Contacte
Si teniu la pressió arterial alta (hipertensió), és molt probable que ho hàgiu descobert de casualitat arran d’una revisió mèdica rutinària. La majoria de les persones afectades no noten cap símptoma i això fa que triguin molt a assabentar-se que pateixen la malaltia. Tanmateix, en alguns casos poden aparèixer alteracions inespecífiques, com mal de cap intens, brunzit o soroll a les orelles, dificultat per respirar, sagnat nasal, cansament, confusió, dolor al pit i alteracions en la visió.
La pressió arterial (PA) és la força que la sang exerceix contra les parets de les artèries mentre circula pel cos. Quan aquest valor es manté elevat de manera constant, parlem d’hipertensió arterial (HTA), una malaltia crònica molt freqüent i de causa majoritàriament desconeguda. Si no es tracta, pot provocar complicacions en òrgans vitals com el cor, el cervell, els ronyons o els ulls, afectar les artèries i augmentar el risc de patir altres malalties cardiovasculars com l’infart agut de miocardi o l’ictus. Per aquest motiu, és fonamental detectar-la a temps mitjançant controls periòdics com els que es fan a les farmàcies i als centres sanitaris.
El tractament s’adreça a reduir les xifres de PA i a prevenir possibles complicacions. Les mesures terapèutiques principals són els canvis en l’estil de vida, com seguir una alimentació baixa en sal, fer activitat física regular, mantenir un pes saludable, moderar el consum d’alcohol i deixar de fumar, si és el cas. En alguns casos, cal combinar aquestes mesures amb la prescripció de medicaments.
Aquest article explica què es pot fer per controlar la PA i com es mesura, com se sap que es pateix hipertensió i en què consisteix el tractament quan es diagnostica. També es descriuen els medicaments disponibles i s’exposen els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de prendre’ls per evitar riscos.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del professional sanitari i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Materials
-
La hipertensió arterial: què n'he de saber?
(Obre en una nova finestra)
Infografia per a la ciutadania
-
Ús de fàrmacs antihipertensius en pacients fràgils polimedicats
(Obre en una nova finestra)
Infografia per als professionals
Adoptar un estil de vida saludable és clau per controlar les xifres de PA, evitar la hipertensió i mantenir, alhora, un sistema cardiovascular sa i un bon estat de salut general:
- Seguiu una alimentació saludable. Un dels petits canvis que podeu fer per menjar millor i reduir el risc de patir hipertensió és reduir el consum de sal, tant la que s’afegeix manualment com la que contenen els aliments processats i ultraprocessats, sobretot els productes carnis processats (embotit, pernil, salsitxes, etc.), els formatges, els plats preparats i el pa. Es pot potenciar el sabor dels aliments amb altres alternatives, com per exemple amb l’ús d’espècies.
- Feu activitat física regular. En general, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana 30 minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana per mantenir un bon estat de salut. Alguns exemples són caminar a bon pas, anar amb bicicleta a un ritme tranquil, nedar, treballar a l’hort o al jardí o netejar a fons.
- Trenqueu amb el sedentarisme. Seguir les recomanacions mínimes d’activitat física no és suficient per reduir els efectes negatius del temps asseguts. De vegades, les persones adultes compleixen o superen les recomanacions de l’activitat física, però també passen la major part del dia assegudes, és a dir, són actives i sedentàries. Per aquest motiu, la millor manera d’evitar riscos és combinar les dues mesures: seure menys i moure’s més.
- Manteniu un pes saludable. La hipertensió és molt més freqüent en persones amb sobrepès i obesitat. Quan una persona guanya pes, la pressió tendeix a pujar, mentre que quan es perd pes, la pressió acostuma a baixar.
- Deixeu de fumar, si és el cas. Els components del tabac perjudiquen l’aparell circulatori, especialment la nicotina, que produeix dany a la paret interna de les artèries.
