Contacte
Si teniu més de 55 anys i comenceu a sentir dolor en moure certes parts del cos, com ara els genolls, les mans, el maluc o els peus, especialment després d’una estona d’inactivitat, podríeu tenir artrosi. L’artrosi és una malaltia crònica que desgasta el cartílag de les articulacions i que, amb el temps, pot agreujar-se i, en funció de la localització, crear dificultats per caminar, pujar escales, mantenir-se dempeus o dur a terme tasques tan senzilles com fer ús d’unes tisores o menjar amb coberts.
Les articulacions són les estructures que connecten dos o més ossos, permeten moviments com la flexió o la rotació i, en alguns casos, proporcionen estabilitat a altres parts del cos. El cartílag és el teixit semitou que recobreix els extrems dels ossos i n’evita la fricció. Si es trenca i es desgasta, pot produir dolor, inflor i rigidesa, i limitar la mobilitat i l’autonomia.
D’entre tots els símptomes, el dolor és el més freqüent. Generalment, s’inicia amb el moviment i s’atura amb el repòs, però a mesura que la malaltia evoluciona pot ser pràcticament constant. En qualsevol cas, aquest dolor persistent s’associa a una discapacitat funcional i/o a un component emocional important que pot afectar greument la qualitat de vida.
L’objectiu del tractament és recuperar la funcionalitat de la zona afectada i alleujar els símptomes de la malaltia. En aquest sentit, cal tenir en compte que els medicaments no sempre són necessaris per controlar-la: de vegades n’hi ha prou de amb prendre algunes mesures, com ara fer fisioteràpia, perdre pes, si cal, i aplicar calor en la zona afectada.
Aquest article explica quins factors poden predisposar les persones a partir artrosi, quines mesures poden ser útils per alleujar-ne els símptomes i conviure amb la malaltia, i quins medicaments pot prescriure el professional sanitari per controlar el dolor crònic que la caracteritza. Per a informació genèrica sobre el tractament del dolor, consulteu l'article “Tinc dolor... Com puc alleugerir-lo?”.
La informació que ofereix aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Materials
-
Dolor crònic: què n'has de saber?
(Obre en una nova finestra)
Infografia per a la ciutadania
-
Ús dels fàrmacs opioides en dolor crònic no oncològic (DCNO) osteomuscular en pacients polimedicats fràgils
(Obre en una nova finestra)
Infografia per als professionals
L’artrosi és més freqüent entre els 55 i els 75 anys, però també pot afectar persones més joves. Per tant, malgrat que tendeix a manifestar-se a mesura que s’envelleix, no és una malaltia exclusiva de la gent gran.
Més enllà de l’edat, hi ha altres factors que es relacionen amb la seva aparició, entre els quals hi ha el fet de ser dona, generalment lligat als canvis hormonals propis de la menopausa, i el sobrepès i l’obesitat. L’exercici de professions que impliquen moviments repetitius o aixecament de pes (en sectors com la conducció, la costura, la construcció o l’agricultura), o la realització d’activitat física intensa i perllongada en el temps (pròpia dels esportistes d’elit), també pot augmentar el risc de patir artrosi. Finalment, l’existència de lesions o fractures prèvies és un altre factor que pot predisposar les persones a desenvolupar la malaltia.
En molts casos, el metge o metgessa us pot diagnosticar la malaltia a partir dels vostres símptomes i dels resultats d’una exploració física completa.
Les radiografies i altres proves de diagnòstic per la imatge no acostumen a ser necessàries: de fet, no hi ha una relació estreta entre els canvis estructurals de les articulacions que s’hi observen i els símptomes que experimenta la persona. Dit d’una altra manera, una radiografia pot reflectir canvis articulars mínims en una persona que pateix dolor intens o, a la inversa, pot mostrar diverses alteracions en una persona que experimenta el dolor lleument o que ni tan sols en presenta.
Per tant, aquestes proves complementàries se solen demanar per descartar altres malalties amb manifestacions similars.
En aquest sentit, convé tenir en compte que el dolor és una experiència subjectiva i no sempre implica un dany. És el cervell el que interpreta els senyals elèctrics que rep de les neurones davant d’una lesió i el que determina que s’ha de sentir dolor. I el fet que no es pugui justificar amb una causa «observable» no vol dir que la persona no el pateixi.
El tractament de l’artrosi consisteix a fer exercicis adaptats i específics per a cada persona sota la supervisió d’especialistes en fisioteràpia i teràpia ocupacional, a fi de millorar la funció articular i muscular i reduir el dolor.
També és important perdre pes, si cal, perquè permet reduir la pressió sobre les articulacions de càrrega com els genolls, el maluc o els peus.
L’aplicació de calor amb estoretes o pegats tèrmics a la zona afectada també pot alleujar el dolor.
