Contacte
La necessitat contínua i sovint imprevisible d’anar al lavabo, la fatiga, els còlics o la pèrdua de gana són els símptomes que més acostumen a condicionar la vida quotidiana de les persones amb malaltia inflamatòria intestinal. Afortunadament, avui dia es disposa de diverses opcions terapèutiques que poden ajudar a controlar aquest trastorn i els símptomes que produeix.
La malaltia inflamatòria intestinal inclou dues malalties de causa desconeguda: la malaltia de Crohn, que pot afectar qualsevol punt de l’aparell gastrointestinal, i la colitis ulcerosa, que es localitza al còlon. Totes dues cursen amb brots, que s’alternen amb períodes de remissió dels símptomes. La manifestació més freqüent és la diarrea, que en el cas de la colitis ulcerosa sovint s’acompanya de sagnat. Els dolors abdominals, la pèrdua de gana i de pes, i la febre són altres símptomes habituals.
Per a alguns pacients la malaltia pot ser més lleu i per a d’altres pot ser debilitant. L’objectiu del tractament farmacològic és alleujar els símptomes, cicatritzar les lesions internes que causa i millorar la qualitat de vida. El metge o metgessa el prescriu en funció de diversos factors, com ara la localització, la gravetat i l’evolució de la malaltia. Per això, l’elecció ha de ser individualitzada i personalitzada.
Aquest article explica les opcions terapèutiques disponibles actualment per a les persones que pateixen malaltia inflamatòria intestinal.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El tractament farmacològic de la malaltia inflamatòria intestinal consta de dues fases: una per millorar els símptomes d’un brot actiu i una altra per mantenir el control de la malaltia i prevenir la recaiguda.
D’altra banda, actualment hi ha disponibles cinc immunosupressors selectius per controlar l’alteració de la resposta del sistema immunitari (defenses del cos) que caracteritza la malaltia inflamatòria intestinal i dona lloc a la inflamació:
- Els anticossos anti-TNF: infliximab, adalimumab i golimumab.
- Els fàrmacs antiintegrina: vedolizumab.
- Els fàrmacs antiinterleucina: ustekinumab.
Per a la colitis ulcerosa, a més, es disposa d’un altre immunosupressor selectiu, el tofacitinib, que té un mecanisme d’acció diferent, és un inhibidor de la família de les JAK.
Si ho considera adient, el metge o metgessa també pot prescriure una combinació d’algun d’aquests medicaments amb d’altres que s’utilitzen en el tractament convencional.
Els corticoides s'acostumen a utilitzar per reduir la inflamació durant els brots actius. La via d'administració d'aquests medicaments depèn de l'efecte que es vol aconseguir:
- S'injecten en una vena (via intravenosa) o es prenen per la boca (via oral) perquè actuïn en tot l’organisme.
- S’administren en forma d'ènema o espuma a través de l’anus (via rectal), a fi que el seu efecte es localitzi a determinades zones de l’intestí (acció local).
Poden produir, entre altres efectes adversos, retenció de líquids, acne, aparició o agreujament de la diabetis, hipertensió i molèsties gastrointestinals. Si s'administren a dosis altes i/o durant llargs períodes de temps, poden causar efectes més greus, com ara cataractes, osteoporosi, dolor a les articulacions i infeccions.
Els aminosalicilats se solen emprar tant per tractar els brots com per prevenir les recaigudes, sobretot en la colitis ulcerosa o en determinades formes de malaltia de Crohn. Els més utilitzats per tractar la malaltia inflamatòria intestinal són els següents:
- Sulfasalazina. Es presenta en forma de comprimits que s’administren per via oral. Actualment és el menys utilitzat degut als efectes secundaris que pot provocar, com ara nàusees i vòmits, mal de cap, molèsties gastrointestinals i fatiga.
- Mesalazina. Està disponible tant en forma de comprimits i granulats que es prenen per via oral com en forma d’ènema, espuma rectal o supositoris, que s’administren per l’anus (via rectal). Aquests medicaments acostumen a ser ben tolerats. Ocasionalment, poden produir efectes adversos que acostumen a ser molt lleus i inclouen dolor abdominal, nàusees i vòmits.