- Limiteu el consum d’alcohol. L’alcohol té efectes perjudicials en el sistema cardiovascular i l’estat de salut en general: danya tant el teixit muscular del cor com els vasos sanguinis.
- Procureu dormir bé. Generalment, la PA disminueix mentre es dorm, però el son interromput pot afectar negativament aquest descens normal i comportar hipertensió i altres problemes cardiovasculars.
- Eviteu l’estrès. Actualment no està clar si l’estrès pot afavorir l’aparició d’hipertensió a través d’altres factors de risc (per exemple, una alimentació poc equilibrada o el consum de tabac) o si esdevé un factor de risc per si mateix. Hi ha certa evidència científica que altres factors psicosocials, com els conflictes emocionals, la depressió i l’ansietat, també afecten la salut cardiovascular.
Més enllà d’aquestes mesures, i tenint en compte que en la majoria de casos la malaltia no produeix símptomes, convé controlar les xifres de PA periòdicament.
Més informació a Canal Salut
Si no teniu cap problema de salut, convé que us la mesureu almenys una vegada cada dos anys. Aquesta recomanació és especialment important si teniu més de 60 anys o presenteu altres factors de risc cardiovascular, com diabetis, colesterol alt, tabaquisme o antecedents familiars d’hipertensió.
En cas que us diagnostiquin HTA, caldrà fer-ne un seguiment més freqüent, sempre segons el criteri i les indicacions dels professionals sanitaris.
La PA es mesura a partir de dues dades:
- PA sistòlica (la màxima): és la pressió que fa la sang contra les parets de les artèries quan el cor es contreu per bombar-la (és a dir, quan batega).
- PA diastòlica (la mínima): és la pressió que fa la sang contra les parets de les artèries quan el cor es relaxa entre batecs.
Aquestes dades s’expressen en mil·límetres de mercuri (mmHg). Exemple: una PA de 120/80 mmHg equival a:
- Una pressió màxima de 120 mmHg.
- Una pressió mínima de 80 mmHg.
És probable que si la mesura la fa un professional sanitari us comuniqui el resultat de la següent manera: “12, 8”.
Per obtenir aquestes dades, s’utilitza un aparell anomenat tensiòmetre. N’hi ha de dos tipus:
- Manual. És el més antic i el que ofereix uns resultats més precisos, però cal aprendre a utilitzar-lo correctament. Consta dels components següents:
- Un maneguet o banda pneumàtica que es col·loca al voltant del braç o del canell.
- Una bomba per inflar-lo amb aire i exercir una pressió determinada sobre l’artèria.
- Un tub connector per on circula el flux d’aire.
- Un manòmetre, que és el dispositiu que mesura la pressió al maneguet.
- Un estetoscopi per sentir els sons que permeten identificar la pressió màxima i la pressió mínima.
- Digital. És el més fàcil d’utilitzar i, alhora, el menys precís. Està format per un maneguet que s’infla automàticament, un monitor i un tub connector. Aquest tipus de dispositius incorporen sensors electrònics per identificar la pressió màxima i la pressió mínima i per això no incorporen estetoscopi.
Independentment del tipus de tensiòmetre, el procés de mesura consisteix a col·locar el maneguet ben ajustat al braç o al canell i inflar-lo amb aire perquè faci pressió a l’artèria i impedeixi temporalment que hi circuli la sang. Al cap d’uns segons, el maneguet comença a desinflar-se gradualment fins que la sang torna a circular per l’artèria amb normalitat. Quan la sang comença a fluir, s’obté la pressió màxima, i quan la circulació es restableix completament, la pressió mínima.
En general, la PA es considera normal quan és de 120/80 mmHg. Tot i així, aquests valors poden variar segons les característiques de cada persona.
Una PA igual o superior a 140/90 mmHg pot ser indicativa d’hipertensió. Ara bé, per confirmar la presència de la malaltia, aquest resultat s’ha d’obtenir en més de dues ocasions i en dies diferents.