La teràpia psicològica pot ser útil per aprendre a conviure amb el dolor i a combatre possibles trastorns com l’ansietat i la depressió, que sovint s’associen amb la malaltia.
Tot i que sembli una contradicció, en línies generals fer repòs és contraproduent perquè afavoreix la rigidesa de les articulacions i debilita els músculs. L’exercici suau i adaptat a les característiques de cada persona actua com un lubricant de les articulacions, ajuda a enfortir els músculs que les envolten, permet millorar la flexibilitat, la mobilitat i l’equilibri, i contribueix a reduir el dolor i a mantenir un pes saludable.
En general, caminar, nedar o anar amb bicicleta són activitats adequades. En canvi, cal evitar les activitats d’impacte com córrer o saltar perquè podrien empitjorar l’estat de l'articulació i augmentar els símptomes de l’artrosi.
Altres mesures que us poden ajudar a trobar-vos millor i reduir la sobrecàrrega de les articulacions són les següents:
- Practiqueu activitat física regular i d'intensitat moderada per exercitar les articulacions i evitar-ne el deteriorament. Ara bé, si teniu episodis de dolor intens, el repòs relatiu pot ser beneficiós.
- Manteniu una bona higiene postural:
- Eviteu mantenir la mateixa postura durant molt de temps.
- Quan estigueu dempeus, repartiu el pes entre les dues cames.
- Seieu en cadires amb respatller recte, de manera que els malucs i els genolls mantinguin una posició natural i els peus toquin a terra.
- Eviteu agafar pes i fer moviments repetitius.
- Calceu sabates planes o de mig taló, amb sola gruixuda per esmorteir la força de l'impacte del peu en caminar.
- Utilitzeu dispositius de suport que us facilitin la realització de les activitats bàsiques de la vida diària, com ara bastons o utensilis domèstics amb mànec ample i poc pes.
- Seguiu una alimentació saludable i manteniu un pes adequat.
En cas que les mesures no farmacològiques (fer exercici, mantenir un pes adequat, evitar la sobrecàrrega de les articulacions, etc.), siguin insuficients per controlar els símptomes, el professional sanitari us pot prescriure medicaments antiinflamatoris no esteroidals (AINE), que s’apliquen sobre la pell en zones concretes com els genolls o les mans, o que es prenen per via oral.
També us pot receptar paracetamol, especialment si teniu els AINE contraindicats, però cal tenir en compte que la seva eficàcia per tractar el dolor crònic és limitada.
Les injeccions de corticoides que s’apliquen directament a l’interior de les articulacions també poden ajudar-vos a alleujar el dolor.
Els productes anomenats “protectors del cartílag” (condroïtina, glucosamina i diacereïna) han demostrat una reducció mínima del dolor a llarg termini. Per això, en cas que n'estigueu prenent, convé que consulteu amb el vostre professional sanitari si és necessari que continueu amb el tractament.
En qualsevol cas, el tractament amb medicaments només serveix per millorar els símptomes i comporta beneficis limitats, de manera que les mesures no farmacològiques són clau per aprendre a conviure amb la malaltia i assolir la millor qualitat de vida possible.
Els medicaments opioides (derivats de la morfina) només es recomanen quan la resta de tractaments han fracassat o estan contraindicats, i el dolor és molt intens i afecta greument la qualitat de vida. Aquests medicaments només s’han d’utilitzar sota estricta supervisió mèdica i es dispensen amb recepta mèdica.
Com tots els fàrmacs, els opioides poden comportar efectes adversos, alguns dels quals poden ser especialment perjudicials en persones grans, el grup de població en què l’artrosi és més freqüent.
Aquests medicaments augmenten el risc de caigudes i fractures derivades de les caigudes, i poden esdevenir tòxics si es prenen altres medicaments. També poden causar nàusees, restrenyiment, mareig i somnolència, així com alteracions de la memòria i el llenguatge, i arribar a produir dependència i/o addicció.
Eviteu l’automedicació. El vostre metge o metgessa valorarà quins medicaments us prescriurà, en cas que sigui necessari, a la dosi més baixa possible i durant un temps limitat.
El vostre metge o metgessa us programarà revisions periòdiques per valorar l’eficàcia i la seguretat del tractament, i decidir modificar-lo o interrompre’l, si:
- Els símptomes milloren.
- Fa més de sis mesos que el seguiu.
- No és efectiu.
- Comporta problemes de seguretat (efectes adversos i/o interaccions amb altres medicaments).
En aquest sentit, és important que conegueu quins riscos pot comportar el tractament i quins beneficis en podeu obtenir per ajustar les vostres expectatives de millora a la realitat.
Els casos més greus poden requerir cirurgia per reparar les articulacions afectades o bé substituir-les per una pròtesi.
