Contacte
La diabetis mellitus tipus 2 (DM2), popularment coneguda com la diabetis de les persones grans, és una malaltia crònica que afecta la manera com el nostre cos utilitza la glucosa (sucre). L'organisme és incapaç d'aprofitar-la i això fa que s'acumuli a la sang. La diabetis mal controlada pot causar problemes als ulls, als ronyons, al cor, a la circulació, etc.
Generalment apareix de manera progressiva i és important diagnosticar-la al més aviat possible. Alguns dels factors que augmenten el risc de patir la malaltia es relacionen amb l’estil de vida, com ara el sedentarisme i el tabaquisme, i d’altres s’associen amb la presència d’altres problemes de salut i inclouen el sobrepès o l’obesitat, la hipertensió arterial i les alteracions dels greixos a la sang (colesterol i triglicèrids).
El tractament de la DM2 té com a objectiu normalitzar el nivell de glucosa en sang (glucèmia) i evitar o retardar les complicacions que poden aparèixer a llarg termini. Es basa en el seguiment d’unes pautes d’alimentació i en la pràctica regular d’activitat física. I si aquestes mesures no són suficients per controlar-la, cal combinar-les amb medicaments.
Els medicaments més utilitzats en la DM2 són els hipoglucemiants no insulínics, que ajuden a disminuir la glucèmia. Pel que fa a la insulina, malgrat que només és imprescindible en el cas de la diabetis mellitus tipus 1 (DM1), també pot arribar a ser necessària per a la DM2 en funció de l’evolució de la malaltia.
Aquest article explica les pautes que se segueixen actualment per tractar la DM2, quins medicaments hi ha disponibles, com funcionen, com s’administren i quins són els principals efectes adversos. La informació s’adreça a les persones amb DM2 i no fa referència al maneig de la DM1. Per a més informació sobre el control de la DM1 o sobre l’administració d’insulina i glucagó, que també pot arribar a ser necessària en cas de patir DM2, consulteu l’apartat Tractament de la DM1.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Materials de la campanya
-
La diabetis mellitus tipus 2: què n’heu de saber?
(Obre en una nova finestra)
Infografia per a la ciutadania
-
Ús de farmacs hipoglucemiants en pacients fràgils polimedicats
(Obre en una nova finestra)
Infografia per als professionals
Els pilars bàsics del tractament de la DM2 són l’alimentació i l’activitat física. També és important mantenir un pes saludable, deixar de fumar (si escau) i evitar el consum d’alcohol. Si aquestes mesures no són suficients per controlar la malaltia, pot ser necessari prendre medicaments.
Un altre aspecte clau en el tractament de la diabetis és l’educació terapèutica de la persona afectada. Conèixer la malaltia, aprendre a identificar l’aparició de possibles complicacions, saber com actuar quan es produeixen i mantenir un contacte freqüent amb l’equip assistencial són requisits bàsics per al maneig de la DM2.
En aquest sentit, la diabetis requereix, a més, un control regular que la persona ha de realitzar correctament d’acord amb les indicacions del seu equip assistencial. Aquest control pot incloure:
- Autoanàlisi de la glucosa en sang (controls capil·lars de glucosa). És una tècnica senzilla que es pot fer a casa. L'equip assistencial proporciona una llanceta per fer-se una punxada al dit, tires reactives per col·locar la gota de sang i un glucòmetre per mesurar la glucèmia de la gota extreta. El resultat que s'obté s’ha d'anotar en un registre (llibreta d'autocontrol), on s'indica el dia, l'hora i el nivell de glucèmia.
- Altres proves, com ara l’anàlisi de l'hemoglobina glicosilada (HbA1c), que cal fer des del laboratori i que informa del nivell mitjà de glucèmia de les vuit a dotze setmanes prèvies.
- La mesura de la pressió arterial.
- L’anàlisi del nivell de greixos a la sang (colesterol i triglicèrids).