En qualsevol cas, davant d’un resultat igual o superior a 140/90 mmHg, convé que us adreceu al vostre professional sanitari de referència.
Els valors de PA es poden veure alterats de forma puntual per factors com ara els esforços, les postures, el consum de cafè o té, o l’estrès. Per tant, amb una sola mesura no n’hi ha prou per considerar la pressió alta un problema de salut, sinó que cal mesurar-la en diverses ocasions, deixant un temps de repòs entre les diferents mesures i d’acord amb certes pautes per evitar trastorns en el resultat.
En qualsevol cas, davant d’un resultat igual o superior a 140/90 mmHg, convé que us adreceu al vostre professional sanitari de referència.
La PA es pot mesurar a casa amb un aparell ben calibrat i degudament validat. Tanmateix, davant d’un primer resultat de pressió alta, sempre cal consultar el professional sanitari perquè en faci una valoració.
La mesura domiciliària de la PA pot ser molt útil per fer un bon seguiment si us han diagnosticat HTA. El vostre professional sanitari de referència us pot ensenyar a fer-ho correctament.
En general, és important seguir unes recomanacions perquè els resultats siguin fiables:
- Empreu únicament un tensiòmetre que hagi superat els protocols de validació definits pels organismes competents i hagi demostrat precisió a l’hora de mesurar la Podeu consultar la llista dels dispositius que compleixen aquests requisits en aquest web recomanat per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Fundació Espanyola del Cor (FEC).
- Trieu un lloc tranquil, amb una temperatura agradable.
- Eviteu fumar, menjar, beure cafè o te, o fer exercici físic durant els 30 minuts anteriors a la mesura.
- Reposeu cinc minuts abans de començar.
- Asseieu-vos amb l’esquena ben recolzada, els peus a terra i les cames sense creuar.
- Col·loqueu el maneguet al braç, a l’altura del cor.
- Intenteu prendre la pressió sempre al mateix braç, preferiblement el que indiqui el vostre professional sanitari.
- Eviteu feu mesures consecutives sense deixar un temps de repòs, ja que els valors es poden veure alterats. En aquest cas, la mesura més fiable sempre serà la primera.
Les mesures terapèutiques principals es relacionen amb canvis en l’estil de vida i són molt similars a les que serveixen per prevenir la malaltia: fer activitat física regular, mantenir un pes saludable, moderar el consum d’alcohol i deixar de fumar, si és el cas.
En el cas de l’alimentació saludable cal, a més, que sigui baixa en sal, amb mesures com ara optar per les versions sense sal o baixes en sal de certs aliments, substituir la sal per espècies o herbes aromàtiques per potenciar el sabor dels aliments, i evitar les salses i les begudes amb gas.
En aquest sentit, convé tenir en compte que la sal també se sol utilitzar com a excipient (component) en la fabricació de medicaments, especialment les formes farmacèutiques efervescents (comprimits, sobres o granulats efervescents). Per això convé que consulteu la quantitat de sodi (component de la sal) que contenen els medicaments al prospecte, tant si us els han prescrit amb recepta mèdica com si són de venda lliure a la farmàcia.
Si aquestes mesures no són suficients per controlar la malaltia, el professional sanitari pot valorar la conveniència de combinar-les amb medicaments.
Quan els hàbits saludables no són suficients per mantenir la PA dins dels valors adequats, el professional de la salut us pot prescriure un o més medicaments per reduir aquests valors i prevenir complicacions.
Tanmateix, cal tenir en compte que el tractament farmacològic no substitueix, en cap cas, els canvis en l’estil de vida.
Per al tractament de la HTA, s’utilitzen diferents grups de medicaments, que només s’han de prendre sota la prescripció i amb el seguiment d’un professional sanitari.
N’hi ha que ajuden a relaxar les venes i les artèries mitjançant l’acció sobre l’angiotensina II, una substància química del cos que estreny els vasos sanguinis i augmenta, per tant, la PA. Es divideixen en dos grans grups:
- Inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA). Aturen la producció d’angiotensina II. Exemples: captopril, enalapril.
