Contacte
La depressió és alguna cosa més que sentir-se trist o infeliç alguns dies en moments difícils de la vida. La depressió major és una malaltia greu que afecta de forma important la qualitat de vida de les persones afectades. Pot produir ansietat, insomni, manca de gana i d’interès per les coses, pessimisme i sentiments de culpa. En cas que presenteu algun d’aquests símptomes, cal que us adreceu al metge o metgessa.
Per fer-ne el diagnòstic, el metge o metgessa valora els símptomes, la seva durada i l’impacte en el funcionament de la vida diària. Els tractaments farmacològics i els no farmacològics, com la psicoteràpia, s’utilitzen per millorar la depressió.
Aquest article explica les pautes que se segueixen actualment per tractar la depressió major, quins medicaments hi ha disponibles, com funcionen, com s'administren i quins són els principals efectes adversos.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i, en cap cas, pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
El metge o metgessa decideix si us cal prendre medicaments en funció dels vostres símptomes, la seva gravetat i l’impacte en la vida diària. Si presenteu una depressió lleu, és probable que el vostre metge o metgessa no us recepti medicaments des del principi i us recomani iniciar programes d’exercici físic, autoajuda o teràpia psicològica.
En cas que patiu una depressió moderada o greu, el metge o metgessa us prescriurà un tractament amb fàrmacs antidepressius, combinat o no amb tractament psicològic.
El cos humà fabrica unes substàncies anomenades “neurotransmissors” que serveixen per transmetre informació d’una neurona a una altra i també controlen l’estat d’ànim i les respostes a l’estrès, per exemple.
Els neurotransmissors més relacionats amb la depressió són la serotonina, la dopamina o la noradrenalina, entre d’altres.
La majoria d’antidepressius ajuden el sistema nerviós a elevar els nivells d’aquests neurotransmissors.
Hi ha diferents grups de medicaments. Els més habituals són:
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN).
- Antidepressius tricíclics.
- Altres
En la següent taula es detallen els diferents grups i les principals característiques dels fàrmacs. Els marcats en negreta són els més utilitzats.
| Com s’administra? | Augmentaré de pes? | Em pot produir disminució del desig sexual? | Em pot provocar son o bé insomni? | Què he de recordar? | |
|---|---|---|---|---|---|
| Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) | |||||
| Citalopram | 1 cop al dia | + | + | Insomni o nerviosisme | A l’inici del tractament pot produir nàusees, vòmits o diarrea |
| Escitalopram | 1 cop al dia | + | + | ||
| Fluoxetina | 1 cop al dia, al matí. També es pot prendre diversos cops al dia | + | + | ||
| Fluvoxamina | 1 cop al dia, a la nit | + | + | ||
| Paroxetina | 1 cop al dia, al matí amb l’esmorzar | ++ | +++ | ||
| Sertralina | 1 cop al dia | + | + | ||
| Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN) | |||||
| Desvenlafaxina | 1 cop al dia | -/+ | + | Insomni o nerviosisme | Poden augmentar la pressió arterial. Informeu el vostre metge o metgessa si teniu hipertensió |
| Duloxetina | 1 cop al dia | -/+ | + | ||
| Venlafaxina | Venlafaxina retard: 1 cop al dia Venlafaxina no retard: 2 o 3 cops al dia |
-/+ | + | ||
| Antidepressius tricíclics (ATC) | |||||
| Amitriptilina | 1 cop al dia a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia | +++ | +++ | Somnolència |
|
| Clomipramina | 1 cop al dia. Els comprimits es poden partir per la ranura, però no s’han de mastegar | +++ | +++ | ||
| Doxepina | 1 cop al dia a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia | +++ | ++ | ||
| Imipramina | 1-3 cops al dia | +++ | ++ | ||
| Nortriptilina | 3-4 cops al dia | ++ | ++ | ||
| Altres | |||||
| Bupropió | 1 cop al dia, al matí | - | - | Insomni o nerviosisme |
|
| Mirtazapina | 1 cop al dia, abans d’anar a dormir. També es pot prendre al matí i a la nit | +++ | - | Somnolència | Pot produir augment de la gana, mal de cap i boca seca |
| Agomelatina | 1 cop al dia a la nit | + | - | Somnolència o insomni |
|
| Reboxetina | 2 cops al dia | - | + | Insomni |
|
| Trazodona | 1 cop al dia a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia | - | + | Somnolència |
|
| Vortioxetina | 1 cop al dia al matí | - | - | Somnis anormals |
|
| Tianeptina | 3 cops al dia, amb l’esmorzar, el dinar i el sopar | - | - | Somnolència o insomni |
|
| Mianserina | Preferiblement un cop a la nit, però també es pot prendre diversos cops al dia | + | - | - |
|
| Maprotilina | 1 cop al dia a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia | + | + | Sedació i somnolència |
|
| Moclobemida | 2 o 3 cops al dia, després dels àpats | -/+ | - | Pot provocar trastorns del son |
|
Els antidepressius s’administren via oral. A la taula de l'apartat "Quins medicaments hi ha?", podeu consultar quan es recomana prendre cada medicament.
