Contacte
Doneu voltes al llit, mireu el rellotge, compteu ovelles, aneu a buscar un got d’aigua a la cuina, llegiu una estona, torneu a mirar el rellotge... L’endemà sona el despertador i us costa molt llevar-vos. Us sentiu cansats i sense energia per fer front als reptes diaris. Tothom ha passat alguna nit en blanc, però si fer-ho comença a ser freqüent i afecta la qualitat de vida, cal prendre mesures.
Teniu insomni si us costa agafar el son i també si us desperteu diverses vegades durant la nit o abans del que és habitual sense poder tornar a dormir. El millor tractament és l’adopció d’hàbits d’higiene del son, com ara anar al llit i llevar-se sempre a la mateixa hora o dormir en un entorn adequat (temperatura ambient confortable, intensitat de llum adequada i en silenci). Quan aquestes mesures no són suficients i l’insomni afecta en gran mesura el vostre benestar, es poden prendre medicaments, però sempre sota prescripció mèdica, a la mínima dosi eficaç i durant el menor temps possible.
Aquest article explica els motius pels quals es pot patir insomni, com es pot evitar, quan està indicat el tractament farmacològic, quins medicaments hi ha disponibles i quins riscos s’associen al seu ús.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Materials de la campanya
-
Insomni
(Obre en una nova finestra)
Infografia per a la ciutadania
-
Insomni: més enllà de les benzodiazepines
(Obre en una nova finestra)
Infografia per a professionals
Hi ha diversos factors que poden afectar el son. Les causes més comunes inclouen:
- Algunes malalties o afeccions cròniques: insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), migranyes, hipertiroïdisme, artrosi, fibromiàlgia, problemes digestius i psoriasi, entre d’altres.
- Determinats trastorns mentals: ansietat, depressió, trastorn bipolar, demència, esquizofrènia, abús o dependència d’alcohol o altres drogues, etc.
- Alteracions hormonals: menopausa i embaràs.
- Certs medicaments: alguns antidepressius, diürètics, levotiroxina, medicaments per al tractament del trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat, corticoesteroides, entre d’altres.
Els estímuls externs, com la llum i el soroll, i l’estrès i les preocupacions diàries també poden provocar insomni.
Si sospiteu que teniu insomni, és important identificar-ne la causa per poder tractar-lo adequadament en cas que sigui necessari.
El son canvia amb l’edat. A mesura que s'envelleix, poden aparèixer dificultats per dormir, tendència a despertar-se més sovint i amb més facilitat (per factors externs com el soroll, la llum o la temperatura), problemes per tornar a agafar el son i predisposició a llevar-se abans. Generalment, aquestes alteracions dels patrons del son es poden resoldre amb mesures senzilles i no necessàriament han de requerir medicaments.
L’insomni es considera ocasional si dura des d’uns pocs dies fins a tres setmanes. Aquest tipus de trastorn s’acostuma a relacionar amb situacions d’estrès, canvis d’horari o esdeveniments puntuals, i sol desaparèixer quan es resol la causa que el provoca.
Ara bé, en alguns casos, l’insomni pot cronificar-se i aparèixer almenys tres nits a la setmana durant tres mesos o més.
El son és un procés biològic que ajuda les persones a mantenir-se sanes. Tenir dificultats per agafar-lo o per romandre adormit pot provocar manca de concentració, pèrdua de memòria, depressió, abús d’alcohol i augment del risc de caigudes, fractures o accidents, entre altres complicacions. En persones grans, l’insomni també comporta un augment del risc de deteriorament cognitiu, pitjor estat físic i més limitacions funcionals.
Si no podeu dormir, no us inquieteu i eviteu mirar el rellotge. Aixequeu-vos, aneu a una altra habitació i feu alguna activitat que us relaxi, com ara llegir un llibre. Procureu no fer ús de pantalles (mòbils, tauleta, ordinador, televisor, etc.) perquè estimulen el cervell i poden dificultar, encara més, que us torneu a adormir. Aneu al llit quan noteu que teniu son.
