Contacte
Si us ha de venir la regla o tot just acaba de fer-ho, és normal que noteu petites molèsties o dolor lleu a la part baixa de l’abdomen i de la zona lumbar. Aquest dolor menstrual, anomenat dismenorrea, és més habitual en dones d’entre 17 i 25 anys, però es pot manifestar a qualsevol edat, i tendeix a disminuir amb el pas del temps o després d’un embaràs. Generalment, acostuma a durar 24 hores i es pot alleujar amb algunes mesures relacionades amb l’estil de vida i l’ús de tècniques senzilles, com l’aplicació de calor.
Ara bé, si el dolor és més continu i intens, s’allarga més enllà dels dies de menstruació, s’acompanya d’altres símptomes o bé condiciona les activitats de la vida quotidiana, no s’ha de normalitzar ni ignorar. Podria ser fruit d’una alteració que requereixi una valoració professional, com ara l’endometriosi, una malaltia inflamatòria caracteritzada per la presència de teixit endometrial, que és el que recobreix l’úter, fora de la cavitat uterina.
La dismenorrea i l’endometriosi estan infradiagnosticades, tot i tenir un gran impacte en la qualitat de vida. Les persones afectades les consideren una part inevitable del cicle menstrual i, en molts casos, no ho consulten amb els professionals sanitaris. Cal tenir en compte que la salut menstrual és un aspecte essencial del benestar que requereix la cura i l’atenció adequades.
Aquest article explica quines mesures poden ser útils per controlar el dolor menstrual i en quins casos cal cercar suport professional.
La informació que ofereix aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i, en cap cas, pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El cicle menstrual és un procés natural i continu durant l’etapa fèrtil que provoca canvis hormonals i prepara el cos per a un possible embaràs. Les seves característiques varien en funció de cada persona, però, en general, un cicle normal sol durar entre 21 i 35 dies.
El cicle s’inicia el primer dia de menstruació, més coneguda com a regla, i finalitza el primer dia de la menstruació següent. La regla és el sagnat que s’expulsa per la vagina provinent del teixit endometrial de l’úter que es desprèn com a resposta als estímuls de les hormones en aquesta fase. Habitualment, la quantitat de sang que es perd oscil·la entre els 50 ml i els 80 ml, i el color del sagnat pot ser diferent en cada moment, des del vermell viu fins a tons més foscos, com el marró o el violaci. La durada d’aquest període acostuma a ser d’entre 2 i 7 dies.
Després de la menstruació, el cos es prepara per a l’ovulació, la fase del cicle en què un dels dos ovaris allibera un òvul que es desplaça per les trompes de Fal·lopi fins a arribar a l’úter. Els canvis hormonals que es produeixen durant aquesta etapa són els responsables de l’anomenada síndrome premenstrual, que inclou símptomes com ara canvis d’humor, mal de cap, sensació d’inflor, tensió mamària, més sensibilitat als pits i molèsties a la part baixa de l’abdomen.
Cal tenir en compte que cada persona viu el cicle de manera diferent. Observar i conèixer el propi cicle ajuda a entendre millor el cos i és un bon indicador de salut.
Durant la darrera fase del cicle menstrual, els canvis hormonals provoquen contraccions uterines per facilitar que es desencadeni la menstruació. Aquests espasmes poden provocar dolor lleu i molèsties a la part baixa de l’abdomen uns dies abans de la regla o els primers dies de tenir-la. Aquest tipus de dolor, que és més freqüent en persones joves, no ha d’impedir fer vida quotidiana i hauria de poder millorar amb medicaments analgèsics o antiinflamatoris d’ús habitual (paracetamol o ibuprofèn). En aquest sentit, cal tenir en compte que el dolor té un component subjectiu, de manera que cada persona el viu d’una manera diferent.
Algunes dones poden experimentar un dolor més continu i intens, que pot començar una setmana abans de la menstruació, variar durant tot el cicle i persistir, fins i tot, després d’haver acabat la regla. Aquest tipus de dolor és més habitual a partir dels 30 anys, sobretot després de l’embaràs. En aquest cas, convé cercar suport professional, ja que l’origen del dolor podria indicar la presència d’afeccions com l’endometriosi, miomes (tumors benignes de l’úter), la malaltia inflamatòria pelviana o una infecció de transmissió sexual (ITS), o bé ser fruit de factors com l’estrès, l’ansietat o l’ús de dispositius intrauterins (DIU).
Per reduir el dolor menstrual i millorar el benestar durant el cicle, podeu seguir les recomanacions següents:
- Feu activitat física regular. Hi ha evidència que la pràctica habitual d’activitat física (entre 45 i 60 minuts, tres cops a la setmana) pot ajudar a disminuir el dolor menstrual. Tant les activitats de baixa intensitat (ioga, pilates, etc.) com les més actives (per exemple, caminar a bon ritme, córrer o nedar) tenen un efecte antiinflamatori i contribueixen a reduir la sensació de dolor. Així, la creença que fer esport durant la regla és perjudicial és completament falsa.
- Apliqueu calor local. L’ús de coixinets tèrmics o mantes elèctriques a la zona baixa de l’abdomen o de l’esquena pot alleujar significativament el malestar.
- Feu ús de tècniques de relaxació i respiració. Els exercicis de respiració profunda, la meditació o altres pràctiques de relaxació poden ajudar a reduir l’estrès i la tensió muscular, elements que poden intensificar la percepció del dolor.