- L’observació i la cura dels peus. Els peus de les persones amb diabetis són especialment vulnerables i per això convé revisar-ne l’estat diàriament i mantenir uns bons hàbits d’higiene i de cura. També és essencial assistir a les visites de control rutinari amb el podòleg. Generalment se'n realitzen 3 a l'any, però el professional pot valorar la conveniència de programar-ne més en funció del risc de la persona afectada.
El pla d’alimentació l’ha de dissenyar un professional de la salut d’acord amb les característiques de la persona, l’evolució de la malaltia i els controls dels nivells de sucre a la sang. En qualsevol cas, hi ha algunes recomanacions bàsiques que es basen en els principis de la dieta mediterrània, un patró alimentari clau en la prevenció de malalties:
- Per planificar els àpats principals, podeu fer servir la guia El plat saludable, que us pot ajudar a visualitzar l’estructura i la proporció dels diferents grups d’aliments en un àpat principal.
- Prioritzeu els aliments rics en fibra, ja que contribueixen a reduir els nivells elevats de sucre a la sang, com ara:
- Fruita seca crua o torrada i sense sal.
- Fruita fresca sencera.
- Llegums.
- Verdures i hortalisses.
- Consumiu hidrats de carboni de baix índex glucèmic (pa, arròs i pasta integral), que també contenen fibra, i distribuïu-los al llarg del dia.
- Escolliu preferentment el consum de peix blanc (lluç, llobarro, rap) i blau (sardines, anxoves, verat), ous i carns blanques (pollastre, gall dindi, conill).
- Utilitzeu oli d’oliva verge tant per cuinar com per amanir.
- Preneu aigua com a beguda principal i eviteu el consum de begudes ensucrades.
- Restringiu de manera habitual:
- els sucres afegits (sucre, mel, melmelades, sucs de fruita naturals o envasats, llaminadures)
- els aliments rics en greixos saturats (carns grasses, embotits, formatges cremosos, mantegues i nates, lactis sencers)
- la sal i els aliments salats.
- els aliments ultraprocessats (brioixeria, galetes i cereals ensucrats de l’esmorzar, patates xips, xocolates, iogurts de gustos i altres postres làcties ensucrades o plats precuinats).
A més de reduir els nivells elevats de sucre a la sang, respectar les pautes d’alimentació recomanades permet mantenir un bon estat nutricional i un pes saludable, així com controlar la pressió arterial i els greixos a la sang (colesterol i triglicèrids).
Més informació
La pràctica regular d’activitat física és saludable per a tothom, però en el cas de les persones amb DM2 comporta beneficis addicionals:
- Contribueix a mantenir els valors de glucèmia dins dels límits normals.
- Permet gaudir d’un pes saludable.
- Ajuda a millorar l’ús que el cos fa de la insulina.
En general, a l’hora de fer activitat física heu de tenir en compte les vostres característiques personals, que inclouen l’edat, l'estat general de salut, la forma física, els hàbits i les preferències. Ara bé, si teniu DM2, a aquests condicionants se n’afegeix un altre: el tipus de medicació que us han prescrit (si és el cas):
- Si no us tracteu amb insulina, teniu els mateixos condicionants que qualsevol persona que no pateixi la malaltia.
- Si us tracteu amb insulina, pot ser necessari modificar-ne la pauta en funció de l’hora i del tipus d’exercici que realitzeu, per tal d’evitar possibles baixades excessives de la glucèmia (hipoglucèmies). Per això, cal que consulteu prèviament el vostre equip assistencial.
En qualsevol cas, si sou una persona adulta amb diabetis, convé que feu almenys 150 minuts a la setmana d’activitat física aeròbica d’intensitat moderada (caminar, nedar, anar amb bicicleta...) durant almenys 3 dies a la setmana, i que no passeu més de dos dies consecutius sense fer-ne. Es tracta de convertir la pràctica d’activitat física en un hàbit integrat en la vostra vida diària. Les activitats quotidianes són plenes d’oportunitats per mantenir-vos actius: aprofiteu-les!
