diu aura, i acostuma a durar almenys 5 minuts.
Tot i que no se’n coneix la causa exacta, es creu que la migranya pot ser fruit de la suma de dos factors: la genètica i la resposta davant de determinats estímuls. Aquests estímuls inclouen:
- L’estrès.
- El cansament.
- Els trastorns del son.
- Els canvis hormonals durant el cicle menstrual o per l’ús de píndoles anticonceptives.
- Alguns aliments, entre els quals hi ha la xocolata, el formatge curat, la cansalada, el peix fumat o additius com el glutamat.
- Algunes begudes, com les estimulants o les alcohòliques.
- El dejú.
- El tabac.
- Els canvis climatològics o de temperatura.
- Alguns medicaments.
- L’exposició a llums brillants, sorolls forts o olors intenses.
- L’ús excessiu de pantalles.
El primer pas per controlar la migranya és identificar els factors que la desencadenen.
Les mesures generals són aïllar-se dels estímuls, com per exemple, ajeure’s en una habitació on no hi hagi soroll i beure molts líquids per mantenir la hidratació. També convé prendre medicaments, sota control mèdic, per alleujar-ne els símptomes.
Convé que apreneu a identificar els símptomes dels atacs i que controleu la freqüència amb què els patiu. Anotar-ho en un diari de migranyes pot ser útil per al metge o metgessa a l’hora de valorar el vostre cas.
Hi ha diferents grups de medicaments que poden alleujar els símptomes de la migranya. El metge o metgessa prescriurà uns o altres en funció de les característiques de la persona i dels atacs:
- Antiinflamatoris no esteroidals (AINE), com ara l’ibuprofèn o el naproxèn.
- Triptans, com ara l’almotriptan, el sumatriptan i el zolmitriptan. En cas que els triptans no siguin efectius, es disposa d’altres alternatives.
- En alguns casos, també pot receptar-vos altres fàrmacs per tractar les nàusees i els vòmits, l’ansietat o el vertigen associat.
En qualsevol cas, recordeu d’informar el metge o metgessa de qualsevol altre medicament que estigueu prenent, tant per a la migranya com per a qualsevol altre problema de salut i independentment que no necessiti recepta mèdica.
És important prendre la medicació de seguida que apareguin els primers símptomes. El dolor hauria de desaparèixer, com a màxim, al cap de dues hores. Si el tractament no funciona en almenys 2 de 3 atacs, cal consultar el metge o metgessa.
Si detecteu que la medicació prescrita és insuficient per alleujar els símptomes de la migranya, consulteu el metge o metgessa perquè valori el tractament.
Generalment, en cas que els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l’ibuprofèn o el naproxèn no us facin efecte o no els tolereu, us pot prescriure un triptan. Si aquest medicament també fracassa, el pot substituir per un altre o combinar-lo amb un AINE. El paracetamol pot ser una opció per a les persones que no poden fer ús dels AINE o els triptans.
Quan els triptans estan contraindicats (per intolerància, incompatibilitats o risc associat a malalties cardiovasculars) o no aconsegueixen millorar els símptomes, el metge o metgessa valorarà la prescripció de gepants (rimegepant) o ditans (lasmiditan).
El primer pas per evitar la migranya és controlar els factors que n‘afavoreixen l’aparició. En general, es recomana:
- Gestionar l’estrès, per exemple, amb l’aplicació de tècniques de respiració i relaxació.
- Adoptar hàbits d’higiene del son.
- Mantenir una bona hidratació.
- Evitar:
- El consum de certs aliments, com la xocolata i el formatge curat.
- El consum de begudes alcohòliques o estimulants.
- El dejú prolongat.
- El tabac.
- Els canvis bruscos de temperatura.
- L’exposició a llums brillants, sorolls forts o olors intenses.
- L’ús excessiu de pantalles.
- Fer activitat física freqüent.
- Establir uns horaris regulars per fer les activitats bàsiques de la vida quotidiana.
També hi ha medicaments d’administració oral que ha de prescriure el metge o metgessa, com ara el propranolol, l’amitriptilina o la flunarizina, però només es recomanen si la persona:
- Pateix crisis molt freqüents (quatre o més al mes), prolongades (durant dies) i/o molt intenses.
- No respon al tractament amb AINE i/o triptans.
- Pren medicaments per als atacs durant dos o més dies a la setmana.
- Presenta aures prolongades, amb símptomes diferents als habituals o acompanyades de crisis epilèptiques.
Una alternativa per a les persones amb migranya crònica que no responen adequadament a diferents tractaments preventius orals o que en són intolerants és la toxina botulínica. Aquest medicament s’administra a l’hospital cada tres mesos per via intramuscular en diversos punts específics del cap i del coll.
Si la toxina botulínica no funciona, el metge o metgessa pot prescriure un fàrmac anti-CGRP, com ara erenumab, fremanezumab o galcanezumab. Aquest tipus de medicaments bloquegen el CGRP, una proteïna implicada en els processos de dolor i vasodilatació associats a la migranya. Es recullen a l’hospital, però es poden administrar a casa, molt d’ells per via subcutània.
Es considera que el tractament preventiu és efectiu si aconsegueix reduir la freqüència mensual dels atacs almenys a la meitat. Per valorar-ne l’efectivitat, el metge o metgessa us el prescriurà durant un mínim de tres mesos.
En la majoria dels casos, la migranya millora durant l’embaràs.
Les mesures principals són evitar els factors que poden desencadenar la migranya i seguir un estil de vida saludable. Si no hi ha millora, l’analgèsic més segur per controlar els símptomes és el paracetamol. Quant als triptans, hi ha dades limitades del seu ús en l’embaràs i només es recomana el sumatriptan oral en cas que sigui necessari.
Si la migranya no millora, una opció adequada és el bloqueig del nervi occipital amb lidocaïna. En els casos que calgui un tractament preventiu, s’acostuma a prescriure el propranolol i l’amitriptilina a la dosi mínima eficaç, però convé retirar-los a mesura que s’apropa la data probable del part. En casos de migranya crònica es pot administrar toxina botulínica.
Les mesures no farmacològiques són la primera opció de tractament durant la lactància. Tot i així, si cal un tractament farmacològic per als atacs de migranya, els medicaments que han demostrat ser segurs són el paracetamol, l’ibuprofèn, el naproxèn i el sumatriptan oral. En general, convé prendre’ls immediatament després de la presa de llet.
Per al tractament preventiu es recomanen el propranolol i l’amitriptilina, i la toxina botulínica en el cas de la migranya crònica, atès que són compatibles amb l’alletament.
Els bloquejos anestèsics del nervi occipital amb lidocaïna (anestèsic local) també es poden realitzar amb seguretat.
En infants i adolescents és especialment important identificar els factors desencadenants i introduir canvis en l’estil de vida, com ara adoptar uns bons hàbits d’higiene del son, hidratar-se, fer àpats regulars, practicar activitat física de forma freqüent, gestionar l’estrès i evitar l’ús de pantalles.
Si el tractament amb medicaments és necessari per alleujar els símptomes, es recomana el paracetamol o l’ibuprofèn. A partir dels 12 anys també es pot considerar el naproxèn.
En cas que calgui un tractament preventiu, s’acostuma a fer ús de la flunarizina. Si aquest medicament no funciona o l’infant o adolescent el té contraindicat, el metge o metgessa pot valorar la prescripció d’altres fàrmacs.