- Antagonistes del receptor de l’angiotensina II (ARA-II). Bloquegen l’acció de l’angiotensina II. Exemples: losartan, valsartan, irbesartan, candesartan.
Altres medicaments actuen sobre el calci, que fa que el cor i les artèries es contreguin amb més força, de manera que augmenta la PA. Són els anomenats antagonistes del calci o blocadors dels canals de calci, que anul·len els efectes d’aquest mineral i, en conseqüència, relaxen els vasos sanguinis. Alguns d’aquests fàrmacs també poden disminuir la freqüència cardíaca i contribuir així a reduir encara més la PA. Exemples: amlodipina, nifedipina, manidipina.
Els diürètics o medicaments que ajuden a reduir l’acumulació de líquid al cos també se solen prescriure per tractar la HTA, especialment en el cas de persones d’edat avançada. Ajuden els ronyons a eliminar sal i aigua a través de l’orina, de manera que redueixen la quantitat de líquid que flueix per les venes i les artèries i, per tant, la PA. Exemples: hidroclorotiazida, furosemida, torasemida, clortalidona.
Si els diürètics no produeixen els resultats esperats, se solen combinar amb altres medicaments que actuen de forma diferent, com per exemple els betablocadors. Aquests fàrmacs bloquegen els efectes de l’epinefrina, una hormona també coneguda com a adrenalina. D’aquesta manera, redueixen la freqüència i la força de contracció del cor i, en conseqüència, la PA. Exemples: atenolol, bisoprolol.
Alguns betablocadors, anomenats betablocadors vasodilatadors, ajuden, a més, a eixamplar les venes i les artèries per millorar el flux de la sang. Exemple: carvedilol.
Els medicaments per a la hipertensió s’administren per via oral, habitualment en forma de comprimit i un sol cop al dia.
Si el professional de la salut us prescriu algun o alguns d’aquests medicaments, heu de vigilar amb:
- Les indicacions específiques a l’hora de prendre’ls. En general, us els heu de prendre cada dia a la mateixa hora: alguns al matí, com els diürètics, i altres a la nit, com els antagonistes de calci.
En cap cas heu de reduir la dosi prescrita ni interrompre el tractament sense la supervisió del vostre professional sanitari de referència.
- Els possibles efectes secundaris:
- Els IECA poden provocar tos seca i risc de deshidratació.
- Els ARA II poden comportar risc de deshidratació.
- Els antagonistes del calci poden produir edema (inflor de turmells), sensació de calor o vermellor a la cara.
- Els diürètics poden provocar gota i risc de deshidratació.
- Els betablocadors (inclosos els vasodilatadors) poden causar mareigs i per això convé que us aixequeu poc a poc.
- Els betablocadors vasodilatadors poden afectar la vida sexual.
- Les possibles interaccions amb altres medicaments, plantes medicinals i aliments:
- Els IECA poden:
- Veure reduït el seu efecte o produir toxicitat al fetge si preneu antiinflamatoris no esteroidals (AINE), com l’ibuprofèn.
- Incrementar la tos seca si feu ús del pebroter (Capsicum spp.), una planta medicinal utilitzada en desordres gastrointestinals.
- Causar hiperpotassèmia (augment de la concentració de potassi a la sang) si mengeu aliments rics en potassi (cigrons, festucs, patates i moniatos, xampinyons, alvocat, plàtan, tomàquet, etc.).
- Els ARA-II poden:
- Veure reduït el seu efecte o produir toxicitat al fetge si preneu AINE, com l'ibuprofèn.
- Causar hiperpotassèmia (augment de la concentració de potassi a la sang) si mengeu aliments rics en potassi (cigrons, festucs, patates i moniatos, xampinyons, alvocat, plàtan, tomàquet, etc.).