El tractament més utilitzat és la teràpia cognitivoconductual (TCC). Consisteix a modificar els factors conductuals, psicològics i fisiològics que influeixen en l’insomni. Inclou diverses tècniques que es combinen entre elles, com ara l’adopció d’hàbits d’higiene del son i alguns canvis en l’estil de vida:
- anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora, fins i tot el cap de setmana;
- practicar activitat física durant el dia i evitar fer-ho com a mínim tres hores abans d’anar a dormir;
- limitar les migdiades a menys de mitja hora;
- seguir una alimentació saludable;
- evitar el consum de substàncies o aliments estimulants (alcohol, cigarretes, cafeïna, xocolata, begudes energètiques, etc.) a partir del migdia;
- fer sopars lleugers;
- evitar fer ús de dispositius electrònics, com ara mòbils, ordinadors o tauletes, i desconnectar-los abans d’anar a dormir;
- fer alguna activitat relaxant abans d’anar al llit, com llegir o escoltar música suau;
- anar al llit només quan es té son, i
- dormir en un entorn saludable, és a dir, en un matalàs ferm i un coixí còmode, a les fosques, en silenci i amb la temperatura adequada.
Altres tècniques incloses en la TCC són les tècniques de relaxació i la teràpia cognitiva, que consisteix a corregir percepcions equivocades que les persones tenen del son.
Si creieu que necessiteu suport o acompanyament per controlar l'insomni, el vostre metge o metgessa us pot assessorar sobre els professionals de benestar emocional, especialitzats a ajudar les persones a fer front a situacions vitals que n'afecten el benestar, com els trastorns del son.
Si les mesures no farmacològiques no són suficients per millorar l’insomni al cap de tres mesos i la vostra qualitat de vida es veu afectada, el vostre metge o metgessa us pot prescriure medicaments. Tanmateix, els medicaments per dormir no són el tractament principal i, si us els prescriuen, ha de ser a dosis baixes, durant un termini curt de temps (màxim quatre setmanes) i sempre en combinació amb les recomanacions per gaudir d’un son saludable.
Els medicaments més utilitzats per al tractament de l’insomni són les benzodiazepines. Aquests fàrmacs, que requereixen prescripció mèdica, redueixen tant el temps que la persona tarda a adormir-se com el nombre de vegades que es desperta, i també augmenten la durada i la qualitat del son. També s’empren els hipnòtics no benzodiazepínics, que milloren el temps que la persona triga a adormir-se, però no el manteniment del son.
Altres medicaments de prescripció mèdica que s’utilitzen en el maneig de l’insomni són alguns antidepressius, especialment útils quan l’insomni s’associa a depressió.
Aquests medicaments poden produir somnolència durant el dia, baixades de la tensió arterial (hipotensió), sedació, confusió mental o pèrdua de memòria, i augmentar el risc de caigudes, fractures i accidents de trànsit. Aquests efectes adversos són més greus si es tenen més de 65 anys o es prenen altres medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central.
Si els medicaments per dormir es prenen durant massa temps:
- Poden perdre efectivitat.
- El cos s’hi pot acostumar (tolerància), de manera que es poden requerir dosis superiors per aconseguir el mateix efecte.
- Poden crear dependència i provocar una síndrome d’abstinència si es deixen de prendre de forma brusca. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’efectes adversos com ara insomni de rebot, ansietat, tremolor, pèrdua de pes i gana, suor o confusió.
Per això, cal utilitzar-los durant el mínim temps possible i retirar-los amb una reducció progressiva de la dosi.
Pel que fa als medicaments de venda lliure a les farmàcies sense recepta mèdica, els medicaments antihistamínics (com doxilamina o difenhidramina) són els més utilitzats pel seu efecte sedant.
Altres medicaments disponibles sense recepta mèdica són els que contenen melatonina, que és la principal hormona implicada en la regulació del cicle son-vigília i ajuda a induir i mantenir el son nocturn.
En qualsevol cas, recordeu que els medicaments de venda lliure a les farmàcies també poden comportar riscos i cal fer-ne un ús prudent i responsable.
En relació amb aquest fàrmacs, cal tenir en compte algunes qüestions:
- Tot i que hi ha dubtes sobre la seva eficàcia real, indueixen el son, però no en milloren la qualitat.
- El fet que no requereixin prescripció mèdica no vol dir que estiguin exempts de riscos: poden generar tolerància i produir mal de cap o somnolència al dia següent.
- Cal tenir especial precaució si ja es prenen altres medicaments o en certes situacions, com l’embaràs i la lactància.
- Estan indicats per a l’insomni ocasional. Per tant, si el trastorn persisteix, cal que consulteu el vostre professional sanitari de referència.
A l’Estat espanyol hi ha un ampli ventall de productes que contenen melatonina. En funció de la dosi present en la seva composició, aquests productes es consideren:
- Medicaments, quan la dosi és igual o superior a 2 mg. N’hi ha que es poden adquirir amb recepta mèdica i d’altres, sense, però cap d’ells està finançat pel Sistema Nacional de Salut.
