Contacte
“M’he quedat clavat o clavada” o “Tinc un atac de lumbago” són frases freqüents en el nostre entorn. La lumbàlgia (o dolor lumbar), coneguda popularment com a lumbago, és un tipus de mal d’esquena localitzat entre el límit inferior de les costelles i el límit inferior dels glutis (regió lumbar) que pot arribar a limitar el moviment.
Es tracta d’un problema de salut molt comú, fins al punt que esdevé una de les primeres causes de baixa laboral. Malgrat això, sovint les persones afectades no saben ben bé com actuar: fer repòs, anar al metge o metgessa, aplicar calor amb una estoreta elèctrica, fer-se un massatge, etc.
Generalment, el dolor, que pot ser d’intensitat variable en funció de la postura i l’activitat física, acostuma a durar poques setmanes i la majoria de les persones es recuperen en menys de 30 dies. Tanmateix, en alguns casos pot persistir més de tres mesos i esdevenir crònic, o bé ser símptoma d’alguna altra malaltia que ha passat desapercebuda.
Aquest article explica quines causes pot tenir la lumbàlgia, quines mesures terapèutiques es poden prendre per controlar-la i en quins casos convé consultar un professional mèdic.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Les causes més freqüents són les d’origen mecànic i s’ocasionen per males postures, esforços o sobrecàrrega de l’esquena que alteren les estructures que proporcionen mobilitat i estabilitat a la regió lumbar.
Altres causes menys freqüents de dolor lumbar són les malalties inflamatòries de les estructures vertebrals (com l’espondilitis anquilosant), les infeccions, els problemes al ronyó o alguns tipus de tumors.
Els factors de risc més comuns són el tabaquisme, el sobrepès, l’obesitat, l’estrès i el sedentarisme.
És important que us mantingueu actius i que continueu amb la vostra activitat habitual dins dels límits permesos pel dolor. Eviteu el repòs al llit perquè retarda la recuperació.
L’exercici físic és la millor mesura per tractar la lumbàlgia, ja que ajuda a reduir el dolor i la rigidesa i a millorar tant la mobilitat com el benestar emocional, que sovint es veu afectat.
Els tipus d’exercicis més recomanables són:
- Exercici aeròbic moderat, com ara caminar o nedar.
- Exercicis estabilitzadors (o de control motor) i de potenciació de la faixa abdominal (core): permeten l’activació de certs músculs que costen de contraure amb la lumbàlgia, com ara els oblics, el sòl pelvià o el diafragma.
- Estiraments: són especialment útils els dels músculs de la part posterior de les cames, els de l’esquena o els que serveixen per flexionar el maluc.
- Pilates: se centra en el control de moviment, la respiració, l’alineació de la columna i els estiraments.
- Ioga: promou el control de la respiració, estiraments específics, una posició corporal correcta i la meditació per tal de millorar la salut física i mental.
Trieu el tipus d’exercici que millor s’adapti a les vostres necessitats, preferències i capacitats.
El metge o metgessa pot recomanar-vos que feu l’exercici sota la supervisió d’un professional si la vostra recuperació és lenta, teniu risc de presentar un dolor persistent que pugui generar discapacitat o bé patiu lumbàlgia crònica.
Adoptar postures adequades pot ajudar a reduir el dolor:
- En caminar, manteniu l’esquena recta.
- A l’hora d’asseure-us, eviteu posar una cama sobre l'altra o doblegar l'esquena cap endavant. L'esquena ha d'estar fermament recolzada, els genolls han d'estar més alts que els malucs i els peus han d'arribar del tot a terra.
- Porteu el pes repartit de manera equilibrada.
- Si heu d’aixecar objectes, agafeu-los de cara mentre flexioneu els genolls en lloc de la cintura i sense forçar l'esquena.
- Per transportar objectes, manteniu-los a prop del cos i porteu-los a l'alçada del melic.
- En cas que necessiteu arribar a objectes alts, utilitzeu un tamboret o una escala. No forceu l'esquena posant-vos de puntetes.
- Procureu dormir de panxa enlaire, amb un coixí sota els genolls o bé de costat amb els genolls flexionats. No dormiu mai de bocaterrosa.
- A l’hora de conduir, recolzeu l’esquena fermament contra el seient i manteniu-la recta. Per entrar dins el vehicle, asseieu-vos primer i després introduïu-hi els peus.
- Si treballeu dempeus, intenteu mantenir un peu alt, sobre un escaló o un petit suport.
L’aplicació de calor local pot millorar la lumbàlgia aguda, però l’efecte es manté poc temps i cal anar repetint-la.