- Els antagonistes del calci poden interaccionar amb els sucs de fruita. Un exemple en seria el suc de raïm, que pot augmentar-ne l’efecte.
- Els betablocadors (inclosos els vasodilatadors) poden augmentar:
- L’efecte dels fàrmacs hipoglucemiants, és a dir, els que s’utilitzen per tractar la diabetis mellitus tipus 2.
- Els efectes secundaris si feu ús de trompera (Ephedra spp.), una planta medicinal utilitzada en afeccions respiratòries.
- Els IECA poden:
Per evitar riscos, és molt important que informeu el professional sanitari responsable de la prescripció de tots els medicaments, plantes medicinals i suplements alimentaris que preneu i que l’aviseu de qualsevol canvi.
El control de la PA s’ha d’ajustar a la situació de cada pacient. El vostre professional sanitari de referència pot valorar un ajust, un canvi o la retirada d’altres medicaments que esteu prenent si:
- Teniu més de 65 anys.
- Us trobeu en una situació de vulnerabilitat: presenteu dificultats per demanar ajuda, viviu sols o teniu demència.
- Patiu altres malalties com diabetis, insuficiència renal o insuficiència cardíaca.
- Heu tingut episodis de baixades de PA amb risc de caigudes.
- Hi ha una manca d’eficàcia o problemes de seguretat (efectes adversos i/o interaccions amb altres medicaments).
És important que consulteu el vostre professional sanitari de referència davant de qualsevol dubte sobre el control de la malaltia o els medicaments prescrits, especialment si:
- Els vostres valors de PA es mantenen elevats de forma persistent.
- Teniu dificultats per seguir el tractament.
Consulteu el professional de manera urgent si presenteu alguns d’aquests símptomes:
- Mal de cap brusc i inhabitual.
- Desmai o sensació de pèrdua de consciència.
- Dolor al pit o ventre.
- Palpitacions intenses o irregulars.
- Dificultats per respirar.
- Visió borrosa o alteracions visuals recents.
Coll de Tuero G, Dalfó i Baqué A, de la Figuera Von Wichmann M, Gibert i Llorach E, Isnard Blanchar MM, Martínez Alonso V, Pepio Vilaubi JM, Roca-Cusachs Coll A, Salleras Marcó N de la SIA. Hipertensió arterial. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 6 [Internet]. 2012. Disponible a: https://hdl.handle.net/11351/4540.2
Sociedad Española de Farmacia Clínica, Familiar y Comunitaria (SEFAC), Sociedad Española de Médicos Generales y de Familia (SEMG). Guía para el abordaje de la hipertensión arterial desde la farmacia comunitaria [Internet]. 2022 [citat 2025 abr. 8]. Disponible a: https://www.semg.es/images/2022/Documentos/GUIA_ABORDAJE_HIPERTENSION_SEFAC.pdf
Guies de pràctica clínica del Ministerio de Sanidad (GuíaSalud). Guía de práctica clínica sobre el manejo de la hipertensión arterial en Atención Primaria. Disponible a: https://portal.guiasalud.es/gpc/guia-de-practica-clinica-sobre-hipertension-arterial-actualizacion-2007/
Mancia G, Kreutz R, Brunström M, Burnier M, Grassi G, Januszewicz A, et al. 2023 ESH Guidelines for the management of arterial hypertension The Task Force for the management of arterial hypertension of the European Society of Hypertension: Endorsed by the International Society of Hypertension (ISH) and the European Renal Association (ERA). J Hypertens 2023; 41:1874–2071. DOI: https://doi.org/10.1097/HJH.0000000000003621
National Institute for Health and Care Excellence (NICE). Hypertension in adults: diagnosis and management (NG136). NICE guideline, actualització 2022. https://www.nice.org.uk/guidance/ng136
Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Fitxes tècniques. https://www.aemps.gob.es
Micromedex® i UpToDate®. Interaccions medicamentoses i perfils d’efectes adversos.