- Seguiu una alimentació saludable. Una dieta equilibrada pot contribuir a regular el cicle menstrual i reduir la inflamació i el dolor. Aquesta dieta s’ha de basar en el consum majoritari d’aliments frescos d’origen vegetal, ha d’aportar el ferro necessari, sobretot en casos de sagnat abundant, i ha de limitar la ingesta de greixos, sucre i aliments ultraprocessats.
- Descanseu adequadament. Dormir les hores necessàries i mantenir una bona higiene del son afavoreix la recuperació i el benestar general.
- Eviteu el consum excessiu de substàncies excitants (cafè, te, refrescos amb cafeïna, alcohol, begudes energètiques, tabac, etc.), perquè poden influir negativament en la intensitat del dolor i en l’equilibri hormonal. Si en consumiu, eviteu fer-ho durant les últimes hores del dia, ja que també poden afectar el descans nocturn.
Si els canvis relacionats amb l’estil de vida i les tècniques d’aplicació de calor local o de relaxació i respiració no són suficients per alleujar el dolor i reduir la inflamació, els medicaments analgèsics com l’ibuprofèn (que també té un efecte antiinflamatori) i el paracetamol poden ser útils. En qualsevol cas, convé que ho consulteu amb el vostre professional sanitari de referència perquè valori el vostre cas i us prescrigui el tractament més adient, segons les vostres necessitats i característiques.
És recomanable buscar suport professional quan el dolor:
- És molt intens o condiciona les activitats quotidianes, la feina o els estudis.
- No cedeix amb els analgèsics o antiinflamatoris habituals.
- S’allarga més enllà dels dies de menstruació.
- Empitjora progressivament en pocs dies.
- Apareix de sobte després d’anys sense molèsties.
- S’acompanya d’altres símptomes, com ara:
- Sagnats abundants (haver de canviar compreses o tampons cada hora durant diverses hores seguides, o expulsió de coàguls grans).
- Febre, calfreds o malestar general.
- Nàusees, vòmits persistents o incapacitat per beure aigua o menjar.
- Marejos, sensació de desmai o debilitat extrema.
Recordeu que el color del sagnat pot variar i no necessàriament ha de ser un senyal d’alarma.
L’endometriosi es caracteritza per la implantació i el creixement del teixit endometrial que recobreix l’interior de l’úter fora d’aquest òrgan. Aquest teixit desplaçat respon, com el de l’úter, als estímuls de les hormones que regulen el cicle menstrual, de manera que prolifera, es desprèn i sagna durant la menstruació. Això provoca una reacció inflamatòria crònica i l’aparició de lesions que poden causar dolor.
La malaltia afecta aproximadament el 10 % de les persones amb úter en edat reproductiva i té un gran impacte en la qualitat de vida. No obstant això, moltes persones no saben que la pateixen i no reben el tractament adequat, ja que assumeixen el dolor que produeix com una conseqüència «normal» de la menstruació o bé perquè la resta de símptomes propis de la malaltia acostumen a ser inespecífics.
A banda de la menstruació dolorosa, l’endometriosi també pot causar:
- Dolor pelvià no menstrual (DPNM)
- Dolor genital durant les relacions sexuals (disparèunia)
- Dolor o molèsties en orinar (disúria)
- Defecació dificultosa o dolorosa (disquèzia)
- Infertilitat
Si presenteu algun d’aquests símptomes de manera recurrent o intensa, és important que ho consulteu amb un professional de la salut. Només amb una valoració adequada es pot establir un diagnòstic correcte i plantejar el tractament més adient.
L’objectiu del tractament de l’endometriosi és, principalment, reduir els símptomes associats i millorar la qualitat de vida de les persones afectades.
Els canvis en l’estil de vida (fer exercici físic adaptat, seguir una alimentació saludable, descansar adequadament i evitar el consum de substàncies excitants), l’aplicació de calor, i les tècniques de relaxació i respiració —mesures mencionades anteriorment per al dolor menstrual— us poden ajudar a millorar el benestar i reduir el dolor. En alguns casos, la fisioteràpia de sòl pelvià i el suport psicològic o grupal també poden ser útils.
Pel que fa al tractament farmacològic, el professional sanitari triarà el més adequat en funció de diversos factors, com ara la vostra edat i el desig d’embaràs. Per alleujar el dolor, us pot prescriure analgèsics o antiinflamatoris no esteroidals (AINE), com per exemple l’ibuprofèn o el naproxèn.
En cas que aquests medicaments siguin insuficients, el professional pot optar pel tractament hormonal amb anticonceptius orals combinats (orals, en forma d’anell vaginal o transdèrmics) o progestàgens (medroxiprogesterona, noretisterona i dienogest). Aquest tipus de tractament ajuda a reduir el sagnat i controlar el dolor, però la seva efectivitat varia en funció de la persona.
Si aquesta opció no és efectiva, no la tolereu o la teniu contraindicada, us pot prescriure agonistes del receptor de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH) (buserelina, gonadorelina, goserelina, leuprorelina, nafarelina i triptorelina), que suprimeix l’ovulació, combinats amb estrògens, durant un termini màxim de 6 mesos.
Quan el dolor es manté intens i la resta de tractaments han fracassat, el professional sanitari pot valorar l’ús d’antagonistes del receptor de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), com el relugolix. Aquests medicaments s’han de combinar amb teràpia hormonal combinada amb estradiol (E2) i acetat de noretisterona (NETA), que s’administren per via oral.
En cas que el tractament farmacològic sigui insuficient per alleujar els símptomes, es pot recórrer a la cirurgia reparadora o conservadora (extirpació de les lesions de l’endometriosi o del teixit endometrial) o bé radical (extirpació de la màxima quantitat de teixit endometrial possible, incloent-hi l’úter o els ovaris en alguns casos).
