Quan cal prendre vitamina D?

Els nivells de vitamina D es determinen amb una anàlisi de sang.

Hi ha manca de consens en la comunicat científica a l’hora de determinar els nivells òptims de vitamina D. En general, per a la població adulta, es consideren valors normals de vitamina D quan són superiors a 20 ng/ml (nanograms per mil·lilitre de sang), mentre que en pacients amb alteració del metabolisme ossi es consideren adequats valors superiors a 30 ng/ml.

Per aquest motiu, a l’hora d’interpretar els resultats de l’anàlisi i valorar la necessitat de prescriure medicaments, el metge o metgessa ha de tenir en compte les característiques de la persona, com ara l’edat, l’estat de salut i la presència de factors de risc associats. Addicionalment, també ha de considerar l’estació de l’any en la qual s’ha fet l’anàlisi, ja que a l’hivern i a l’inici de la primavera l’exposició solar és menor i, per tant, els nivells de vitamina D acostumen a ser més baixos.

D’altra banda, nivells inferiors a 10-12 ng/mL es consideren un dèficit greu i s’associen a un augment del risc de patir alteracions musculoesquelètiques. De fet, la manca d’aquesta vitamina es relaciona amb l’osteoporosi, una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat i, en els casos més greus, pot derivar en trastorns que els poden deformar o estovar fins al punt de trencar-se sense donar-nos cap cop (afectació anomenada osteomalàcia en persones adultes i raquitisme en infants).

Atès que l’exposició solar és la principal via d’aportació d’aquest nutrient, el risc de presentar nivells baixos de vitamina D es relaciona amb dues condicions concretes:

• Tenir la pell fosca, ja que s’associa a una reducció de la capacitat de la pell a l’hora de produir-la.
• Exposar-se poc al sol, ja sigui per motius socials, culturals, laborals o de salut, o pel temor als efectes nocius de la radiació solar.

Altres factors que poden predisposar les persones a tenir nivells baixos de vitamina D són els següents:

• L’edat. Les persones grans tenen menys capacitat que la resta tant de produir vitamina D amb la radiació solar com d’absorbir-la. A més, aquestes persones acostumen a exposar-se menys al sol.
• L’obesitat. Una acumulació excessiva de greix, especialment a la zona abdominal, pot dificultar el pas d’aquest nutrient a la sang.
• L’ús de determinats medicaments. Alguns estudis han suggerit que determinats tractaments crònics amb medicaments, com ara els corticoides (per tractar malalties d’origen inflamatori, al·lèrgic o immunològic), els antifúngics (per eliminar els fongs o aturar-ne el creixement), les heparines (per evitar la formació de coàguls de sang) o alguns antiretrovirals (per combatre infeccions d’origen víric) i antiepilèptics (per tractar l’epilèpsia), afecten el metabolisme de la vitamina D i poden provocar una disminució dels nivells de vitamina D i calci a la sang.
• Certes malalties:
  • Síndromes de malabsorció o el fet d’haver-se sotmès a una cirurgia bariàtrica (indicada per tractar l’obesitat mòrbida). Les persones afectades no poden absorbir els nutrients dels aliments i solen requerir dosis molt elevades de vitamines.
  • Malalties dels ronyons. La malaltia renal crònica, sobretot en estadis avançats, es relaciona amb trastorns minerals i una menor capacitat de síntesi de vitamina D.
  • Malalties del fetge. Les malalties cròniques que afecten el fetge com la cirrosi també s’associen amb el dèficit de vitamina D.

El metge o metgessa pot indicar la necessitat d’avaluar els vostres nivells de vitamina D amb una anàlisi de sang si:

• Teniu símptomes de deficiència de vitamina D, com ara dolor que s’origina als ossos, debilitat muscular o cansament.
• Presenteu algun factor que us predisposa a tenir deficiència de vitamina D, entre els quals hi ha la manca d’exposició al sol, l’ús de medicaments que poden disminuir els nivells d’aquest nutrient o bé la presència de malalties que n’afecten l’absorció [vegeu la resposta a la pregunta Quins factors predisposen les persones a presentar dèficit de vitamina D?].
• Patiu osteoporosi i/o un alt risc de fractures per caigudes.
• Sospita que podeu presentar una intoxicació per vitamina D degut a un consum excessiu i perllongat.

