Contacte
En una analítica m’han detectat una alteració al fetge i m’han dit que és pel virus de l’hepatitis C, què puc fer per curar-me?
Fa anys que tinc hepatitis C i no m’ha donat cap problema, per què l’hauria de tractar ara?
Aquestes són algunes preguntes que us podeu fer si us han comunicat, recentment o fa anys, que patiu hepatitis C crònica. La infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) esdevé crònica quan dura més de sis mesos. Si no es tracta, pot causar danys al fetge a curt o llarg termini i provocar una cirrosi o, fins i tot, un càncer de fetge.
L’hepatitis C es transmet a través del contacte amb la sang i els seus derivats. Sovint no produeix símptomes i, si ho fa, són inespecífics (cansament, molèsties abdominals, dolor muscular o ossi, etc.). Per això, la majoria de les persones afectades no saben que la pateixen i la infecció es detecta en una anàlisi de sang rutinària.
Actualment, el VHC es pot eliminar en la majoria dels casos amb un tractament que, habitualment, dura entre 8 i 12 setmanes i té pocs efectes secundaris.
Aquest article explica quins medicaments s’utilitzen per tractar l’hepatitis C crònica, com s’han de prendre, quins efectes secundaris poden produir i altres aspectes que cal tenir en compte.
La informació proporcionada és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Com que l’hepatitis C crònica generalment no produeix símptomes, la sospita de la infecció pot ser l’alteració de les transaminases o enzims de la funció del fetge en una analítica rutinària. Per al diagnòstic convé conèixer els antecedents i determinar en una analítica els anticossos anti-VHC i la presència de VHC a la sang.
Quan es planifica el tractament de la infecció, es determina el genotip del VHC, que és el tipus de virus de l’hepatitis C. Hi ha genotips de l’1 fins al 4, però l’1 és el més freqüent en el nostre entorn.
Igualment, per conèixer l’estat del fetge al llarg de la malaltia, es realitza una prova no invasiva anomenada Fibroscan. Aquesta prova determina, a través d’una sonda, l’elasticitat del teixit del fetge i el grau de fibrosi hepàtica de la persona afectada: el grau de fibrosi F0 vol dir que el fetge està en correctes condicions, mentre que el grau de fibrosi F4 significa que hi ha cirrosi hepàtica.
L’hepatitis C es tracta amb medicaments.
El tractament que s’administrava fa anys era llarg, provocava molts efectes secundaris i només curava aproximadament la meitat de les persones que el realitzaven. En aquest moment es disposa de combinacions de medicaments que curen més del 95% de les persones que les prenen de forma correcta. Aquests medicaments li seran dispensats al servei de farmàcia de l’hospital.
Les combinacions a dosis fixes de principis actius recomanades independentment del genotip del VHC són les següents:
- Glecaprevir 100 mg i pibrentasvir 40 mg: 3 comprimits al dia en una presa única amb aliments amb que s’administra durant 8 o 12 setmanes. No necessita ribavirina.
- Sofosbuvir 400 mg i velpatasvir 100 mg: 1 comprimit al dia amb aliments o sense durant 12 setmanes. Es pot afegir ribavirina en casos concrets.
Altres combinacions a dosis fixes disponibles que s’utilitzen tenint en compte el genotip del VHC són:
- Grazoprevir 100 mg i elbasvir 50 mg: 1 comprimit al dia amb aliments o sense. Es pot afegir ribavirina en casos concrets.
- Sofosbuvir 400 mg, velpatasvir 100 mg i voxilaprevir 100 mg: 1 comprimit al dia amb aliments.
La durada del tractament oscil·la entre 2 i 6 mesos, essent el més habitual una durada de 8 a 12 setmanes amb les pautes actuals de tractament. Segons el genotip (tipus de virus) implicat, el grau de fibrosi (elasticitat) del fetge, el grau de cirrosi i el fet d’haver rebut o no un tractament previ que no ha funcionat es decidirà si fer un tractament de 8, 12 o 24 setmanes.
Els medicaments que s’utilitzen per tractar l’hepatitis C es dispensen a la farmàcia de l’hospital (farmàcia ambulatòria).
És molt important prendre el medicament cada dia, durant el temps establert i en les condicions adequades. Cal saber si s’ha de prendre amb menjar o sense.
Abans d’iniciar el tractament és necessari que el personal mèdic o farmacèutic revisi si hi ha possibles interaccions entre els medicaments per a l’hepatitis C i els que es prenen habitualment. Aquestes interaccions poden fer que els medicaments per a l’hepatitis C perdin efectivitat o causin més efectes adversos dels que s’esperen. Per això, heu de dir tant els medicaments com els complements dietètics, medicaments naturals i vitamines que preneu.
La tolerància al tractament és molt bona. La major part de les persones que prenen aquests medicaments no noten cap efecte secundari.
Però com tots els medicaments, els que s’utilitzen per tractar l’hepatitis C poden provocar alguns efectes adversos, sobretot durant els primers dies del tractament:
- Molèsties abdominals, diarrea i nàusees: es recomana fer dieta astringent (patata, arròs, pastanaga, plàtan, etc.) uns dies si hi ha diarrea, hidratar-se correctament i evitar aliments rics en fibra (fruita, verdura i cereals integrals). Per controlar les nàusees convé menjar menys quantitat i més sovint.
- Mal de cap que es pot tractar amb paracetamol, si cal.
- Cansament que millora en acabar el tractament.
En cas que les molèsties impedeixin realitzar les activitats diàries, es pot consultar el personal mèdic o farmacèutic.
Després d’acabar de prendre la medicació durant el termini establert pel metge o metgessa, s’han d’esperar 12 setmanes sense tractament. Llavors es fa una anàlisi de sang per determinar la presència del VHC. Si el resultat és negatiu, l’hepatitis C crònica s’ha curat. És molt important comprovar que la infecció pel VHC s’ha curat, per aquest motiu, és molt rellevant que es realitzi l’analítica de sang 3 mesos després d’haver acabat el tractament.
Si els medicaments prescrits no funcionen, és possible que es realitzi un estudi de resistències al tractament per valorar la opció de tractament més idònia.
Protocol de vigilància epidemiològica per a la prevenció́ i el control de l’hepatitis C. Agència de Salut Pública de Catalunya. Juny de 2018. Generalitat de Catalunya.
European Association for the Study of the Liver. EASL Recommendations on Treatment of Hepatitis C 2018. J Hepatol (2018). Disponible a: https://easl.eu/wp-content/uploads/2018/10/HepC-English-report.pdf
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.
