Contacte
Teniu més de 45 anys i el vostre cicle menstrual comença a ser irregular: s’allarga o s’escurça i el sagnat és més abundant o més escàs del que és habitual. Un dia noteu una sensació de calor sobtada, que comença al pit i a la cara i que després s’estén per tot el cos. Afortunadament, només dura uns minuts, però l’episodi es repeteix i cada vegada amb més freqüència. De vegades, fins i tot, la sufocació s’acompanya de palpitacions i calfreds que us poden produir molta angoixa. Aquests símptomes tan molestos formen part d’un procés natural, anomenat perimenopausa, que evolucionarà en el temps fins a la retirada definitiva de la menstruació o menopausa.
La menopausa és una etapa fisiològica de la vida que s’assoleix després de 12 mesos consecutius sense tenir la regla i que provoca tot un conjunt de canvis físics i emocionals. Es produeix quan els ovaris perden la capacitat de produir estrògens i progesterona, que són les principals hormones sexuals femenines. Generalment, apareix entre els 45 i els 55 anys, però en alguns casos pot fer-ho abans (menopausa precoç) o després (menopausa tardana), i cada dona la viu d’una manera diferent. Després d’aquesta etapa, s’inicia la postmenopausa, que sol comportar l’alleujament dels símptomes i que es pot allargar fins als 65 anys.
Les alteracions en el cicle menstrual, tant pel que fa a la durada com a la quantitat del sagnat vaginal, acostumen a ser les primeres manifestacions del procés, i els episodis de calor sobtada o fogots, una de les més comunes. Malgrat això, els símptomes són molt variables: mentre que en alguns casos poden ser lleus, en d’altres afecten greument la qualitat de vida, i també hi ha dones que no n’arriben a tenir. Per millorar-los es poden seguir algunes recomanacions relacionades amb l’estil de vida, com ara canvis en l’alimentació i l’augment de la pràctica d’activitat física, però si són greus, els medicaments poden ser útils.
Aquest article ofereix recomanacions per fer front als canvis físics i emocionals de la menopausa i exposa els medicaments disponibles per controlar-ne els símptomes en cas que siguin greus i perjudiquin la qualitat de vida.
La informació que proporciona aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
La naturalesa, la intensitat i la freqüència dels símptomes de la menopausa són molt variables i cada dona els experimenta d’una manera diferent.
A banda de les alteracions en la durada i la quantitat de sagnat vaginal de la menstruació, els fogots i/o les suors nocturnes, la menopausa pot produir:
- Síndrome genitourinària, que pot incloure:
- Atròfia vulvovaginal: sequedat vaginal, coïssor, alteracions en el flux vaginal o dolor durant les relacions sexuals (disparèunia).
- Alteracions del tracte urinari: dolor en orinar (disúria), incontinència urinària i infeccions d’orina de repetició.
- Dolor articular.
- Canvis en l’estat d’ànim.
- Canvis en els patrons del son.
- Disminució o pèrdua del desig sexual.
- Canvis en l'aspecte de la pell.
Aquests símptomes poden millorar amb algunes recomanacions, però si limiten les activitats diàries o afecten la qualitat de vida, convé demanar ajuda. Si és el vostre cas, no dubteu a consultar el vostre professional sanitari de referència. També podeu demanar visita al vostre centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de referència.
Seguir algunes recomanacions relacionades amb l’estil de vida us pot ajudar a fer front als canvis físics i emocionals propis de la menopausa:
- Seguiu una alimentació saludable, rica en:
- Llegums, cereals, fruites, fruita seca i hortalisses. Aquests aliments aporten vitamines, minerals i fibra, que afavoreixen el bon funcionament del sistema nerviós, reforcen la salut dels ossos i protegeixen el sistema cardiovascular.
- Aliments que continguin calci com lactis i derivats, ous, peix i marisc, verdures de fulla verda, fruita seca i llegums. El calci ajuda a prevenir l’osteoporosi, una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat. El risc d’osteoporosi augmenta amb la menopausa perquè el nivell baix d’estrògens afavoreix la pèrdua de massa òssia.
- Manteniu un pes saludable. Eviteu el sobrepès i l’obesitat.
- Feu activitat física diària. Us ajudarà a reforçar els músculs i els ossos, millorar el benestar emocional i el descans nocturn i prevenir malalties.