- Complements alimentaris, quan la dosi és inferior a 2 mg.
La disponibilitat de melatonina en múltiples formats i dosis (tant com a complement alimentari com en forma de medicament sense recepta), i la percepció creixent que es tracta d’una alternativa “natural” per al tractament dels trastorns del son, han provocat un augment considerable del seu ús en els darrers anys, sovint sense prescripció mèdica i, en alguns casos, mitjançant llocs web il·legals.
La melatonina pot ser útil en alguns casos (per exemple, en persones adultes que s’adormen molt tard i tenen dificultats per despertar-se a una hora convencional), i es considera segura sempre que es prengui durant períodes curts de temps. Tanmateix, també comporta riscos:
- Pot produir reaccions adverses, com ara somnolència, mal de cap, mareig i nàusees, que solen ser lleus i transitòries. Malgrat això, actualment manca molta informació per aclarir-ne els efectes a llarg termini o en grups específics de població, com els infants, les dones embarassades i els lactants.
- Pot interaccionar amb altres medicaments (modificar-ne l’efecte).
- Pot provocar, a llarg termini:
- Un augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, que poden comportar riscos sobretot en persones amb malalties o trastorns cardiovasculars, com la hipertensió arterial o l’infart de miocardi.
- Alteracions en el sistema immunitari (el sistema de defenses del cos), especialment importants en cas de patir alguna malaltia autoimmunitària com l’artritis reumatoide o la malaltia de Crohn, ja que poden agreujar-ne els símptomes.
Per aquest motiu, convé fer-ne un ús responsable i segur, i evitar l’automedicació, especialment si la persona pren altres medicaments, té malalties cròniques, està embarassada i és un lactant o un infant. També s’aconsella consultar sempre un professional de la salut abans d’administrar-la i, en cas d’adquirir-la per Internet, fer-ho únicament a través dels llocs web de les oficines de farmàcia legalment autoritzades.
Al mercat hi ha disponibles diverses plantes medicinals com la valeriana, la passiflora o la kava-kava, entre d’altres. Tot i que aquestes plantes han estat utilitzades tradicionalment per les seves propietats relaxants, no hi ha estudis científics que recolzin la seva eficàcia per al tractament de l’insomni.
Informació relacionada
- L’insomni és freqüent, especialment amb l’edat, i sovint es pot millorar amb tècniques no farmacològiques, com l’adopció d’uns bons hàbits d’higiene del son, que es poden combinar entre elles.
- Els canvis en el patró del son no requereixen la necessitat de prendre medicaments.
- L’ús de medicaments només està indicat quan l’insomni afecta la qualitat de vida de forma perllongada i les mesures no farmacològiques no són suficients per resoldre’l. En qualsevol cas, aquestes mesures s’han de continuar aplicant.
- Els medicaments per dormir poden ser útils en situacions concretes, però comporten riscos, especialment en persones grans. Per això, cal:
- Fer-ne un ús responsable i prudent, i prendre’ls sempre sota prescripció mèdica, a la mínima dosi eficaç i durant el menor temps possible (màxim quatre setmanes).
- Revisar-los periòdicament amb el metge o metgessa perquè pugui avaluar-ne l’efectivitat, identificar l’aparició de possibles reaccions adverses i valorar possibles reajustaments de la dosi o la interrupció del tractament.
- Retirar-los de manera progressiva quan ja no siguin necessaris.
- Els medicaments antihistamínics són els medicaments de venda lliure a les farmàcies més utilitzats per al tractament de l’insomni. Tot i que hi ha dubtes sobre la seva eficàcia real, aquests fàrmacs indueixen el son, però no en milloren la qualitat.
- La melatonina pot ser útil en casos molt concrets i, generalment, durant períodes breus. A l’Estat espanyol està disponible com a medicament o com a complement alimentari només per una petita diferència en la seva composició i es pot obtenir sense recepta mèdica. Aquesta particularitat i la seva disponibilitat en múltiples formats i dosis en poden comprometre la qualitat i donar lloc a un mercat no regulat de complements alimentaris potencialment il·legals. Cal, per tant, fer-ne un ús responsable i segur; consultar un professional sanitari abans de prendre-la, especialment en el cas dels infants, les dones embarassades, els lactants, les persones amb malalties cròniques i les que prenen altres medicaments, i adquirir-la només en establiments legalment autoritzats.
- Pel que fa a les plantes medicinals com la valeriana, actualment no hi ha estudis científics que recolzin la seva eficàcia per combatre l’insomni.