Els immunosupressors estan indicats per tractar tant la malaltia de Crohn com la colitis ulcerosa. Serveixen per mantenir la malaltia en remissió o sense brots i evitar situacions de recurrència després d’una cirurgia per malaltia de Crohn. També són útils per a les persones que prenen corticoides i que o bé no responen al tractament o bé empitjoren en suspendre’l o reduir-ne la dosi. Els més emprats són els següents:
- Azatioprina i mercaptopurina. Aquests fàrmacs són d’acció lenta, que vol dir que poden trigar a fer efecte (al voltant de 3 o 4 mesos), i se solen prendre per via oral. Poden causar febre, dolor articular, erupcions a la pell, malestar abdominal, nàusees i vòmits.
- Metotrexat. S’injecta sota la pell (via subcutània) i pot provocar trastorns digestius, com ara nàusees, vòmits, diarrea i aftes a la boca.
Els medicaments que s’administren per via subcutània (s’injecten sota la pell) es recullen a la farmàcia de l’hospital i s’administren a casa. En canvi, els que s’administren per via intravenosa (s’injecten en una vena) s’administren a l’hospital.
| Nom del medicament | Tipus de medicament | Vies d'administració | Possibles efectes secundaris | Indicacions finançades Malaltia de Crohn |
Indicacions finançades Colitis ulcerosa |
|---|---|---|---|---|---|
| Infliximab | Biològic (disposa de biosimilar) | Intravenosa |
Major risc d’infeccions, com ara tuberculosi, varicel·la zòster o citomegalovirus (virus comú que no acostuma a produir símptomes en persones sanes) Reaccions d’hipersensibilitat Reaccions a la pell Insuficiència cardíaca Hepatitis autoimmunitària Psoriasi Etc. |
Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, intolerància o contraindicacions al tractament convencional. Activa, amb fístules, en adults sense resposta al tractament convencional. Activa i greu en infants sense resposta, amb intolerància o contraindicació al tractament convencional. |
Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada al tractament convencional. Activa i greu en infants sense resposta, amb intolerància o contraindicació al tractament convencional. |
| Adalimumab | Biològic (disposa de biosimilar) | Subcutània |
Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, intolerància o contraindicacions al tractament convencional. De moderada a greu en infants (> 6 anys) amb resposta inadequada, intolerància o contraindicacions al tractament convencional. |
De moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, intolerància o contraindicació al tractament convencional. Activa, de moderada a greu, en infants (a partir de 6 anys) amb resposta inadequada, intolerància o contraindicació al tractament convencional. |
|
| Golimumab | Biològic | Subcutània | Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, intolerància o contraindicacions al tractament convencional. | ||
| Vedolizumab | Biològic | Intravenosa | Infeccions per Clostridium difficile (bacteri que afecta l’intestí gros) i citomegalovirus | Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, pèrdua de resposta o intolerància al tractament convencional o un anti-TNF. | Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, pèrdua de resposta o intolerància al tractament convencional o anti-TNF. |
| Ustekinumab | Biològic | Intravenosa | Activa, de moderada a greu, en adults amb manca/pèrdua de resposta, intolerància o contraindicació al tractament convencional i al tractament amb anti-TNF. | Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, pèrdua de resposta o intolerància al tractament convencional i a un fàrmac biològic anti-TNF, o bé amb contraindicacions a ambdós tractaments. | |
| Tofacitinib | Sintètic dirigit | Oral | Mal de cap, nasofaringitis, nàusees, dolor articular, més risc d’infecció pel virus de la varicel·la zòster i increment dels lípids (greixos) a la sang | Activa, de moderada a greu, en adults amb resposta inadequada, pèrdua de resposta o intolerància al tractament convencional o biològic. |
Tot i que els medicaments poden ajudar a mantenir la malaltia inactiva o en remissió, en alguns casos pot progressar o no respondre al tractament i requerir, per tant, tractament quirúrgic.
Per escollir el tractament alternatiu més adequat, el metge o metgessa té en compte diversos factors, com ara:
- el tipus de malaltia;
- la presència d’altres malalties o problemes de salut;
- la via d’administració del medicament, que pot ser oral, subcutània (injectat per sota de la pell) o intravenosa (injectat en una vena);
- la velocitat de resposta del fàrmac en la primera fase del tractament, que és la que s’adreça a millorar els símptomes d’un brot actiu;
- la possible producció d’anticossos que neutralitzen el medicament (immunogenicitat) i la necessitat de teràpia combinada;
- els efectes secundaris del fàrmac;
- la persistència, és a dir, si el medicament continua sent efectiu després de la millora inicial, i
- la presència de símptomes més enllà dels intestinals.
D’acord amb aquests criteris, especialment pel que fa a eficàcia i seguretat, els medicaments biosimilars infliximab i adalimumab són els més utilitzats en les persones amb manca de resposta al tractament convencional.