Més informació
-
Activitat física en la diabetis
Canal Salut
El vostre equip assistencial pot afegir medicaments al vostre tractament en cas que les mesures no farmacològiques (alimentació i activitat física) siguin insuficients per mantenir la malaltia sota control. Recordeu que, tot i haver iniciat el tractament amb medicaments, és fonamental que continueu seguint les pautes d’alimentació i d’activitat física que us han indicat.
Els medicaments per a la diabetis ajuden a reduir la glucosa a la sang de diverses maneres.
Alguns estimulen la producció d'insulina, que és l'hormona que porta el sucre de la sang als teixits, o en milloren la utilització. D'altres disminueixen la producció interna de glucosa o augmenten la quantitat de sucre que s'elimina a través de l'orina. També n'hi ha que alenteixen l'absorció dels hidrats de carboni dels aliments, que es descomponen en glucosa.
Quan hi ha un bon control de la glucosa també es redueix l'hemoglobina glicosilada (HbA1c), que es mesura en una analítica de sang i forma part dels controls periòdics que requereix la malaltia (consulteu l’apartat “Com es tracta la diabetis mellitus tipus 2?”). El resultat serveix per monitorar si el tractament està funcionant o no.
Actualment hi ha medicació per via oral (comprimits) i medicació que s'injecta sota la pell (injecció subcutània).
La medicació injectable es pot administrar amb una xeringa o amb una ploma, un dispositiu precarregat, similar a un bolígraf, que facilita la punxada.
La insulina es pot injectar, a més, amb un aparell anomenat bomba d’infusió contínua, que s’ha de programar. La persona el porta sempre connectat sota de la pell mitjançant un catèter i conté un dipòsit d’insulina que cal omplir de la mateixa manera que una xeringa.
Els medicaments per a la diabetis poden produir efectes adversos, com tots els medicaments.
La hipoglucèmia és un dels riscos més importants. Es tracta d'una baixada de sucre excessiva deguda a un excés d’efecte dels medicaments que es pot presentar amb mareig, desorientació, suor freda, tremolor, palpitacions, debilitat i, en casos més greus, pèrdua de la consciència. Per això, és molt important aprendre a identificar-ne els símptomes i saber com cal actuar. En cas de sospitar que patiu una hipoglucèmia, feu-vos, si és possible, un control de glucèmia i preneu una beguda o aliment amb sucre. Espereu quinze minuts i repetiu l'operació si encara teniu símptomes.
Altres possibles efectes secundaris dels medicaments per a la diabetis són les nàusees i/o les diarrees, així com un augment o pèrdua de pes.
Més informació
-
Canal Salut
La taula que trobareu a continuació conté un llistat dels medicaments que s’utilitzen per tractar la DM2, com s’administren, quins efectes adversos poden produir i si poden requerir la realització de controls capil·lars de glucosa.