Pel que fa als massatges, no es recomanen en les fases agudes del dolor.
No es recomana l’ús de faixes o suports lumbars per tractar o prevenir la lumbàlgia, ja que l’evidència científica ha demostrat que poden produir efectes secundaris, com ara lesions a la pell, alteracions digestives, augment de la pressió arterial i atròfia muscular.
Quan les mesures no farmacològiques no són suficients per tractar la lumbàlgia, ja sigui aguda o crònica, es poden afegir els medicaments. Els més utilitzats són els antiinflamatoris no esteroidals (AINE), com ara l’ibuprofèn, o bé el paracetamol.
Atès que els AINE poden produir efectes adversos, principalment gastrointestinals, cardiovasculars i renals, convé prendre’ls a la dosi mínima eficaç, durant el menor temps possible i amb un got d’aigua i aliments per reduir les molèsties digestives. Generalment, es recomana un ibuprofèn de 400 mg cada 8 hores, però si el vostre metge o metgessa ho considera necessari, us pot prescriure una dosi més alta, sense superar la dosi màxima (2.400 mg/dia). S’ha de suspendre el tractament i consultar el metge o metgessa si apareix sagnat rectal (que es pot evidenciar com sang vermella o com femtes negres, segons on s’hagi produït el sagnat) o sagnat en tossir.
El paracetamol és la millor alternativa quan els AINE no són efectius, estan contraindicats o no es toleren bé. El paracetamol s’ha d’administrar durant el menor temps possible per minimitzar els efectes adversos i sense excedir els 3 g/dia.
A les persones amb lumbàlgia aguda que no responguin bé al tractament amb paracetamol o AINE, el metge o metgessa pot valorar altres opcions farmacològiques, com ara els relaxants musculars o els analgèsics opioides (derivats de la morfina). Cal recordar que aquests medicaments no s’han de prendre mai sense prescripció mèdica.
Igual que en el cas de la lumbàlgia aguda, la mesura més efectiva per tractar la lumbàlgia crònica és l’exercici físic i l’adopció de postures adequades.
Addicionalment, quan l’exercici físic no és suficient, pot ser útil complementar-lo amb altres intervencions, com ara la teràpia cognitivoconductual, un tipus de tractament psicoterapèutic que ajuda els pacients a comprendre que els pensaments i els sentiments influeixen en el comportament.
En cas que aquestes mesures fracassin, pot estar indicada la rehabilitació multidisciplinària, un programa que combina components de tractament físics i biopsicosocials, i que compta amb la intervenció de professionals d’almenys dues especialitats diferents (fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, etc.).
Pel que fa als medicaments, només es recomanen quan la resta de mesures no farmacològiques són insuficients o no són eficaces, igual que en el cas de la lumbàlgia aguda. Els més utilitzats són l’ibuprofèn i el paracetamol, sempre associats a mesures no farmacològiques. El metge o metgessa n’ha d’avaluar l’efectivitat al mes d’iniciar el tractament i, posteriorment, cada 3 mesos i sempre que sigui possible, ha de mirar de retirar-los per aconseguir un control adequat de la malaltia amb mesures no farmacològiques.
Si el dolor no millora amb cap de les mesures descrites, es pot recórrer a la cirurgia.
En aquest sentit, convé tenir en compte que el tractament de la lumbàlgia crònica es considera satisfactori quan el dolor es redueix entre un 30% i un 50%.
El dolor lumbar és una de les complicacions més freqüents de l’embaràs. La millor manera de prevenir-lo és evitar el sedentarisme i l’augment de pes excessiu.
En cas de patir-ne, es recomana fer exercici suau i adoptar postures adequades. Si els medicaments són necessaris, el paracetamol és l’opció més segura, tant en l’embaràs com en la lactància.
Cal que consulteu el metge o metgessa de família si:
- patiu dolor constant que empitjora amb el temps i que no s’alleuja amb el repòs, el canvi de posició o el tractament;
- el dolor lumbar s’irradia a extremitat(s) inferior(s);
- presenteu símptomes:
- d’origen desconegut, com ara febre, malestar general o pèrdua de pes, i/o
- neurològics, com ara debilitat a les extremitats o incontinència d’esfínters;
- heu patit un traumatisme o un accident recent;
- teniu antecedents familiars de càncer;
- és la primera vegada que patiu dolor lumbar i teniu menys de 20 anys o més de 55, i/o
- heu seguit o seguiu un tractament perllongat amb medicaments com els corticoides.
