Contacte
La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d’orina. Tot i que sovint es presenta o s'agreuja amb l'edat, no es tracta només d'una manifestació de l'envelliment. Pot ser transitòria i aparèixer com a conseqüència d’una malaltia (per exemple, una infecció d’orina), del tractament amb determinats medicaments (com els diürètics), o de l’ús de certes plantes medicinals (per exemple, la dent de lleó o la cua de cavall).
Hi ha diferents tipus d’IU: la IU d’esforç, que és la pèrdua involuntària d’orina quan es fa un esforç físic com córrer, aixecar pes o tossir, i la IU d’urgència, que es produeix perquè hi ha un desig d’orinar molt sovint, que comporta pèrdues d’orina. També hi ha la IU de tipus mixta que presenta característiques de les dues.
El tractament varia en funció del tipus d’incontinència urinària i de la causa que la provoca. Si la incontinència és transitòria, les mesures s’adrecen a tractar o modificar allò que l’origina, segons el cas. Davant d’incontinència persistent, convé seguir algunes recomanacions no farmacològiques relacionades amb l’estil de vida.
Quan aquestes mesures no són suficients, es pot recórrer a altres tractaments. La IU d’urgència pot millorar amb un tipus de medicaments coneguts com a antiespasmòdics urinaris, però cal tenir en compte que l’eficàcia d’aquests fàrmacs és limitada i els efectes adversos, importants. Per a la IU d’esforç, es poden valorar opcions més invasives com la cirurgia.
Aquest article explica quines mesures no farmacològiques poden ajudar a millorar la incontinència urinària i, en cas que no produeixin els efectes esperats, quins medicaments es poden prescriure per a la incontinència urinària d’urgència.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
En cas que sigui fruit d’una altra malaltia, les mesures terapeùtiques adreçades a resoldre aquesta malaltia d’origen seran suficients perquè la incontinència desaparegui. Si es presenta com a efecte advers d’un medicament, el professional responsable de la prescripció valorarà les alternatives disponibles, com ara ajustar-ne la dosi o canviar el medicament. Quan la incontinència la provoqui l’ús d’una planta medicinal, n’hi haurà prou amb deixar de prendre-la.
En cas d’incontinència persistent, el tractament principal inclou mesures no farmacològiques relacionades amb l’estil de vida, com ara mantenir uns bons hàbits d’higiene i de cura personal, introduir canvis en l’alimentació i practicar activitat física. L’entrenament per controlar la bufeta i els exercicis per enfortir els músculs pelvians també poden ser molt útils.
Si aquestes mesures no produeixen els resultats esperats, es pot recórrer als medicaments, en el cas de la IU d’urgència, i a la cirurgia, en el cas de la IU d’esforç.
És important que seguiu les recomanacions següents:
- Manteniu uns bons hàbits d’higiene i de cura personal:
- Tingueu cura de la vostra higiene personal diària, especialment després d'orinar, per evitar possibles infeccions i lesions a la pell, sobretot si utilitzeu bolquers.
- Orineu cada tres hores durant el dia.
- Vestiu-vos amb roba còmoda i fàcil de treure per evitar pèrdues per incontinència d'urgència.
- Afavoriu un buidatge complet i relaxat durant la micció: manteniu una bona posició i deixeu que el raig surti fins a l’última gota.
- Si teniu problemes de mobilitat, assegureu-vos que podeu accedir fàcilment al lavabo.
- Feu alguns canvis en la vostra alimentació:
- Augmenteu el consum d’aliments rics en fibra (cereals, prunes, kiwis, polpa de cítrics) per facilitar el bon ritme intestinal i evitar el restreyiment.
- Beveu aigua (aproximadament 1,5 litres diaris) per evitar que l’orina es concentri i irriti la bufeta.
- Reduïu el consum d’estimulants (cafè, te, cola, tònica, xocolata).
- Practiqueu activitat física adaptada a la vostra situació.
- Milloreu la postura en les activitats quotidianes.
- Manteniu un pes saludable.
- Eviteu el consum d’alcohol i tabac.