- Adopteu uns bons hàbits d’higiene del son, amb mesures com anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora, limitar les migdiades i evitar el consum de cafè, te i altres substàncies excitants durant les últimes hores del dia.
- Preneu el sol a la cara, els braços i les cames durant 10 minuts al dia dos o tres cops per setmana. Quan la pell s’exposa directament al sol, l’organisme produeix vitamina D, essencial per mantenir uns ossos forts i sans i prevenir l’osteoporosi.
- Els exercicis per enfortir els músculs de la pelvis (exercicis de Kegel) poden ser útils per millorar la incontinència urinària.
- Eviteu el consum d’alcohol i tabac perquè us proporcionarà molts beneficis, entre ells, la reducció del risc de patir osteoporosi, malalties cardiovasculars i diabetis.
- Tingueu cura del vostre benestar emocional. Identifiqueu, valideu i compartiu les vostres emocions amb persones de confiança. Procureu trobar estones per fer activitats que us agradin i us facin sentir bé, que us permetin aprendre coses noves i us ajudin a promoure les relacions socials. Les activitats en contacte amb la natura són una bona opció perquè, a més de proporcionar tots aquests beneficis, afavoreixen la pràctica de l’activitat física, que és essencial per millorar la salut, tant física com mental.
Demaneu ajuda al vostre centre ASSIR de referència. L’equip assistencial us pot proporcionar suport per aprendre a conviure i fer front als canvis que comporta aquesta etapa nova de la millor manera possible.
Els fogots i les suors nocturnes són uns dels símptomes més freqüents i angoixants per a la majoria de dones. Habitualment, desapareixen de forma gradual sense tractament després de la menopausa, tot i que en alguns casos poden allargar-se durant anys.
Els podeu controlar si seguiu algunes recomanacions senzilles, com ara abaixar la temperatura ambiental, vestir roba lleugera, evitar menjars i begudes calents i reduir el consum de cafè. També convé que mantingueu un pes saludable, ja que el sobrepès els pot afavorir.
Ara bé, si aquestes mesures no són suficients, en casos molt concrets el metge o metgessa pot valorar la prescripció de medicaments no hormonals.
Podeu millorar la sequedat vaginal i el dolor en les relacions sexuals amb gels hidratants i lubricants. Els gels hidratants són els més emprats. Convé fer-ne ús dos o tres cops per setmana i també durant les relacions sexuals.
Tot i que la majoria d’aquests productes no necessiten recepta, a la farmàcia us poden proporcionar informació i consell si teniu dubtes. En aquest sentit, cal tenir en compte que no són tots iguals ni tenen la mateixa composició. Algunes cremes hidratants contenen estrògens [consulteu la pregunta “I si no noto millora? He sentit a parlar de la teràpia hormonal...”], que sí requereixen recepta.
En qualsevol cas, és important que respecteu les pautes d’administració dels productes. N’hi ha que només són d’ús extern i, per tant, cal evitar introduir-los a la vagina perquè podrien provocar irritació. Quant als que contenen estrògens, cal tenir una cura especial amb la durada del tractament que prescriu el metge o metgessa.
Cal tenir en compte que els lubricants amb vaselina, oli o greixos vegetals poden alterar el làtex dels preservatius amb la fricció i augmentar el risc de contraure infeccions de transmissió sexual.
Quan amb l’ús de cremes hidratants i lubricants no n’hi ha prou per prevenir la sequedat vaginal i el dolor en les relacions sexuals, el metge o metgessa pot valorar la prescripció de medicaments, com ara:
- Estrògens d’aplicació intravaginal.
- L’ospemifè, que es pren per via oral en forma de comprimits una vegada al dia durant l’àpat o just després de menjar. No està inclòs en l’oferta del sistema sanitari públic.
- La prasterona o dehidroepiandrosterona (DHEA), que s’administra per via vaginal en forma d’òvuls. No està inclòs en l’oferta del sistema sanitari públic.
La menopausa és un procés fisiològic i, per tant, en principi no comporta la necessitat d'anar al metge o metgessa. Ara bé, si els símptomes afecten greument la qualitat de vida i no milloren amb les mesures recomanades, en situacions molt concretes el metge o metgessa pot valorar la conveniència de prescriure un tractament hormonal (teràpia hormonal substitutòria o THS). Aquesta teràpia substitueix les hormones que el cos deixa de produir de forma natural durant la menopausa, imitant el cicle menstrual normal, i permet alleujar tant els fogots i les suors nocturnes com la síndrome genitourinària.