| Com s'administra? | Augmentaré de pes? | Quins efectes adversos té i quines precaucions he de tenir? | Em pot provocar baixades de sucre (hipoglucèmia)? | M'he de fer controls capil·lars de glucosa? | |
|---|---|---|---|---|---|
| Metformina | 1 a 3 cops al dia per via oral, durant o després dels àpats per reduir efectes gastrointestinals. | No |
|
No | No |
| Sulfonilurees Glipizida, gliclazida, glimepirida, glibenclamida. |
1 a 3 cops al dia per via oral abans o durant els àpats. | Sí | Baixada de sucre (hipoglucèmia). Si beveu alcohol teniu més risc de patir-la. | Sí | Sí. Es recomana 1 control a la setmana, si la situació és estable. |
| Glinides Repaglinida |
3 cops al dia abans del àpats principals. | Sí | Baixada de sucre (hipoglucèmia). | Sí | Sí. Es recomana 1 control a la setmana, si la situació és estable. |
| Pioglitazona | 1 cop al dia amb o sense menjar. | Sí | Retenció de líquids (edemes a les cames). | És molt poc probable. | No |
| Inhibidors DPP4 Alogliptina, linagliptina, sitagliptina, saxagliptina, vildagliptina. |
1 o 2 cops al dia per via oral amb o sense menjar. | No |
|
És molt poc probable. | No |
| Inhibidors SGLT-2 Canagliflozina, dapagliflozina, empagliflozina, ertuglifozina. |
1 cop al dia per via oral amb o sense menjar. | No. Podeu perdre'n una mica. |
|
És molt poc probable. | No |
| Inhibidors de l’alfa-glucosidasa Acarbosa |
3 cops al dia amb els àpats principals. | No | Flatulències, diarrea i sensació d'abdomen inflat. | No produeixen hipoglucèmia per si sols. Tanmateix, si es produís s'ha d'administrar glucosa pura. | No |
| Anàlegs GLP-1 Dulaglutida i semaglutida. |
Segons el medicament, s'administren d'1 a 2 cops al dia o bé 1 cop a la setmana amb una injecció subcutània utilitzant una ploma. També n'hi ha algun que es pot prendre per via oral, 1 cop al dia i en dejú. |
No. Podeu perdre'n. |
|
És molt poc probable. | No |
| Insulina |
Normalment el tractament s'inicia amb una injecció a la nit mitjançant una xeringa, una ploma o una bomba. En alguns casos, cal afegir una punxada coincidint amb els àpats. |
Sí | Baixada de sucre (hipoglucèmia). | Sí | Sí. El vostre metge o metgessa us indicarà si n’heu de fer controls cada dues setmanes o alguns cops al dia en funció de la vostra pauta d'insulina. |
Cal tenir en compte que el llistat no és exhaustiu i pot requerir actualització.
La decisió de quin medicament és millor per a vosaltres depèn de molts factors, incloent-hi el vostre nivell de glucosa a la sang i altres malalties o problemes que tingueu.
Generalment, el tractament s’inicia amb un medicament per via oral (comprimits). El primer medicament que s'acostuma a receptar és la metformina, excepte en casos molt concrets.
De tota manera, aquesta medicació no ha de ser per a tota la vida: amb el pas del temps pot ser necessari adaptar-la a la vostra situació clínica, per tal d’evitar efectes perjudicials o complicacions a llarg termini.
Els vostre professional sanitari de referència pot canviar la medicació que preneu (substituir un medicament per un altre, retirar-lo o ajustar-ne la dosi) si:
- Us trobeu en una situació de vulnerabilitat: presenteu dificultats per demanar ajuda, viviu sol/a, o teniu demències o seqüeles d’ictus.
- Patiu altres malalties, com insuficiència renal o insuficiència cardíaca.
- Teniu hipoglucèmies freqüents o risc de caigudes o fractures.
- La medicació no és efectiva o causa problemes de seguretat (efectes adversos i/o interaccions amb altres medicaments).
En aquest sentit, és important que davant de qualsevol signe d’alarma (pèrdua de pes no intencionada, caigudes i marejos repetits, etc.) consulteu el vostre metge o metgessa perquè pugui valorar si cal fer algun canvi en la medicació prescrita.
En la visita de control, al cap d'uns mesos d'haver iniciat el tractament, el vostre metge o metgessa us demanarà una analítica per veure si el medicament us està anant bé o no.
Cal que aprofiteu aquestes visites de control per explicar si heu tingut algun problema o efecte advers i per aclarir dubtes que us puguin sorgir.
Si el medicament no ha aconseguit abaixar prou el nivell de sucre a la sang o l'hemoglobina glicosilada (HbA1c), i després d'assegurar-se que preneu la medicació correctament, pot ser que el metge o metgessa us n'apugi la dosi o afegeixi un altre medicament per a la diabetis. De vegades us pot receptar un medicament que porta dos fàrmacs dins el mateix comprimit.
Alguns pacients poden necessitar fins a tres medicaments diferents, incloent-hi la insulina.