El vostre professional sanitari de referència també us pot recomanar alguns exercicis que requereixen la supervisió de personal expert i especialitzat, com ara els que ajuden a controlar la bufeta i els que s’adrecen a enfortir els músculs de la pelvis (exercicis Kegel).
D’altra banda, si preneu herbes medicinals, assegureu-vos que no afecten el ritme i el volum d’orina. Les que acostumen a produir aquest efecte són la dent de lleó, la cua de cavall, la sàlvia i l’ortiga. Davant del dubte, consulteu amb el vostre professional sanitari de referència.
El professional sanitari pot prescriure medicaments per a la incontinència urinària d’urgència quan les mesures relacionades amb l’estil de vida són insuficients.
Hi ha diferents medicaments disponibles. Tots ells són molt similars i, en general, els beneficis que comporten són modestos, ja que redueixen molt poc les vegades que s’ha d’anar a orinar (en general, menys d’una micció al dia) i les pèrdues d’orina. Aquests fàrmacs poden produir, a més, efectes adversos importants.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el professional responsable de la prescripció pot indicar la interrupció del tractament per manca d’eficàcia o per problemes de seguretat (efectes adversos i/o interaccions amb altres medicaments).
Pel que fa a la incontinència urinària d’esforç, els medicaments no són útils i es pot optar per altres tractaments més invasius, com la cirurgia.
Els medicaments més emprats són de la família dels antimuscarínics, com la tolterodina, la solifenacina, el clorur de trospi, l’oxibutinina, la propiverina, la fesoterodina i la desfesoterodina. Aquests fàrmacs ajuden a reduir els símptomes com la urgència per orinar i incrementen la capacitat de la bufeta.
També s’utilitza el mirabegró, un medicament d’una altra família que actua relaxant el múscul de la bufeta per facilitar que s’ompli i emmagatzemi l’orina.
Habitualment, els medicaments per tractar la incontinència urinària d'urgència s'administren per via oral. Els antimuscarínics es prenen entre dos i tres cops al dia, i el mirabegró, un sol cop al dia.
És important que respecteu les dosis i les pautes d’administració que us indiqui el professional responsable de la prescripció.
Els efectes adversos més freqüents dels medicaments antimuscarínics inclouen sequedat de boca, restrenyiment, visió borrosa, nàusees i dispèpsia (dolor o molèstia a la part superior de l’abdomen). També poden produir caigudes i alteracions mentals, com ara somnolència, mareig, confusió o desorientació, i retencions d’orina (buidatge incomplet de la bufeta), especialment en persones grans.
La sequedat de boca es pot prevenir i tractar amb caramels sense sucre, xiclets i lubricants orals. Per evitar el restrenyiment, es pot seguir una dieta equilibrada rica en fibra, beure aigua per mantenir una bona hidratació i, si el professional sanitari ho considera adient, utilitzar suplements dietètics de fibra.
Respecte al mirabegró, com que pertany a una altra família i actua de forma diferent als medicaments antimuscarínics, els seus efectes adversos també són diferents. Els més freqüents inclouen infeccions del tracte urinari, taquicàrdia, diarrea, mal de cap, palpitacions i picor intensa. A mes, aquest fàrmac pot augmentar la pressió sanguínia.
En el cas de les persones grans, els efectes adversos poden ser més greus i aparèixer amb més freqüència. També s’han relacionat amb fractures per caigudes i pèrdua de memòria, entre d’altres.
Si apareixen efectes adversos, cal que ho comuniqueu al vostre metge o metgessa, perquè valori si cal suspendre el tractament.
Cal precaució en l’ús de medicaments antimuscarínics en gent gran, en persones amb malalties cròniques i/o greus, i en persones susceptibles a patir glaucoma d’angle tancat (dany progressiu del nervi òptic, causat per l'augment ràpid i intens de la pressió intraocular).
Per altra banda, durant el tractament amb mirabegró cal fer un seguiment de la pressió arterial i, en general, aquest medicament no es recomana per a les persones amb problemes de pressió alta.
Si teniu dificultat per orinar o la sensació que la bufeta no es buida completament, contacteu amb el vostre professional sanitari de referència.