La THS consisteix a administrar estrògens com l’estradiol, generalment per via oral, però també en forma de pegats. Els estrògens s’acostumen a combinar amb la progesterona per compensar el risc de patir càncer d’úter que s’associa al seu ús, excepte en aquelles dones a qui se’ls ha extirpat la matriu.
Aquests medicaments s’han d’emprar amb la dosi mínima eficaç, durant el menor temps possible (durant un màxim de cinc anys) i sempre sota prescripció mèdica.
Els estrògens vaginals, disponibles en forma de gels, cremes, òvuls i comprimits vaginals, s’apliquen per via tòpica abans d’anar a dormir i es poden combinar amb l’ús d’hidratants i lubricants.
La teràpia hormonal pot incrementar el risc de patir hiperplàsia de l’endometri (augment del volum del teixit que recobreix l'úter), càncer d’endometri, càncer de mama, tromboembolisme venós (formació d’un coàgul de sang en una vena que dificulta o impedeix la circulació sanguínia) i ictus.
D’altra banda, cal tenir en compte que el tractament hormonal està contraindicat en dones amb:
- Tumors dependents d’estrògens (és a dir, que depenen dels estrògens per créixer, com el càncer de mama, el càncer d’endometri, el càncer de coll uterí i el càncer d’ovari) o antecedents de càncer d’endometri o d’ovari.
- Una malaltia tromboembòlica (formació d’un coàgul de sang en una vena o una artèria que dificulta o impedeix la circulació sanguínia), antecedents d’aquesta malaltia o alt risc de patir-la.
- Hipertensió no tractada.
- Malaltia del fetge activa.
- Consum de tabac. Les dones fumadores que segueixen un tractament hormonal tenen més risc de patir esdeveniments cardiovasculars, ja que el tabac provoca l’estrenyiment dels vasos sanguinis.
Al mercat hi ha disponibles diverses plantes medicinals per al control d'alguns símptomes de la menopausa, com ara els fogots. Tanmateix, l’eficàcia d'aquestes plantes no s’ha demostrat i, en alguns casos poden tenir efectes adversos. Les infusions de valeriana podrien ajudar a reduir els símptomes sense risc de patir efectes adversos.
Més informació
En general, una alimentació saludable és suficient per mantenir la salut i prevenir deficiències nutricionals, sense la necessitat de recórrer a complements. Malgrat això, al mercat hi ha disponibles suplements que contenen fitoestrògens, uns compostos vegetals amb efectes semblants als dels estrògens en l’organisme.
Els fitoestrògens més potents són les isoflavones, que es troben presents en els llegums, especialment en la soja.
En aquest sentit, convé tenir en compte que:
- No se’n recomana l’ús en períodes prolongats ni tampoc en cas de patir càncers dependents d’estrògens (és a dir, que depenen dels estrògens per créixer, com el càncer de mama, el càncer d’endometri, el càncer de coll uterí i el càncer d’ovari).
- Manquen dades concloents i estudis contrastats que permetin avaluar-ne l’eficàcia real.
En qualsevol cas, convé que consulteu un professional sanitari abans de prendre’n.
- La menopausa no s’ha de tractar perquè no és una malaltia, sinó un procés biològic natural que marca la fi de la funció reproductiva de la dona i l’inici d’una nova etapa vital.
- Algunes recomanacions relacionades amb l’estil de vida poden ajudar a viure aquesta etapa de la millor manera possible.
- Els símptomes són molt variables i cada dona els viu de manera diferent. Tanmateix, no tothom en té.
- Generalment, aquests símptomes es poden controlar amb mesures senzilles, però si són greus i interfereixen en les activitats de la vida diària, convé demanar ajuda. Els professionals sanitaris poden completar el tractament amb medicaments i oferir suport i acompanyament.
- En cas que calgui tractament, ha de ser individualitzat per adaptar-se a les necessitats i característiques de cada dona.
- El tractament hormonal és efectiu, però no serveix per a tothom. Requereix prescripció mèdica i cal fer-ne ús amb la dosi mínima eficaç i durant el menor temps possible.