Contacte
Tenir ganes constants d’orinar, anar al lavabo i no aconseguir-ho, sentir coïssor en orinar o, fins i tot, tenir un bon ensurt en descobrir que l’orina s’acompanya de sang. És probable que reconegueu aquests símptomes, especialment si sou dona. Normalment s’associen a la cistitis, una inflamació freqüent de la bufeta, que acostuma a ser fruit d’una infecció bacteriana.
En cas que la cistitis sigui d’origen infecciós, generalment, es pot eliminar amb antibiòtics de forma senzilla, però hi ha casos d’infecció greu que pot afectar el ronyó i requerir tractament hospitalari.
Si la cistitis es presenta més de tres vegades l’any es considera recurrent i pot requerir l’aplicació d’altres mesures terapèutiques.
En aquest article es revisa com es produeix una infecció d’orina (no complicada), com es tracta i com es pot prevenir.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Tot i que al tracte urinari no hi ha bacteris, alguns viuen de forma natural en zones properes, com la perianal. Aquests microorganismes poden colonitzar el tracte urinari i originar la infecció.
Hi ha alguns factors que poden augmentar la predisposició a patir cistitis com:
- mantenir relacions sexuals freqüents (no es tracta d’una infecció de transmissió sexual)
- estar embarassada
- tenir la menopausa
- utilitzar un espermicida com a mètode anticonceptiu, en combinació amb el diafragma o el preservatiu
- fer ús de productes que alteren o irriten la flora vaginal
- netejar-se de darrere cap endavant després d’anar al lavabo
- tenir diabetis
- haver patit una infecció a la bufeta o al ronyó en els darrers 12 mesos
- tenir un sistema immunitari dèbil, que pot ser fruit de certes malalties o tractaments
El símptomes més habituals de la cistitis són:
- sensació de cremor o dolor en orinar
- sensació d’urgència i incontinència urinària
- sensació de pressió a la part baixa de l’abdomen
- orina pudent
- presència de sang a l’orina
- orina tèrbola
Es recomana anar al metge o metgessa en cas que es presentin alguns dels símptomes que es mostren a continuació, ja que la infecció podria haver afectat el ronyó:
- febre
- mal d’esquena o a un costat de l’esquena
- nàusees i vòmits
Si consulteu amb el metge o metgessa possiblement us podrà diagnosticar a partir de la descripció dels símptomes i del vostre historial mèdic. També us pot demanar una mostra d’orina per confirmar el diagnòstic.
Si teniu una infecció a la bufeta d’origen bacterià necessitareu prendre un antibiòtic. En les infeccions d’orina no complicades el tractament d’elecció habitual és una dosi única de 3 grams de fosfomicina (un sobre). L’administració d’una sola dosi és suficient, ja que s’excreta per l’orina durant tres dies.
És aconsellable prendre l’antibiòtic a la nit, en dejú (dues hores després de menjar) i amb la bufeta buida per maximitzar-ne l’absorció i l’eficàcia.
La furantoïna, tot i no ser un antibiòtic de primera elecció, també pot ser una alternativa en alguns casos. En situacions concretes el metge o metgessa pot valorar fer servir altres antibiòtics.
En principi, una vegada que s’inicia el tractament els símptomes haurien de començar a remetre a les 24 hores, tot i que pot ser habitual que persisteixin durant 2-3 dies.
Recordeu que és important que prengueu el tractament tal com us ha indicat el vostre metge o metgessa. Poseu-vos-hi en contacte si no noteu millora entre 24 i 72 hores després d’iniciar el tractament.
Les plantes medicinals o teràpies alternatives que s’han utilitzat per tractar una infecció d’orina són el suc o suplements de nabius, la D-mannosa, l’all o la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). Els tractaments a base de plantes medicinals també poden afectar l’eficàcia d’altres medicaments, per exemple, els nabius poden disminuir l’eficàcia del tractament anticoagulant amb acenocumarol (Sintrom®). Per aquest motiu, cal informar el metge o metgessa sobre aquestes teràpies.
Generalment es recomana, entre altres mesures:
- incrementar la quantitat de líquids que s’ingereix de forma que es mantingui un flux urinari adequat
- no retardar el moment d’anar al lavabo si es té necessitat d’orinar
- buidar completament la bufeta en orinar
- orinar després de les relacions sexuals
- mantenir una bona higiene de la zona genital, especialment abans i després de les relacions sexuals, però sense utilitzar productes que irritin o alterin la flora vaginal
- evitar l’ús d’espermicides, especialment si es combina amb el diafragma o el preservatiu, i buscar un mètode anticonceptiu alternatiu
- netejar-se de davant cap endarrere després de defecar
Si tot i prendre les mesures recomanades continueu tenint infeccions de forma freqüent, convé que aneu al metge o metgessa per tal que descarti altres possibles malalties.
Algunes de les següents mesures podrien ser d’ajuda en dones amb infeccions recurrents, sempre que un metge o metgessa hagi valorat el cas i ho consideri oportú:
- Tractar altres problemes de salut que puguin dificultar el buidament correcte de la bufeta, com per exemple, els prolapses (descensos) uterins.
- Els tractaments preventius amb antibiòtics que es prenen durant un temps i després de les relacions sexuals, s’han mostrat efectius per reduir el risc de recaiguda en dones amb tres o més episodis de cistitis l’any.
- Intervenir quirúrgicament per tal de solucionar problemes estructurals del tracte urinari.
Torpy JM. Urinary tract infection. JAMA 2012;307(17):1877.
Hooton T. Urinary tract infections in adolescents and adults. UpToDate 2018; Waltham (MA).
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.