Per al tractament del dèficit de vitamina D s’acostumen a utilitzar dos tipus de medicaments: el colecalciferol (vitamina D3) i el calcifediol. Tots dos s’administren per via oral i estan disponibles en diferents formes farmacèutiques (presentacions) i concentracions.

El colecalciferol és una forma inactiva de vitamina D, que es troba en els productes d’origen animal i se sintetitza a la pell amb l’exposició solar. Es comercialitza en forma de comprimits, càpsules, flascons, ampolles i sobres. Atès que hi ha més evidència científica sobre el seu ús, és el medicament més emprat, sobretot si es prescriu sense conèixer els nivells de vitamina D mitjançant la realització d’una anàlisi de sang.

El calcifediol, en canvi, és la forma activa de la vitamina D que es produeix als ronyons. Incrementa l’absorció digestiva del calci de la dieta i està disponible en forma de càpsules, flascons i ampolles.

L’elecció del fàrmac, la forma farmacèutica i la pauta depenen de la causa i la gravetat de la deficiència, de la presència d’altres malalties i de les preferències de les persones afectades.

En general, per a les persones amb un dèficit important de vitamina D el metge o metgessa prescriu dos tractaments: una pauta inicial (tractament intensiu) i un tractament de manteniment, posterior a la pauta inicial. .

Si el dèficit de vitamina D és lleu, el metge o metgessa acostuma a prescriure el tractament de manteniment.

L'efectivitat del tractament s'avalua periòdicament mitjançant una anàlisi de sang per determinar els nivells de vitamina D.

En qualsevol cas, és molt important tenir clar amb quina freqüència s’ha de prendre el medicament segons la pauta prescrita. Algunes presentacions s’han de prendre diàriament, però també n’hi ha que s’han de prendre setmanalment, quinzenalment o bé mensualment. Si es tenen dubtes, convé consultar un professional de la salut.

El metge o metgessa pot decidir modificar o suspendre el tractament per:

• Manca d’eficàcia.
• Problemes de seguretat (efectes adversos i/o interaccions amb altres medicaments).

Un excés de vitamina D produeix un augment dels nivells de calci a la sang. L’excés de calci pot causar:

• Nàusees
• Vòmits
• Debilitat
• Restrenyiment
• Orina molt abundant (poliúria)
• Augment anormal de la sensació de set (polidípsia)
• Deshidratació
• Hipertensió arterial
• Dolor als ossos
• Problemes als ronyons

En cas que experimenteu algun d’aquests símptomes, consulteu el vostre metge o metgessa.

En general, i en el nostre entorn, els nounats amb uns hàbits dietètics adequats no necessiten prendre vitamina D.

Els medicaments que aporten vitamina D poden estar indicats en els casos següents:

• Prematuritat (nascuts abans de la setmana 37 de gestació).
• Nadons amb lactància materna exclusiva.
• Ètnies amb pigmentació fosca de la pell.
• Ingressos prolongats en centres sense exposició solar.
• Famílies amb estils de vida que puguin comportar risc nutricional general o disminució de l’exposició solar.

El Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya indica que les dones gestants poden mantenir uns nivells adequats de vitamina D si s’exposen al sol durant un període d’entre 10 i 15 minuts tres cops per setmana sense protecció solar i segueixen, a més, una dieta equilibrada.

El metge o metgessa pot valorar la prescripció de vitamina D en dones embarassades que pertanyen a grups de risc, com ara les de pell fosca, les que estan confinades o han d’evitar l’exposició al sol o les que cobreixen la seva pell per raons culturals.