La majoria de persones que prenen un antidepressiu poden experimentar algun efecte secundari. De vegades els efectes indesitjats lleus, com nàusees, vòmits, insomni, canvis de pes, etc., es poden produir al principi del tractament, però solen desaparèixer ràpidament.
Alguns medicaments per a la depressió també poden produir problemes per tenir relacions sexuals.
Altres efectes secundaris molt poc freqüents, però greus, són l’anomenada síndrome serotoninèrgica (tremolors, convulsions, febre, diarrea o rigidesa muscular) o els pensaments suïcides. Si presenteu aquests símptomes, contacteu immediatament amb el vostre metge o metgessa.
En el cas de nens, adolescents i adults joves, cal extremar el seguiment dels efectes dels fàrmacs antidepressius, ja que tenen un risc de suïcidi més alt.
El metge o metgessa selecciona el medicament més adequat per a vosaltres en funció de l’edat, la gravetat de la malaltia i els símptomes.
Se sol començar el tractament amb medicaments del grup dels inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS), ja que són fàrmacs efectius, segurs i solen causar menys efectes adversos que altres medicaments.
En alguns casos, la gent gran ha de prendre dosis més baixes.
Alguns medicaments poden afectar el futur nadó. Per tant, si esteu prenent medicació antidepressiva i voleu planificar un embaràs cal que consulteu amb el metge o metgessa.
Durant l’embaràs i, més freqüentment, el postpart, es poden presentar símptomes depressius. En aquest cas, el vostre metge o metgessa ha de valorar la necessitat de prescriure-us tractament.
El tractament pot tardar un mes o mes i mig a fer efecte. Per tant, és molt important que no el deixeu sense consultar-ho amb el metge o metgessa.
Si el tractament no és efectiu després d’un mes o mes i mig, el vostre metge o metgessa us pot recomanar un augment de la dosi del medicament que preneu, un canvi d’antidepressiu o la combinació amb altres medicaments
El vostre metge o metgessa us indica la durada del tractament. Tot i que us trobeu millor, és important que no l’interrompeu, ja que la depressió podria tornar.
Si es tracta d’un primer episodi antidepressiu, es recomana mantenir el tractament un mínim de sis mesos un cop s’hagin resolt els símptomes.
El metge o metgessa ha d’anar valorant la necessitat de continuar el tractament.
No heu de deixar de cop el tractament. Si ho feu, podeu patir efectes adversos o síndrome de retirada (trobar-vos malament quan no preneu el medicament).
Per deixar de prendre el medicament amb seguretat, el metge o metgessa us ha d’indicar una reducció progressiva de la dosi durant un període de diverses setmanes. La durada d’aquest període depèn del medicament utilitzat.
Sí. Els antidepressius poden interaccionar amb altres medicaments i produir més efectes adversos o augmentar o reduir la seva eficàcia. Per això és important que informeu el metge o metgessa dels medicaments que preneu, inclús d’aquells que compreu a la farmàcia sense recepta. Per exemple, els antidepressius ISRS poden augmentar els efectes adversos gastrointestinals dels antiinflamatoris (ibuprofèn, naproxèn, etc.).
